Parenòstic. Abril de 2023

L’abril és el quart mes de l’any en el calendari gregorià i té 30 dies. En el calendari romà primitiu (s. VIII) era el segon mes de l’any, que començava al març. El seu nom en llatí era aprilis, format a partir d’Apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita. També es creu que evoca la paraula “obrir” en llatí, ja que s’obren més els dies, duren més.

Abril tenia trenta dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el trentè dia.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes d’abril a recordar són:

1 Sant Venanci, bisbe i mr.; sant Hug, bisbe; santa Teodora, mr.; beat Nuño Álvares Pereira, rel. carmelità.

2 Francesc de Pàola (1416-1507), ermità, fund. Mínims (CR). Santa Maria Egipcíaca, penitent. Diumenge de Rams

3 Santa Maria al peu de la creu. Sant Nicetas, abat; beata Guiomar.

4 Sant Plató, abat; sant Benet de Palerm, rel. franciscà.

5 Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer (1350-1419), prev. dominicà, de València (on se celebra el dilluns de la segona setmana de Pasqua). Santa Emília, vg. i mr.; beata Maria-Crescència Höss, vg. franciscana.

6 Sant Marcel·lí, mr.; sant Sixt I, papa (romà, 115-125) i mr.; sant Guillem, abat. El 2023 serà el Dijous Sant

7 Sant Joan Bta. de La Salle (Reims 1651 – Rouen 1719), prev., fund. Gns. Escoles Cristianes (FSC). Sant Epifani, bisbe; sant Germà, monjo. El 2023 serà el Divendres Sant

8 Sant Joan d’Organyà, monjo premonstratès; santa Macària, verge.

9 Santa Maria de Cleofàs, parenta de la Verge Maria; sant Marcel, bisbe. El 2023 serà el Diumenge de Pasqua

10 Sant Ezequiel, profeta (s. VI aC); sant Dimes, el bon lladre; sant Terenci, mr. El 2023 serà el Dilluns de Pasqua

11 Sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (1079). Sant Isaac, monjo. El 2023 serà el Dia del Pancaritat de la Pau de Castellitx a Algaida.

12 Sant Juli I, papa (romà, 337-352); sant Damià, bisbe; santa Vísia, vg. i mr.

13 Sant Hermenegild, príncep hispànic, mr. (586). Sant Martí I, papa (649-656) i mr. Santa Agatònica, mr.

14 Sant Tiburci, mr.; sant Lambert, bisbe; santa Domnina, vg. i mr.

15 Sant Telm (beat Pedro González), rel. dominicà, de Galícia; sant Crescent, mr.; santes Basilissa i Anastàsia, mrs. a Roma.

16 Sant Toribi de Lièbana, bisbe; santa Engràcia, verge, i companys màrtirs a Saragossa; sant Benet-Josep Labre, captaire. El 2023 serà el Diumenge de l’Àngel.

17 Sants Elies, Pau i Isidor, monjos i mrs. a Còrdova; sant Anicet, papa (siríac 155-166) i mr.; sant Robert, abat; beata Marianna de Jesús, vg.; beat Baptista Spagnoli, rel. carmelità.

18 Sant Eleuteri, bisbe, i la seva mare Antia, mrs.; beat Andreu Hibernon, rel. franciscà, d’Alcantarilla; beata Maria de l’Encarnació, rel. carmelitana.

19 Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX, papa (alsacià,1049-1054); sant Vicenç de Cotlliure, mr.

20 Sant Sulpici, mr.; santa Agnès de Montepulciano, vg. dominicana; santa Oda, vg.

21 Sant Anselm (1033-1109), abat de Bec, bisbe de Canterbury i doctor de l’Església, nat a Aosta. Sant Silví, mr.; sant Conrad de Parzham, rel. caputxí.

22 Sant Caius o Gai (de Dalmàcia) i sant Soter, papes i mrs.; sant Agapit I, papa; santa Senorina, vg.

23 Sant Jordi, soldat mr. (s. IV) nat a Lidda i mort a Capadòcia, patró de Catalunya (1456). Sant Gerard o Grau, bisbe; Sant Adalbert (956-997), bisbe de Praga i màrtir; beat Gil d’Assís, rel. Franciscà; beata Elena d’Udine, rel. Agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, vg. Carmelitana.

24 Sant Fidel de Sigmaringen, prev. Caputxí i mr. A Suïssa (1622). Sant Pere Ermengol, mr. Mercedari (cap al 1304) de la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà). Conversió de sant Agustí; sant Gregori d’Elvira, bisbe; santa Maria Eufràsia Pelletier, rel., fund. Congregació del Bon Pastor; sant Benet Menni, prev., fund. Gnes Hospitalàries del Sagrat Cor (HSCJ); sants Cerasi i Febadi, bisbes.

