A Algaida, hi col·loquen una pedra de la memòria en homenatge i record a Joan Llompart Garau, de can Puig

Des d’avui, els carrers d’Algaida també recorden a Joan Llompart Garau, de Can Puig. L’acte de col·locació d’aquestes pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— ha comptat amb la presència de familiars i autoritats: batlessa d’Algaida Maria Antònia Mulet I el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera.

Aquestes pedres platejades són un homenatge a les víctimes del franquisme. Les llambordes contenen una placa d’acer inoxidable amb la informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada— i s’instal·len a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure-hi o el lloc on varen treballar-hi. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

La primera pedra Stolpersteine daurada d’aquest projecte, dedicada a les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazis, s’instal·larà a Algaida divendres en record de Joan Llompart Garau, detingut el 28 de maig de 1944 i deportat a un dels majors camps de concentració d’Alemanya: Buchenwald, on va acabar essent alliberat.

Cal recordar que Joan Llompart Garau, de can Puig, va néixer a Algaida el 27 d’agost del 1903. De ben jove parteix a França per motius de feina. Durant els primers mesos del conflicte, comença a col·laborar amb els maquis, a la resistència francesa. Els motius que l’impulsen a fer-ho no són ideològics ni polítics, sinó de sentiment de deute al poble que l’ha acollit. És detingut el 13 de maig de 1944, interrogat i torturat. Davant el seu mutisme, és empresonat i, posteriorment, traslladat al camp d’extermini de Buchenwald, conegut per la seva crueltat. El mes de setembre el transporten al camp satèl·lit de les mines de sal de Plömnitz (a Turíngia). És alliberat el 14 d’abril de 1945 per l’Armada dels Estats Units. En Joan va aconseguir reconstruir la seva vida, establint-se definitivament al poble d’Annemasse (França), on teixí una forta amistat amb altres camarades alliberats, militant activament a l’Association nationale d’anciennes déportées. Va morir el novembre de 1980.

La seva història va ser explicada pel seu fill Michel Llompart en una interessantíssima conferència on explicava les seves vivències personals l’abril de 2016 que també podeu escolar en el podcast.

Mentre els operaris de la brigada municipal col·locaven la pedra, es podia sentir El cant dels partisans interpretat per na marina Rossell a través d’un altaveu.

A l’acte tant la batlessa Maria Antònia Mulet també familiar de l’homenatjat com en Michel Llompart, el fill de Joan Llompart, han fet emotius discursos tot recordant la història dels seus familiars i remarcant que aquests fets no s’han d’oblidar i no haurien de tornar a succeir. Les forces del mal mai no tenen la darrera paraula i gràcies a la solidaritat va poder ser alliberat” va dir Michel Llompart qui va conloure afirmant que “a partir d’avui Mon pare tornarà a ser part d’Algaida, el seu poble natal que tan va enyorar i que avui tornarà a ser part d’aquí a davant Can Puig”

Homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D’una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—. Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat i data de mort o si fou alliberat— que s’ubicaran a les adreces on hi varen viure.

D’altra banda, també s’instal·len pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament, es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Illes Balears —22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa—, 4 a Barcelona i una a Madrid.

Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de feina integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears. La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de víctimes del franquisme l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per fer visible i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa del franquisme, la gran majoria assassinades. Així es dona compliment al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de «reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones».

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de les ètnies gitanes roma i sinti, que varen ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupa el projecte, que l’impactarà profundament i el durà a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes, retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Així neix el Projecte Stolpersteine —paraula alemanya que significa una pedra en el camí que pot fer ensopegar—, un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Si bé és cert que el Projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les víctimes del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini… i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaren per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decidí retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la diputació provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.

Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

A Algaida es va col·locar dins aquella primera fase el desembre de 2018 una pedra en record del batle Pere Llull Fullana assassinat el 1936.

Per a més informació podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica, www.memoria.caib.es

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.