El renaixement d’en Camestortes fa 35 anys

En Camestortes és una celebració festiva ben completa perquè  reuneix tots els elements propis del carnaval: jocositat, burla, disfressa, crítica, inversió i gresca. És una festa on simbòlicament es representa la mort de l’hivern: en Camestortes és l’any vell que cal matar per propiciar l’arribada de la primavera.

La mascarada d’en Camestortes va ser prohibida pel règim franquista coincidint amb la guerra civil.  Després d’un parèntesi de dos anys, en Camestortes de 1986 va ser organitzat pels pipers d’Algaida.

A l’editorial l’edició del mes de gener de 1981 de la revista Es saig s’iniciava en una crida a la recuperació de la festa d’en Camestortes.

El cas d’EN CAMES TORTES és un exemple clar d’una tradició entranyable que s’ha perdut. Un exemple de lo fàcil que resulta perdre una tradició i de les dificultats i entrebancs que s’oposen a la seva recuperació. I seria demanar massa que un esforç col·lectiu ens permetés restablir la festa? No seria gaire complicat recordar els detalls de l’acte: encara hi ha molta de gent que els recorda perfectament. Però és perillós deixar passar més anys sense almanco intentar el seu recobrament.

Concloïa el text demanat que en l’editorial del mes de febrer de l’any 1982 ja poguessin parlar de recuperació de la festa. Però no va fer falta. L’any 1981, la festa va ser recuperada per iniciativa d’en Biel Majoral amb l’ajuda d’un grup de joves.  Llavors  també és va fer els anys 1982 i 1983. Aquell mateix any es va recuperar la festa i de cada any va anar agafant més embranzida. A l’edició del mes de març de 1984, en Calaix de Sastre va decidir publicar la cançó d’en Camestortes i que també podre veure en la galeria fotogràfica.

Que antigament se feia bona festa del carnaval ho és que l’any 1986, després del judici i condemna d’en Camestortes hi havia ball amb s’Orquestrina d’Algaida a damunt el cadafal, organitzat pel club pipers d’Algaida.

Després es deixa de celebrar fins que a l’any 2000 es va tornar ressuscitar la Festa d’en Camestortes gràcies a un nombrós grup d’algaidins i algaidines constituïts en comissió organitzadora.  Els integrants de la companyia de teatre d’Algaida Es Porrassar foren els encarregats de donar vida als personatges de la gran farsa que és el judici, la condemna i l’execució d’en Camestortes, i de llavors ençà la festa s’ha celebrat.

En què consisteix la festa d’en Camestortes?

A la vila d’Algaida, temps enrera pels darrers dies es feia la mascarada d’en Camestortes, deformació popular i humorística del mot Carnestoltes. Una mascarada és una representació al·legòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa arreu d’Europa els segles XVI i XVII, amb motiu de festes cortesanes i populars.

En Camestortes era un homo de bulto que fumava en pipa. La festa començava el Dijous Llarder quan anaven a cercar en Camestortes de ca seva amb una carrossa i el duien a la plaça i el posaven damunt un balcó. En el darrers anys en el del Bar s’Acadèmia de sa plaça.

El darrer dia del carnaval, el davallaven d’allà i el posaven altra vegada damunt una carrossa, feien una volta pel poble amb la banda de música davant i finalment el duien enmig de plaça, damunt el cadaval, per fer-li un judici. L’acompanyaven son pare, que era un home disfressat i sa mare, que també era un home, que parlava amb una veueta prima que sabia fer molt bé.

Llavors l’acusaven de totes les malifetes del poble, i de cada una de les coses dolentes que havien passat durant el darrer any, sobretot donaven molta llenya als polítics. L’atacaven dos o tres que ja estaven entesos per donar-li branca, encara que de vegades sortia qualcú del públic. Davant això, son pare el defensava i sa mare plorava escandalosament.

I finalment el sentenciaven a mort i el duien a matar amb la banda de música a un molí. El pujaven damunt la terrassa i amb  tres trets d’escopeta el mataven.

Després, quan ja era mort, el posaven dins una caixa sense tapadora i anaven a fer una volta pel poble cantant:

En Camestortes, tortes se va morir
Ai, ai, ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l’han enterrat
Ai, ai, ai, ai de mi!”
El cap de dotze mesos, viu és tornat.
Ai,ai, ai,ai de mi!
Atlotes d’Algaida, més no ploreu,
que vendrà Pasco i ballarem

i a continuació hi havia ball de festa.

A continuació algunes fotografies de la festa d’en Camestortes publicades en es saig

Redacció Noticiari es saig