25 Sant Marc, evangelista, cosí de Bernabé, deixeble de Pere i company de Pau. Sant Anià, bisbe; santa Calixta, mr.

26 Sant Isidor (+636), bisbe de Sevilla (succesor del seu germà Leandre) i doctor de l’Església, venerat a Lleó. Mare de Déu del Bon Consell; Sant Clet (o Anaclet), papa i mr.; sant Marcel.lí, papa i mr.; sant Pascasi, bisbe.

27 Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (coronada 1881, entronitzada 1947). Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe, santa Zita, vg., de Lucca (s. XIII), patrona de les treballadores domèstiques; beats Domènec i Gregori, prevs., de Barbastre.

28 Sant Pere Chanel (1803-1841), prev. Marista i mr., a Oceania. Sant Prudenci, bisbe; sant Cirí, mr.; sant Lluís Maria Grignon de Montfort, prev.; santa Valèria, mare de família mr.; beat Luquesi, terciari franciscà

29 Santa Caterina de Sena (1347-1380), vg., terciària dominicana i doctora de l’Església. San Ramon (Raimundo) de Fitero, abat; sant Robert, prev., cistercenc.

30 Sant Pius V (1504-1572), papa (1566, dominicà). Sant Josep-Benet Cottolengo, prev., fund.; sants Amador, Pere i Lluís, mrs. a Còrdova; sant Indaleci, bisbe; santa Sofia, vg. i mr.

Tradicionari

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions dels cristians catòlics que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge del Ram o el conegut com a Divendres de Dolors, i el Diumenge de Resurrecció. A partir d’aquest diumenge entram en el cicle de Pasqua, que té una duració de 50 dies, des del Diumenge de Resurrecció o Pasqua Florida fins a Pentecosta o Pasqua Granada. Es tracta del període en què la comunitat cristiana commemora els tres grans misteris de la redempció: la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret, un material mític que de fet, trasllada a la nova religió els trets principals del mite de Dionís i de tants altres reis o déus estacionals que han de morir per renéixer. Es tracta, per tant, de la festivitat més important de l’any cristià. Cada una de les fites festives del cicle es correspon a un dels passatges bíblics que narren els darrers moments de la vida de Jesucrist a la Terra.

El Divendres de Dolors refereix al dolor que patí Maria en conèixer el destí tràgic del seu fill. El Diumenge del Ram commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem juntament amb els seus deixebles durant la Pasqua jueva. El període a partir de l’horabaixa del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua se’l coneix com a Tríduum Pasqual i és el coronament de tot l’any litúrgic. L’episodi del Sant Sopar, l’últim sopar de Jesucrist amb els deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot correspon al Dijous Sant, i el Divendres Sant es commemora la mort de Jesucrist a la creu. El tercer dia del Tríduum és el Diumenge de Pasqua en què se celebra la resurrecció de Crist i l’inici del Temps Pasqual que conclourà el dia de Pasqua Granada, en el que es commemora el davallament de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat evangelitzadora.

Els primers cristians celebraven la resurrecció de Crist el mateix dia que la pasqua jueva, fins que l’any 325 el I Concili de Nicea va separar totes dues festes, fixant-la al diumenge següent de la lluna plena a l’equinocci de primavera (21 de març). D’aquesta manera la data de Pasqua pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril.

Es tracta d’una festa de primavera, en què el cicle de mort i resurrecció apareix lligat al cicle anual de la natura que es renova després de l’hivern. De fet, els mots de Pasqua Florida, Diumenge del Ram, el sermó del ramellet del coremer el Diumenge de Resurrecció o Pasqua Granada, ens donen compte del procés de granació i fructificació dels cereals, els fruiters i les plantes.

Dijous sant

Les processons més importants tenen lloc a partir del Dijous Sant. A molts pobles es fan processons abans o després de l’ofici religiós, a d’altres es fa la cerimònia del lavatori o representacions del Sant Sopar. La història estableix que el Dijous Sant és el dia en què Jesucrist va celebrar el darrer sopar amb els seus dotze apòstols. També conegut per Sant Sopar, aquest sopar fraternal de Jesucrist amb els seus deixebles és, juntament amb la Resurrecció, un dels fets més importants en la religió cristiana, perquè s’hi institueix la missa o Eucaristia, eix de la vida i culte cristià i on es consagren el pa i el vi amb què els fidels prenen la comunió. La recreació teatral té molt de pes en aquesta celebració, ja que a molts indrets s’escenifica el Sant Sopar. Les representacions teatrals tenen lloc dintre de l’església o al carrer.

La representació de l’escena bíblica del lavatori es practicava gairebé a totes les esglésies de Mallorca. Sempre el portava a terme la primera jerarquia eclesiàstica del temple i els apòstols eren representats per pobres o per membres de confraries.

