Renda i mobilitat social a les Balears i Algaida segons la riquesa dels pares

La renda de la llar de la infància influeix, i molt, en la renda que es tindrà en el futur, com constata, amb un detall inèdit a Espanya, el projecte Atles d’Oportunitats, de la Fundació Felipe González i Cotec.

La base de dades d’aquest projecte creua informació tributària de pares i els seus fills 18 anys després. En concret, usa informació d’1,6 milions de nins nascuts entre 1984 i 1990 -més de la meitat de l’total-, a través de la declaració de la renda que varen fer els seus pares el 1998. Després, aquesta informació es completa amb la renda dels fills ja el 2016, gairebé dues dècades després, quan ja tenien entre 26 i 32 anys.

L’objectiu és saber quina renda han assolit els nascuts en llars riques, de classe mitjana o pobres. Les dades permeten mesurar l’ascensor social a Espanya. Però els doblers heretats existeixen i accedir a bons treballs és més difícil per als fills de famílies pobres. La majoria de la societat intuïeix que la riquesa de pares i mares influeix en els seus fills, però quant exactament? De forma significativa. A més, l’estancament de les rendes entre generacions és més agut en determinades comunitats autònomes i afecta més a les dones que als homes.

Una llar pertany al centil 1 si està entre l’1% amb menys renda, i al centil 100 si està en l’1% amb més renda. El mateix passa amb els fills: pertanyen al centil 1 si estan en l’1% amb menys ingressos a la seva edat, i al centil 100 si estan en l’1% amb més ingressos. El centil 50 conté llars i fills a la mitjana.

El gràfic evidència la importància dels pares. El nin típic d’una llar pobre és, 18 anys després, un jove amb ingressos per sota de la mitjana quan ronda els 30 anys, que està al voltant del percentil 40 o 45, mentre que els fills de llars riques estan, quan ja són joves, de mitjana en el percentil 60 o 70 més ric.

Com més gran és la renda d’una llar, més gran és la renda dels seus fills d’adults. Però aquesta relació es torna més fort amb els pares molt rics. Que una llar passi de l’centil 50 a l’60 només eleva als seus fills 3 centils, mentre que passar del centil 90 al 99 els eleva del 62 al 80.

La renda mediana dels joves entre 26 i 32 anys criats a Espanya en el període que abasta el projecte ronda els 19.000 euros el 2016. Però hi ha una variació enorme, que s’explica en part pels seus pares. Els fills de les famílies pobres de 1998 tenen ara uns ingressos de 16.000 o 17.000 euros de mitjana, mentre que els fills de rendes mitjanes-altes (percentil 80) ronden els 21.000 euros i els fills de l’1% més ric superen els 33.000 euros.

Les dades també revelen diferències de gènere. Les filles que es van criar en llars de renda mitjana són al centil 44, de mitjana, mentre que els fills d’aquestes mateixes famílies estan en el centil 56. La diferència s’observa per a totes les rendes, tot i que es redueix fins a gairebé desaparèixer amb les filles de les famílies riques: no s’aprecien per a llars d’el 5% ric, que tenen uns ingressos bruts per sobre dels 60.000 euros. Les diferències també es redueixen si considerem rendes dels fills i els seus cònjuges en lloc d’individuals.

Però també intervenen altres factors com els llocs de residència. Hi ha comunitats on la majoria de fills estan en centils de renda més alts que els seus pares. És el cas de Catalunya, Aragó, la Rioja, Madrid, Balears, Castella i Lleó o Castella-la Manxa. A l’altre extrem hi ha Múrcia, Extremadura, Canàries i Andalusia, on la majoria dels fills han baixat diversos esglaons respecte dels seus pares. L’excepció tornen a ser les rendes més altes, que semblen menys dependents del que passa amb la seva comunitat: les famílies de l’1% són capaços de sostenir dalt als seus fills visquin on visquin.

I què passa a Algaida i a les Illes Balears?

En el cas de les Illes Balears s’observa, com hem acabat de d’explicar, la majoria de fills de les Balears tene rendes superiors a la dels seus pares. Però a més a més, hi ha diferències entre gèneres (si són homes o dones) o si es calcula de forma individual o per llar.

Com s’observa en el gràfic, la mobilitat dels fills segons les rendes dels pares és millor si se mesura en contexte de llars que de manera individual, la qual cosa implica que la família condiciona la millora social dels fills. En global s’observa que només entre un 12 i un 15 % dels fills de famílies pobres passen a tenir rendes elevades davant la forquilla del 30 al 32 % de les famílies riques que aconsegueixen que els seus fills matneguin la seva posició social.

Pel que fa als gèneres, aquí s’observa una diferència entre les Illes Balears i Algaida, de la qual no tenim dades de mobilitat. Mentre que a les Balears els homes tenen un renda més major que les dones, en l cas d’Algaida s’observa que són les dones les que tenen una renda major que els homes. La causa hauria de cercar-la possiblement en què a Algaida hi ha un número superior de persones amb estudis universitaris, que a la vegada són majoritàriament dones, que una vegada han acabat la carrera, aconsegueixen llocs de feina millor remunerats. Podeu consultar totes les dades en els següents gràfics.

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.