90 anys de la proclamació de la II República a Algaida
Si fa noranta anys hagués existit una publicació com es Saig, segurament us hauríem explicat amb tota mena de detalls la proclamació de la Segona República a Espanya i les seves conseqüències a Algaida. La crònica l’hauríem escrita més o menys així:
Un acte cívic i espontani per celebrar la proclamació de la Segona República a Algaida
Després de la celebració de les eleccions municipals a l’Estat espanyol, la victòria a les principals ciutats espanyoles de partits de tendència republicana, ha estat rebuda amb joia en alguns ajuntaments com el d’Eibar a les províncies basques, on s’ha proclamat la República. Poc després també ho han fet a l’Ajuntament de Barcelona, primer hissant la bandera republicana i després Francesc Macià ha proclamat “L’Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques“.
A Balears i a Algaida, al contrari, han triomfat els partits monàrquics. El municipi d’Algaida es divideix en dos districtes, el 1r de secció única –amb 383 electors que elegeixen 4 regidors– i el 2n, de dues seccions –amb 711 electors que triaven 8 regidors.– En els dos districtes, la lluita electoral s’ha donat entre les candidatures del Partit Liberal, del Partit Regionalista i del Partit Conservador. La participació va ser molt alta: del 81,72% en el districte 1 i del 79,04% en el 2.
En el districte 1, la candidatura regionalista aconseguí la victòria, amb el 51,81% dels vots, fet que suposà l’obtenció dels 3 regidors de la majoria, mentre que els liberals aconseguiren el 39,47% i 1 regidor. En canvi, en el districte 2, els 6 regidors de la majoria foren pels liberals –que aconseguiren el 57,39% dels vots– mentre que els 2 de la minoria varen ser pels conservadors (31,54% dels vots).
En resum, a les eleccions municipals varen guanyar els liberals, amb 7 regidors, seguits de 3 regionalistes i de 2 conservadors. En el districte 1 s’haurà de fer un sorteig entre Antoni Mulet Rafal i Pere Pujol Mulet per empat en el nombre de vots (124) (en va resultar elegit el primer)
Només alguns municipis del nostre voltant com Palma, Inca, Manacor, Sencelles, Felanitx o Sineu on s’han impugnat els resultats, hauran de repetir les eleccions seguint les ordres del ministre Miquel Maura
Avui 14 d’abril de 1931, vista la situació,el rei Alfons XIII s’ha dirigit al poble en un discurs en el qual ha afirmat que després de “les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc, avui, l’amor del meu poble” El monarca ha dit que si ell volgués “podria trobar mitjans suficients per a mantenir les seves prerrogatives reial” però que renuncia a combatre amb la força i donar lloc a una “fratricida guerra civil”. Davant la situació, el monarca ha informat que suspèn “deliberadament l’exercici del poder reial.”
D’ençà que ha arribat a Algaida la notícia de la nova de la proclamació de la República a Barcelona i que a la Diputació i a l’Ajuntament de Palma oneja la bandera tricolor, un grup nombrós de joves algaidins, estudiants i jornalers, s’han congregat al carrer de la Tanqueta, i han recorregut el carrer Major fins a la Plaça de la vila. S’han manifestat amb la banda de música i han celebrat públicament el naixement del nou règim. Pere Capellà ha liderat el grup de joves simpatitzants de la República i han donat la benvinguda a la democràcia amb un acte cívic a Ca na Mena, i ha fet un important discurs reivindicant la República.
Es Saig
Poc temps després us hauríem explicat que el 19 d’abril, es constituí a Algaida el primer consistori republicà format inicialment per una majoria de regidors vinculats als partits monàrquics tradicionals. La primera sessió va ser presidida per Joan Cerdà Nadal, i Antoni Mulet Gomila fou elegit batle en nom de la Conjunció Republicano-Socialista. Els republicans varen estar en minoria a l’Ajuntament, atesos els conflictes constants i la falta permanent de consens que es manifestava en els plenaris, almenys entre 1931 i 1932.
El 30 d’abril de 1931 es constituí a Algaida una agrupació de la Unió Republicana Federal i inscrita oficialment en el registre d’associacions el 17 de juny d’aquell mateix any. El partit tenia la seu social a ca na Mena, a la Plaça número 11, en el local que, tradicionalment, havia estat el casino republicà de la vila. Entre els dirigents més significatius del partit hi havia Llorenç Antich Fiol, Joan Llull Fiol, Antoni Sastre, Joan Oliver, Antoni Jordà, Mateu Pericàs i Miquel Noguera.
Entre el 14 d’abril i el 28 de juny de 1931, les actes estudiades pels historiadors algaidins com Pere Fullana permeten constatar la falta d’una majoria republicana d’esquerres en un consistori governat en minoria per la Conjunció Republicano-Socialista. En general, els plenaris d’aquells mesos van estar mancats de decisió política. Es tractaren sempre temes conjunturals, com ara l’adequació de les escoles públiques arran de la visita al municipi de l’inspector Joan Capó; el regidor Pere Janer Rafal proposava, el 5 de maig, deixar de pagar el consum durant el primer any atès el superàvit de l’Ajuntament.
En aquell clima d’adaptació al republicanisme, més o menys conjuntural, per part de les forces vives de la política algaidina, es prepararen les eleccions generals de juny de 1931. El setmanari La Razón, que es publicà a Algaida entre el 10 de maig i el 21 de juny de 1931—, fou promogut per Pere Capellà, assumí el paper propagandístic i pedagògic dels valors republicans.
Per elaborar aquesta crònica, hem consultat l’obra de Pere Fullana Puigserver, Pere Capellà (1907-1954): La lluita incansable per la llibertat (2005) i la tesi doctoral d’Arnau Company Matas La segona república a Mallorca eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública defensada el 2016.
Redacció essaig.cat
