Crònica d’un dia històric: homenatge a Pere Llull Fullana “Tiró”, el darrer batle republicà d’Algaida
Ahir dia 4 de juliol de 2021 va ser un gran dia per a la democràcia, la memòria, la dignitat i la justícia en el poble d’Algaida. El dia començà a les 10:30 hores del matí al cementeri de Son Coletes a Manacor, s’ha fet l’acte de lliurament de les restes mortals de les víctimes del franquisme identificades a Manacor, entre les quals hi havia les de Pere Llull Tiró, el batle republicà que fou detingut i executat en aquest mateix cementeri. Aquell mateix dia també foren executades altres víctimes, entre les quals hi havia el seu pare i el seu germà, restes de les quals no han pogut ser identificades de moment.
A l’acte hi assistiren entre d’altres la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera. També hi eren presents el batle de Manacor, Miquel Oliver; la batlessa d’Algaida Maria Antònia Mulet, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, així com familiars de les víctimes del franquisme i altres membres d’entitats.
El procés d’identificació
L’estudi antropològic, que es va dur a terme just acabada la feina de camp, entre agost i setembre de 2020, va permetre estudiar en detall les característiques físiques de cada una de les restes trobades.
Amb aquestes dades a la mà, a mitjan mes de setembre l’equip d’ATICS va fer la tasca de recopilació de documentació i realització d’entrevistes i presa de mostres als familiars d’una seixantena de víctimes de la repressió franquista que podrien estar enterrades a la fossa de Son Coletes.
La presa de mostres d’ADN d’aquests familiars, juntament amb les mostres d’ADN de les restes òssies, s’han analitzat aquests darrers mesos en el laboratori d’ADN antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’han comparat diferents marcadors genètics de totes les mostres i s’ha aconseguit un grau altíssim de concordança en les cinc víctimes identificades.
A l’acte es varen lliurar les restes de les cinc primeres víctimes identificades al cementiri de Son Coletes, a Manacor, a les seves famílies. Es tracta d’Antoni Alomar Mas, rellotger natural de Llubí, que vivia a Manacor i va desaparèixer l’agost de 1936; Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, desaparegudes també durant aquells dies i tancades a la presó de Manacor; Pere Llull Fullana, batle republicà d’Algaida, desaparegut des del 17 d’agost de 1936 a Manacor, i Miquel Palmer Durán, Simonet, jove manacorí que tenia 18 anys quan fou assassinat, després de ser detingut al peu d’un turó la nit del desembarcament de les tropes de Bayo al Llevant de Mallorca.
El Govern també va lliurar els certificats de reconeixement de la condició de víctima del franquisme a les cinc víctimes identificades de Son Coletes i als seus familiars represaliats: Sebastià Bonet Fullana, Llorenç Salas Domenge, Margalida Jaume Vanrell, Pere Llull Mudoy i Antoni Llull Fullana.
També intervingueren el batle de Manacor Miquel Oliver, qui va dedicar unes paraules als presents: “com a batle de Manacor vull agrair l’assistència de les famílies a l’acte d’avui i vull aprofitar la trobada per demanar disculpes i dignitat a totes elles pels fets ocorreguts a Son Coletes i Son Mas”. Oliver, també feu esment a què l’acte d’avui ha de servir per “obrir per tancar, però no tancar perquè caigui a l’oblit, sinó més aviar per curar ferides. No els oblidam, ni els oblidarem”, ressaltà.
Maite Blázquez, portaveu de la Comissió de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears i neta de víctima identificada a Porreres, també intervingut en nom de les famílies.
Seguidament el vicepresident Juan Pedro Yllanes va afirmar que “avui posam fi a més de 80 anys d’espera. És un dia en què els Drets Humans, base fonamental de la democràcia, es fan efectius per fi”, per afegir que “així i tot, sabem que arribam tard: han hagut de transcórrer més de 40 anys en democràcia i com a societat democràtica no ens podem permetre aquest retard. Per això vull deixar clar que no estalviarem esforços ni recursos en actuacions com aquesta que ens dignifiquen com a societat”. Yllanes també va agrair els esforços realitzats al llarg d’aquests anys a les entitats memorialístiques, investigadors, historiadors i responsables municipals i va anunciar la posada en marxa de la tercera fase d’excavació a Son Coletes.
