Aprovada la modificació núm. 3 del Pla territorial de Mallorca. Així queda en el municipi d’Algaida

El ple del Consell de Mallorca en sessió extraordinària ha donat suport l’aprovació inicial de la modificació número 3 del Pla Territorial de Mallorca (PTI) aquest dimecres 29 de desembre. Els partits que conformen l’equip de govern -PSOE, Més per Mallorca i Podem  han votat favorablement, el PI s’ha abstingut i el PP i Vox han votat en contra.

Aquesta modificació del Pla Territorial de Mallorca és el resultat de més d’un any i mig de feina i “una aposta clara per un nou model de creixement i per la incorporació de criteris tan essencials per a Mallorca com és el paisatge i pel planeta com la lluita contra el canvi climàtic”. La consellera de territori, Maria Antònia Garcías ha mostrat la seva satisfacció i agraïment a la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, a l’equip de govern i també a tot el Departament de Territori. Garcías ha destacat que amb aquesta modificació “s’ha tancat un cicle i s’ha obert el camí de la Mallorca del futur.”

Garcías ha explicat que s’ha aconseguit l’objectiu de complir amb el termini establert pel Decret 9/2020 que finalitzava el 31 de desembre de 2021 i que obligava els Consells a aclarir la situació dels planejaments dels municipis per definir la classificació de les Unitats d’Actuació (UA). En cas de no fer-ho en termini, la tasca hauria passat a mans del Govern de les Illes. La consellera, però ha remarcat que la modificació número 3 va molt més enllà del que establia el decret, ja que s’ha revisat de forma exhaustiva i al detall tot el sòl urbà, urbanitzable o de desenvolupament urbà de Mallorca.

La modificació del pla es publicarà aquesta setmana al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i estarà 45 dies en exposició pública perquè es puguin presentar al·legacions i després la Comissió Balears de Medi Ambient digui la seva. El ple del Consell també ha aprovat una suspensió de llicències de construcció per a les obres que no compleixin les modificacions del pla territorial i fins que s’aprovi definitivament.

Unitats d’Actuació

Garcías ha explicat que s’ha duit a terme la revisió dels planejaments dels 53 municipis de Mallorca. Finalment pel Decret 9/2020 n’han resultat afectats 17, dels quals 7 han exercit les seves competències a totes les Unitats d’Actuació del municipi i han resolt el tema per iniciativa pròpia. Els 10 restants són Alaró, Algaida, Binissalem, Campos, Deià, Marratxí, Muro, Pollença, sa Pobla, Sóller. La feina de col·laboració amb els ajuntaments ha determinat que cinc municipis – Algaida, Campos, Deià, Marratxí i Pollença- han classificat com urbà 22 hectàrees que corresponen a 13 UAs i, d’altra banda, nou municipis -Alaró, Algaida, Binissalem, Campos, Deià, Muro, Pollença, Sa Pobla, Sóller- han classificat en total 20 hectàrees com a rústic.

Garcías ha explicat que s’ha reduït un 30% les possibilitats de creixement dels distints municipis, llevat de Palma, Inca i Manacor, on aquest límit davalla en un 20 %. En els municipis adaptats al Pla Territorial, en els quals la limitació s’ajusta segons el terreny que ja han consumit.

700 hectàrees classificades com a rústic

La consellera de Territori ha remarcat que l’actualització de les àrees de desenvolupament urbà ha donat un dels resultats més destacables d’aquesta modificació. “S’han recuperat de més de 700 hectàrees que queden classificades pel PTI com a sòl rústic”, ha dit. La recuperació de tot aquest terreny es deu a la revisió de dues lleis: la 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears i la LUIB 12/2017, i també al Decret 9/2020 i l’actual modificació número 3.

Reducció del percentatge de creixement

Un canvi dels meus significatius introduïts és la revisió del creixement del sòl urbà. En aquest sentit, Garcías ha recordat que en un territori insular, el sòl és un bé escàs que cal preservar, per això “és necessari avaluar les estrictes necessitats de creixement», ha assenyalat la consellera. La reducció de la previsió de creixement és del 5,45 al 3,22%, el que significa una reducció de 450 hectàrees. 