Tot i que Crist no mor fins al Divendres Sant al vespre, moltes poblacions com és el cas d’Algaida celebren ja la nit de Dijous Sant passions vivents i processons amb passos que escenifiquen els darrers moments de Crist a la Terra: des de la seva captura i judici fins a la seva crucifixió i mort. Una de les característiques d’aquestes processons és que es desenvolupen en un estricte silenci i amb l’enllumenat públic dels carrers apagat. Per això en alguns llocs s’anomenen Processons del Silenci.

Divendres Sant

Antigament hi havia la creença de què Jesús havia estat penjat a la creu fins a les 10 hores del matí del Divendres Sant, i passada aquesta hora hom podia dedicar-se a les feines vulgars, que havien estat prohibides el Dijous Sant, perquè Jesús ja no patia. En moltes esglésies al migdia feien la funció de les Set paraules on s’hi solien fer set sermons que glosaven les set paraules que Jesús va dir clavat en creu. En el precís moment d’acabar el darrer sermó es representava el terratrèmol que hi hagué en morir Jesús. S’apagaven tots els llums, es feia un renouer i fins i tot hi havia focs d’artifici per simular els llamps.

El Divendres Sant torna haver-hi processons a molts pobles de Mallorca. A molts d’ells abans es fa la representació del Davallament. El Davallament de la Creu és una de les representacions teatrals més característiques de la Setmana Santa. A Mallorca es té constatat que al segle XIV ja es representava el drama de la Passió.

Dissabte Sant o Dissabte de Glòria

Es deia que el Divendres Sant el cel duia dol, però amb l’arribada del Dissabte Sant o Dissabte de Glòria es retornava a la bauxa anterior i es donava l’inici a la menja de panades. Abans de la reforma litúrgica de 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria. Al matí les campanes anunciaven la Resurrecció; però, després de la reforma, no se celebra la resurrecció fins a la Vetlla Pasqual, a fi de complir els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús.

Aquest dia se celebra la Vetlla Pasqual que obri el cicle de Pasqua i tanca la Setmana Santa. En el marc de la Vetlla Pasqual es fa el ritu del foc nou consistent en encendre un gran ciri amb un foc de pedra foguera, la flama del qual va passant de ciri en ciri convertint així la foscor en llum. Antigament s’escampava el foc de casa en casa per tot el poble i els infants solien cridar Llum, llum, llum!

També es beneeix l’aigua de les fonts baptismals i de les piques, cerimònia que donava lloc a costums populars. Una d’elles era que les fadrines i els infants anaven a cercar aigua beneita i regaven la casa, en bevien i en feien present a parents i amics. També la gent de mar en solia ruixar els ormejos per guardar-se de morir negats. A Mallorca es creia que els infants batiats amb les aigües noves restaven el seu cos incorrupte en morir. Aquesta benedicció de les aigües i l’obtenció del foc nou recorda antigues cerimònies de purificació. En aquest sentit també cal assenyalar el costum de netejar a fons i emblanquinar les parets de les cases abans de començar les festes de Setmana Santa, com si fos també un ritu de purificació i de començar de bell nou el cicle vital.

En alguns pobles s’està recuperant el costum de sortir a “cantar panades”, el “cantar sales” o el “deixem lo dol” de Menorca. Era una tradició que estava encapçalada pels quintos i estols de joves de cada poble i consistia a anar a captar per les cases qualque present en forma de panades o rubiols.

Diumenge de Pasqua o de Resurrecció

L’acte que més caracteritza a aquest dia és la processó de l’Encontre en què s’hi representa la trobada de Jesús ressuscitat amb la seva mare. D’aquest fet no en tenim notícia ni a la Bíblia ni als evangelis apòcrifs, és segurament una invenció de la Llegenda Àuria fruit de la convicció de què era indecorós que Jesús veiés a Magdalena abans que a la seva pròpia mare. A finals de l’edat mitjana per l’acció del teatre dels misteris es va popularitzar, i amb la Contrareforma la tradició es va convertir en article de fe. Per la processó de l’Encontre o l’Encontrada la imatge de la Mare de Déu és desvestida de les robes de dol i és coronada i vestida amb colors vistosos.

Antigament a Algaida s’oferia el sermó de s’Enganaia. Es tracta d’una competició dialèctica entre l’orador i el cor de l’Església i que cerca les rialles dels espectadors després de dies de llargs sermons i de silencis i dol per la mort de Crist. Es diu «de s’enganaia» perquè el predicador fa tot el que pot per a acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per a enganyar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes. Es conserva a Llucamjor i abans també es deia a Montuïri, Vilafranca i Felanitx. Amb aquesta representació es provocava l’alegria i les rialles de Pasqua i la gent feia cara de festa. D’aquí prové la dita “cara de Pasco” o “més contenta que un Pasco”.

El pancaritat de la pau de Castellitx.