Per la seva banda, la presidenta del Govern Francina Armengol va mostrar el seu agraïment a les famílies i a totes les persones presents en aquest acte “d’amor infinit, de gratitud, de perdó, de reparació i sobretot de justícia”. A més a més, va recordar la feina feta amb moltes dificultats per “les associacions memorialístiques, historiadors i persones que han investigat durant molts anys per fer possible que avui puguem tornar els cossos a les famílies”. Finalment, va demanar perdó, perquè la reparació arriba massa tard, i va mostrar el compromís del Govern de seguir treballant “per fer aquests processos de reparació el més ràpid possible”. “Seguirem lluitant i reivindicant la història viscuda i no deixarem que s’oblidi el que va succeir”.
Una vegada traslladats a Algaida, les restes s’han exposat a la sala de plens de l’Ajuntament, on les banderes onejaven a mig pal amb motiu del dia de Dol oficial decretat per l’Ajuntament d’Algaida.
Qui era Pere Llull Fullana, Tiró?
Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida, al carrer del Campet nº 30 a les quatre hores de dia 20 de maig de 1908. Casat amb Francesca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles al carrer de San Joan, davant Can Bondat.
Estava afiliat a Esquerra Republicana. Era íntim amic de Llorenç Antich, “Móra” i de Pere Capellà “Batle” (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts, però en Pere li contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se.
Dia 7 de març de 1936, en sessió extraordinària, fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida. En sessió ordinària, el mateix dia, fou nomenat gestor d’hisenda. Dia 15 d’abril de 1936, per absència del president de la Comissió Gestora (el batle), quedà com a batle en funcions i, dia 17 d’abril, autoritzà el rector d’Algaida a fer una diada a Castellitx. Com que la gent pròxima al clergat i les dretes tenien previst aprofitar la diada per fer manifestacions violentes antirepublicanes, en Pere adreçà un escrit, dia 18 d’abril, al rector Sebastià Guasp en el que li deia “obedeciendo a la actual situación social y en evitación de posibles desórdenes en la vía pública, queda revocado dicho permiso anterior”.
Dia 25 de juny de 1936 tingué lloc una sessió extraordinària a l’ajuntament amb un únic punt en l’orde del dia: nomenament de Pere Llull com a president de la Comissió Gestora (batle) i, en el mateix ple, el president accidental li va lliurar les insígnies representatives del càrrec.
El darrer ofici que Pere Llull signà com a president de la Comissió Gestora va ser dia 18 de juliol: ordenà a la fàbrica d’electricitat d’Algaida que no aturàs el corrent elèctric fins a nova orde, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern, ja que s’havia produït un alçament contra la República.
El dia del desembarcament de Bayo a Portocristo, el diumenge 16 d’agost a les 8 del matí els veieren passar a ell i al seu germà Toni pel Campet. Se n’anaven a amagar a una finca d’en Toni que es deia Son Bernat Reus. L’esposa d’aquest hi envià un nebot perquè els avisàs que no sortissin , ja que els falangistes agafaven molts republicans i els duien a tancar. A les deu del matí, falangistes perfectament armats havien acordonat la casa de la seva germana Catalina i l’escorcollaren per veure si hi estaven amagats. Els dos germans no feren cas de les recomanacions de la dona d’en Toni sinó que, ben al contrari, es dirigiren cap al poble per saber què passava. Quan foren al carrer Colomer els falangistes els agafaren i els dugueren a l’ajuntament. La seva esposa el va anar a veure i ell, perquè no patís, li digué que l’endemà l’amollarien. Tot i que volgué tranquil·litzar-la, estava convençut que els durien a tancar al vaixell Jaume I, ja que digué als seus amics que també estaven retinguts que si tenien influències les fessin servir perquè, si no, els durien a tancar al vaixell.