A la seva intervenció Garcías ha remarcat que s’han reduït un 30% les possibilitats de creixement dels distints municipis, llevat de les capçaleres Palma, Inca i Manacor, on aquest límit davalla en un 20%, i en els municipis adaptats al Pla Territorial, en els quals la limitació s’ajusta segons el terreny que ja han consumit.

Paisatge i Canvi Climàtic

Entre els objectius del PTI hi ha el desenvolupament del Conveni Europeu del paisatge i es reconeixen com a instruments propis del PTI l’estratègia de Paisatge de Mallorca, el Catàleg de paisatges de Mallorca, les directrius de paisatge i els estudis de paisatge i els d’integració de paisatge. També s’incorpora el concepte de serra de Tramuntana Patrimoni Mundial com a nova Àrea d’interès paisatgístic.

En relació amb les mesures introduïdes per lluitar contra el canvi climàtic, Garcías ha remarcat que “necessitam adaptar-nos a la realitat del segle XXI i que els planejaments tenguin en compte la situació actual i com podem millorar-la de cara al futur, per tenir ciutats i municipis més verds, sense l’efecte illa-calor”. En aquest sentit, els nous espais lliures públics tindran un mínim del 50% de superfície permeable i vegetació autòctona.

“Ara mateix fem feina per introduir a la modificació 4 tota la casuística de les energies renovables al PTI. Un element clau en la lluita contra el canvi climàtic. Ja s’ha realitzat la consulta prèvia i tal com hem fet amb la número 3, l’objectiu és treballar per la Mallorca del futur”, ha conclòs la consellera Garcías.

Què hi diu l’Ajuntament?

Des de l’Ajuntament d’Algaida, la batlessa Maria Antònia Mulet en declaracions a aquest digital ha afirmat que s’ha treballat per veure com quedava la situació de creixement del municipi. La tramitació de la modificació de la UE – R2 de Randa la va tramitar l’Ajuntament a petició del propietari, fent només d’intermediari en el plenari del mes de novembre. L’Ajuntament només ha pogut salvar de la desclassificació la UE 10 perquè consideraven que “aquesta desclassificació no tenia cap sentit”.

Finalment, han quedat com a sòl urbà i sense alteració 13 Unitats d’Actuació amb una superfície de 22 hectàrees dels municipis d’Algaida, Campos, Deià, Marratxí i Pollença. I com a sòl rústic, altres 13 Unitats d’Actuació amb una superfície de 19,8 hectàrees als municipis d’Alaró, Algaida, Campos, Deià, Muro, Pollença, sa Pobla i Sóller. En el cas d’Algaida estaven UE que s’han desclassificat ha estat la UR-1 a Randa i la UEP1 a Pina.

En el cas de UR1 a Randa és relativament petita, amb una àrea de 0,51 ha i fons d’uns 103 m. Es crea per tal de construir un bulevard amb zona verda enfocat a l’entrada de la parròquia de la Immaculada i Ramon Llull. Aquest bulevard havia de tenir un mínim de 10 d’amplada.

La unitat UE-P1 es troba al nucli urbà de Pina. Té 0,84 ha, i va ser delimitada amb l’objectiu exprés d’obrir un pas des del nucli al camí del Poliesportiu, amb edificació de tipus extensiva suburbana a la resta de la unitat. El carrer existent a unir amb el camí s’especifica com el carrer de Sineu a la memòria i el carrer Pare Munar als plànols. S’establia entre els criteris bàsics de disseny que l’amplada mínima del nou carril havia de ser no inferior als 10 m. Donades les característiques d’urbanització proposades i la seva situació al límit del sòl urbà de la població, es considera que la unitat no contribueix a l’estructura de la trama urbana.

Aquestes dues unitats d’actuació es troben dins dels supòsits descrits al DL 9/2020, per la qual cosa el Consell Insular en pot assumir la revisió. D’acord amb les opcions que permet l’art 2 del DL 2020, i analitzades les característiques de l’àmbit que descriu aquesta fitxa, es proposa la modificació del planejament municipal vigent proposant una nova classificació de sòl com a sòl rústic.

Redacció essaig.cat