No vull rebre publicitat electoral. Com puc fer-ho?

La precampanya electoral d’aquest 2019 ve amb una important novetat: els votants podem demanar al cens que no passi les seves dades personals als partits per evitar que ens arribi les cartes amb amb propaganda política. Fa tres anys aquests enviaments costaren 130 milions d’euros.

Això és possible ja que són els primers comicis que es convoquen des de l’entrada en vigor el passat mes de desembre de l’última reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG). La modificació de l’article 39.3 de la llei electoral es va incloure en la nova Llei de protecció de dades, que va ampliar les gestions que els electors poden fer davant del Cens Electoral per sol·licitar que s’excloguin les seves dades de les còpies que facilitin als representants de les candidatures i que els partits utilitzen per a l’enviament de sobres, paperetes i cartes dels candidats.

El problema és que, després de la darrera reforma, les formacions polítiques poden enviar els seus programes i reclams polítics als ciutadans per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria.

Aquí vos explicam com podem sobreviure al bombardeig polític d’aquestes eleccions.

Presencialment

Les persones que no vulgueu rebre propaganda electoral a les vostres llars, podeu passar per les oficines de l’Ajuntament d’Algaida a emplenar la sol·licitud que els han fet arribar des de l’Institut Nacional d’Estadística.

Via internet 

Aquesta sol·licitud es pot tramitar des d’aquest dimarts per internet, a través de la seu electrònica de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), sempre que s’estigui en possessió del corresponent certificat electrònico mitjançant els sistema Cl@ve.

A més a més, l’última reforma de la llei de protecció de dades va crear un nou article 58 bis de la LOREG sobre la utilització de mitjans tecnològics i dades personals en les activitats electorals, mitjançant el qual s’obria la porta a la “recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques” per part d’els “partits polítics en el marc de les seves activitats electorals”. No obstant això, s’especifica que aquesta pràctica “es trobarà emparada en l’interès públic únicament quan s’ofereixin garanties adequades”.

Propaganda per WhatsApp

Així mateix seran els primers comicis en els quals els partits podran “utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic per a la realització d’activitats polítiques durant el període electoral”, i fins i tot enviar propaganda electoral “per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria” i contractar propaganda electoral a les xarxes socials o mitjans equivalents, una pràctica que, en cap cas tindrà “la consideració d’activitat o comunicació comercial”.

Els partits que recorrin a aquest tipus d’activitats “divulgatives” hauran de deixar clar “de manera destacada” que es tracta de pràctiques de “naturalesa electoral” i hauran de facilitar al destinatari de la seva propaganda la possibilitat d’exercir el seu dret d’oposició. És a dir, que els electors hauran de poder sol·licitar de forma senzilla i gratuïta que se’ls deixi d’enviar aquesta informació electoral.

L’agència de protecció de dades espanyola ja ha posat emperons a la possibilitat d’elaborar perfils ideològics emparant-se en la normativa europea i l’Associació d’Usuaris d’Internet i l’Associació d’Internautes, perquè creuen que desprotegeix els usuaris.