L’endemà hi havia més de cent republicans detinguts, però els anaren amollant fins que, a les 10 del vespre, només en quedaren tretze. Amollaren els quatre darrers i, immediatament, posaren els altres nous dins cotxes i els dugueren a Manacor. Allà, en Pere, el seu pare i el seu germà foren cremats vius i, després, tirats dins una gran sitja per fer-ne desaparèixer els cadàvers. A les 4 del matí, un algaidí dels qui havien anat a veure com els mataven, digué que els havien tirat dins un gran fogueró. Hores més tard, un falangista de Santa Eugènia digué, dins Algaida, “aquesta nit hem fermat el Tirons, hem posat el vell enmig, i els hem cremats amb benzina”.
Les viudes dels dos germans i la de Llorenç Antich anaren al cementeri municipal de Manacor, on veieren un gran caramull de cendres amb molts botons que no havien cremat. Després anaren al cementeri de Son Coletes, on trobaren uns homes que feien síquies per enterrar-hi els homes que havien de matar els dies següents. Els hi digueren que hi havia mort moltíssim d’homes, però que no en sabien els noms i, a més, tampoc en guardaven la roba dels morts, així com se solia fer al cementeri de Palma.
Quan als motius de l’assassinat d’en Pere, s’ha de dir que, per als seus assassins, el fet que fos el batle els serví de justificació, però tothom sabia que, a més de les rivalitats polítiques, hi havia, sobretot, enveges personals econòmiques. També hi havia qui digué que el dia que signà l’ofici prohibint al rector fer una diada a Castellitx, també signà la seva pena de mort.
Dia 28 de novembre de 1941, des del Jutjat Provincial de Responsabilitats Polítiques de Palma, s’adreçà al batle d’Algaida l’ofici 11965 amb referència a l’expedient 3153-41 obert a Pere Llull Fullana, en què es demanava antecedents polítics i socials, càrrecs directius que havia tingut als partits, agrupacions o associacions del Front Popular, els béns que tenia i de què vivia, serveis prestats al Glorioso Movimiento Nacional i si s’hi havia oposat d’una manera activa. Dia 5 de desembre de 1941, des de l’ajuntament d’Algaida, es contestà mitjançant l’ofici núm. 635, però no en podem saber la resposta perquè d’aquest ofici- així com de tots els semblants- n’ha desaparegut la còpia. Dia 25 d’octubre de 1946 se’n va inscriure, al jutjat d’Algaida, la defunció en què consta que morí dia 18 d’octubre de 1946.
La biografia i la imatge del batle republicà Pere Llull Fullana l’hem obtinguda de la bona feina feta per Rafel Antich i l’hem extreta del web http://www.afalgaida.cat. El 17 de setembre de 2018, el Consell de Mallorca va retre homenatge a la memòria del batle republicà Pere Llull Fullana, Tiró, amb el projecte Pedres de la Memòria, Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d’una pedra platejada, que el recorda com a víctima del franquisme, instal·lada just davant l’Ajuntament d’Algaida.
Acte d’homentage a Algaida de Pere Llull Fullana.
A les 19:30 es va fer un acte en el qual hi han assistit la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, la batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet; la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc A. Herrera, i els exbatles d’Algaida Jaume Jaume, Francesc Antich i Francesc Miralles i Bernat Sastre. A més també hi han estat presents familiars de la víctima i la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.
La banda de Música d’Algaida va interpretar l’Himne de Riego en els moments en què baixaven les restes de Pere Llull Fullana des de l’Ajuntament. Després va ser traslladat al cementeri municipal.
Al cementeri estava ben ple de gent i l’acte va començar amb una ofrena floral per part de l’Ajuntament d’Algaida i els tres partits en representació al consistori Partit Socialista d’Algaida, Més per Algaida i Partit Popular
Biel Majoral, acompanyat dels músics Delfí Mulet, Biel Oliver “Torres”, catalina Obrador i Miquel Brunet interpretaren una sèrie de cançons republicanes de Pere Capellà acompanyats per la improvisació del glossador Mateu Xurí.
