Es saig: El miracle que ja dura 40 anys
“Es saig. Bolletí de l’Obra Cultural d’Algaida. Dipòsit legal PM–495. Número 0. Desembre de 1980”. Aquesta era la breu capçalera amb què la revista Es saig es presentava als seus lectors ara fa 35 anys.
Era una senzilla publicació de només 8 pàgines escrita íntegrament en català (motiu pel qual més d’un no donava dos duros per ella), impresa en blanc i negre amb uns mitjans molt artesanals (fotocòpies i escrits mecanografiats que s’aferraven com si fos un collage). Res diferent del que feien la majoria de revistes de poble, la incipient premsa forana.
Com hem dit, la revista es publica des dels seus inicis íntegrament en català, i aquest era un fet extraordinari llavors i continua sent un miracle ara.
Allò que explica la seva gran popularitat amb la gent del poble, són les seves seccions quotidianes: el Calaix de Sastre, el M’han dit que diuen (tot un precursor dels actuals confidencials que circulen per internet), el moviment demogràfic i el temps, la secció de Pina, els esports o Una xerradeta amb … que cada mes ens acosta les vivències i curolles personals d’una persona que, o bé és del municipi o hi té relació.
La cultura i el patrimoni són dos dels altres temes fonamentals tractats a les pàgines de la revista. Amb diferents sèries d’articles sobre Les nostres possessions, Els molins fariners d’Algaida i Els molins aiguaders i espais irrigats d’Algaida. També hi ha hagut espai per l’ecològica com és el cas de les sèrie «Les nostres plantes» i Flora algaidina. La salut i la ciència han estat presents amb seccions de medicina, de consulta veterinària, d’astronomia i d’informàtica.
Tampoc ens podem oblidar de la difusió de la llengua catalana, pròpia del nostre poble, i la recuperació de les nostres tradicions com el rescat i publicació de gloses, adagis, rondalles, entremesos o més recentment el racó de la poesia. Ni hem d’oblidar la feina que, des de la revista i l’Obra Cultural Balear varen fer per la recuperació i conservació de tradicions populars com la festa d’en Cames Tortes o els especials dedicats als nostres cossiers. Dos elements culturals que no haguessin pogut resistir el pas del temps sense la implicació de la gent del poble.
Des de sempre, es Saig ha volgut ser un mitjà d’informació local adreçat als algaidins i algaidines, sigui quina sigui la seva residència, i obert a totes les entitats i associacions del poble, per bé que també s’hi han pogut llegir referències a esdeveniments més generals ocorreguts els darrers 40 anys. La política, amb presència de totes les ideologies, també han estat present a les seves pàgines. Tant l’Ajuntament com els partits polítics han tengut espai per difondre els seus plantejaments i postures. Tampoc podem oblidar algunes polèmiques importants per al poble viscudes en aquestes pàgines, que afortunadament no han transcendit a altres àmbits més enllà de la vida del poble. En aquest sentit, Es Saig ha contribuït en aquests debats públics en un moment en què l’accés als mitjans de comunicació era difícil. L’Hemeroteca, accessible en la seva major part a través del nostre digital, demostra que tothom qui ha volgut, des del respecte, hi ha pogut dir la seva. És el miracle (com a fet extraordinari perquè no sempre es fa present) de la pluralitat.
I finalment les seccions de les entrevistes encadenades, els quatre mots sobre un tema candent del poble, l’entrevista Ens heu de fer una glosa, la secció satírica Jutipiris, articles de divulgació històrica, i les fotografies i textos facilitats per molts dels nostres lectors i entitats, des de la parròquia al club d’esplai, passant per algunes agrupacions esportives o la mateixa Obra Cultural) que han convertit Es saig, no només en una revista popular sinó en una font de primera magnitud per conèixer la història del nostre poble, tant la passada com la més recent.
Qui els hagués dit als joves d’aquella tardor de 1980, que avui a desembre de 2015, la revista Es saig tindria més de 470 números que es conserven en els prestatges de moltes cases del poble, o que la publicació, amb prop de 40 pàgines de mitjana, s’ha adaptat a un format fet directament amb ordinador i que la portada i contraportada s’imprimeix a tot color.
És destacable que durant aquesta quarantena d’anys, es Saig no hagi faltat mai a la seva cita mensual en paper. Fruit de l’èxit de la revista, i amb l’objectiu de garantir el seu futur i el relleu generacional de col·laboradors i de lectors, el maig de 2015 iniciàrem una aventura digital. Una web que volem sigui el complement a la revista en paper i apostar per un projecte transmèdia (paper, web, vídeo online, xarxes socials, etc) per poder acostar els continguts a més gent i de manera diferent. És el miracle de la tenacitat.
Tanmateix, val la pena assenyalar-ho, es Saig és una obra col·lectiva de la qual ens agrada dir que feim entre tots. Ens sentim molt orgullosos del treball desinteressat de tots els nostres col·laboradors (que escriuen, investiguen, dibuixen, fotografien, maqueten o reparteixen) i, sobretot, gràcies a la fidelitat dels lectors i els prop de 400 subscriptors. A tots us volem donar les gràcies i us animam a continuar col·laborant i escrivint. Heus aquí un altre miracle, la fidelitat i el compromís.
Un altre tret miraculós de la publicació és que aconseguim mantenir-nos gràcies als lectors sense haver de recórrer a publicitat comercial. Només acceptam la institucional (Govern de les Illes Balears i Consell de Mallorca) i la subvenció que ens dona l’Ajuntament. Tot i la situació actual, pandèmica i també de la nostra llengua, és un miracle que aquestes ajudes es mantenguin, ja que sense les quals, bona part de les publicacions, inclosa es Saig, no podríem subsistir. És també el miracle d’una bona gestió dels nostres recursos.
Tot un èxit, tant el paper com el digital, que ens anima a seguir oferint informació i opinió plurals, des de la proximitat, el rigor i l’honestedat, i a continuar amb la divulgació i conservació de la llengua, la cultura i les nostres tradicions. Crec que ens hem de felicitar de poder tenir Es saig, una revista que feim entre tots. Una revista de poble i per al poble.