Dins el cicle pasqual arreu de Mallorca se celebren els denominats pancaritats o romiatges. Es tracta de berenades que es fan a fora de la vila amb pelegrinatges i visites de forma col·lectiva a ermites, puigs i santuaris, on es comparteixen les darreres panades, rubiols i crespells. A Algaida la tradició diu que el dimarts després de pasqua els algaidins pugen a l’antiga ermita de la Pau de Castellitx, antigament amb la Mare de Déu de la Pau, a celebrar el pancaritat.

El Calendari Lunar del mes d’abril

Fase	Data	Hora	Signe zodiacal
🌕 Plena	06/04/2023	06:34	Balança
🌗 Quart Minvant	13/04/2023	11:11	Capricorn
🌑 Nova	20/04/2023	06:12	Aries
🌓 Quart Creixent	27/04/2023	23:20	Lleó

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Dies d’arrel (creixement fort)	Dies de Fulla (creixement ràpid)	Dies de depilació
Dimarts 4 d’abril des de les 13 h; Dimecres 5 d’abril; Dimarts 11 d’abril fins a les 15 h.	Dissabte 1 d’abril fins a les 14 h; Diumenge 9 des de les 12 h. Dilluns 10 d’abril; Dimarts 11 d’abril fins a les 17h; Dijous 27 d’abril fins a les 23 h; Divendres 28 d’abril fins a les 22 h;	Diumenge 9 d’abril fins a les 11 h; Dimarts 25 d’abril des de les 13 h. Dimecres 26 d’abril; Dijous dia 27 fins a les 4 h; Divencres 28 fins a les 12 h.

Feines de sembra

Als hivernacles carabassons, melons i carabasses. A l’hort tomàtigues, escaroles, espinacs, melons, cogombres, patates, raves síndries, ceba mongetes i naps.

Els carabassons i els cogombres s’han de sembrar per Setmana Santa. Caldrà fer clots, posar-hi fems vells, terra fina, les granes de carbassó (4 o 5) i terra fina per tapar. El cogombres s’han de sembrar en un marc de 70 x 70 cm amb 5 o 6 granes per clot i s’hauran d’asprar, igual que els pèsols, si volem tenir una bona producció. També sembrarem blat de les índies.

Feines de transplantar

Durant aquest mes s’han de passar els planters a terra per sembrar pebres, albergínies, tomatigueres de tota casta, melons i síndries. És també els temps de preparar les canyes i les estaques per als horts de l’estiu i entrecavar les males herbes.

Què podem recollir aquests dies?

Aquest és el temps de collir a la plena pastanagues, porros, cols, bròquils, faves, pèsols, patata novella, ravanets, alls tendres, cebes tendres, carxofes, bledes. També llimones i taronges.

Durant el mes d’abril comença a haver-hi mongetí i maduixes, i s’esta a les acaballes de recollir col, colflori, espinacs i calçots.

Què menjam?

A partir del Dissabte Sant era quan la gent feia les panades, el plat salat que és el més característic de Pasqua a Mallorca. La panada porta normalment carn de xot, farina, saïm i un poc de sobrassada… Però també hi ha altres variants que hi incorporen verdures, carn d’altres animals, peix… Darrerament són moltes les famílies que han traslladat el costum de fer les panades del dissabte al dijous sant.

El Diumenge de Pasqua o Resurrecció, després de l’ofici i de la processó de l’Encontrada, era típic anar cap a cases a berenar de frit de Pasqua, que és el frit que porta fonoll, faves, grells i pèsols.

Uns dels primers dolços de Pasqua que es preparaven a l’illa són els rotllos. A partir del Diumenge del Ram era tradició que els padrins joves compressin als seus fillols un rotllo. El rotllo es fa amb ous, saïm, oli, llevat, llavors d’aiguardent, sal i sucre al qual se li dona forma de roda. Quan és cuit s’hi enganxen confits de colors. Antigament el dia del Dijous Sant es veien els infants passejant pels carrers amb els rotllos passats pel cap a manera de collar. Els infants el rebien fins que feien la primera comunió.

Aquestes dates també es fan els rubiols. Es tracta d’unes peces fetes de farina fina, pastades amb oli, saïm i ou i estan doblegades amb forma semicircular, que van farcides de brossat, de confitura de cabell d’àngel… I si es parla de dolços, no es poden oblidar els crespells, que són unes galetes en forma de cor, d’estel, de peix… Tot i que la gastronomia dolça no s’atura aquí, sinó que hi ha molts altres tipus de coques que es feien a diferents pobles.

Dites i sentències populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

• Abril que abrileja, primavera que fueteja.
• L’ abril fa el pecat i el març és l’acusat.
• A l’abril cada gota val per mil.
• Abril tronat, bon any assegurat.
• Abril que surt plovent, el maig crida rient.