En els parlaments, la batlessa del municipi Maria Antònia Mulet va reivindicar la figura de Pere Llull Fullana, els seus familiars i especialment la tasca de recerca feta pel seu nebot Rafel Antich i va anunciar la intenció de l’Ajuntament d’Algaida de fer Fill il·lustre d’Algaida a Pere Llull Fullana per unir-se a un altre fill il·lustre i amic seu Pere Capellà. Aquest anunci va ser rebut amb ovació per part de tots els assistents.
Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca va fer un reconeixement a la tasca de Rafel Antich, als familiars de les víctimes (sobretot Maria Jordà i de Bel Antich que ja no hi són), al Govern de les Illes Balears per les lleis pioneres arreu de l’Estat en matèria de memòria històrica, a l’empresa ATICS encarregada de l’exhumació i investigació i a l’Ajuntament d’Algaida pel magnífic acte i homenatge a Pere Llull Fullana. També va reivindicar la tasca del govern per “expandir aquesta llavor que surt quan s’obre una fosa” i va dir que era important per a la democràcia que això ho fes el govern.
El secretari de Memòria democràtica es va congratular per la gran assistència de gent a aquest acte i va reivindicar el simbolisme d’aquest acte “en un país necessitat de referents democràtics”. També va anunciar la posada en marxa d’una nova tanda d’exhumacions i excavacions de les foses de Son Coletes.
Després va prendre la paraula Margalida Puigserver qui va intervenir en nom de la família de Pere Llull per agrair a tothom “els qui han fet possible recuperar el cos del tio Pere”. També va reivindicar la resta de republicans represaliats i va llegir un fragment del poema El niño Yuntero de Miguel Hernández:
Carne de yugo, ha nacido
Más humillado que bello,
Con el cuello perseguido
Por el yugo para el cuello.Nace, como la herramienta
Fragment de El Niño Yuntero, de Miguel Hernández
A los golpes destinado,
De una tierra descontenta
Y un insatisfecho arado.
La Presidenta del Govern Francina Armengol va dir que «l’homenatge a Pere Llull Fullana escenifica la lluita d’aquest home i de moltes altres persones durant la II República per a mantenir la il·lusió, la llibertat i la democràcia». Armengol va traslladar el seu agraïment «infinit» a la família del darrer batle republicà d’Algaida, que representa totes les famílies de les víctimes, «que han patit durant molts anys, fins i tot, en alguns moments ha semblat que patien fins a l’oblit d’institucions i de la societat». Sobre aquest tema, va tornar a demanar «perdó» per «arribar tard, per la tardança d’una democràcia que encara necessita créixer molt més».
A més, Armengol va dir que «És fonamental que no es tergiversi la història viscuda, que no s’oblidi mai que va haver-hi una II República que va treballar per, entre moltes altres coses, l’Educació, que va haver-hi un cop d’estat terrible per part dels feixistes i que va assassinar i va torturar cruelment a molta gent, condemnat a moltes famílies a l’ostracisme, al silenci i a la por», ha posat l’accent la presidenta.
«Cada vegada que s’obre una fossa es tanca una ferida, però no s’oblida l’ocorregut», va assegurar Armengol, qui va insistir que «malgrat que la societat actual és molt complexa i hi ha perills, des del Govern es continuarà lluitant per continuar amb actes de justícia i reparació, perquè la memòria de tots els homes i dones que han lluitat per la democràcia no s’oblidi».
L’acte ha conclòs amb una ofrena de clavells a Pere Llull Fullana amb la sonada de l’Himne de Riego per part dels xeremiers i amb l’entrega per part de la batlessa de la vara de batle a Rafel Antich. Pere Llull serà enterrat amb la “vara de batle que mai li havien d’haver llevat” segons va dir Rafel Antich molt emocionat en paraules de la batlessa.
Redacció essaig.cat
També hi havia l’exbatle Bernat Sastre.
Teniu raó. Ja li hem afegit. De fet va ser un descuit