L’agost és el vuitè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies.

En l’antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, però se li va canviar el nom a augustus en honor a Cèsar August (Caesar Augustus, en llatí), el primer emperador romà. El mes de sextilis tenia 30 dies al primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 amb el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el nombre de 30, però August li’n va afegir un més (que va treure a febrer) perquè no tingués menys dies que juliol, mes dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar.

Els seus símbols són el zèfir i el gladiol i el Sagrat Cor per als catòlics.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes d’agost, amb el seu santoral, són:

1 Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe de Goti i doctor de l’Església, fund. redemptoristes (CSSR, 1732), patró dels confessors i moralistes. Sant Feliu (Fèlix), mr. a Girona (s. IV), d’origen africà. Santes: Fe, Esperança i Caritat, vgs. i mrs.

2 Sant Eusebi de Vercel·li (+371), bisbe, d’origen sard; sant Pere-Julià Eymard (1811-1868), prev. marianista, de La Mure, fund. associacions eucarístiques. Aniversari de l’aparició o descendiment de la Mare de Déu de la Mercè (1418). Mare de Déu dels Àngels o de la Porciúncula; santa Teodora i els seus 3 fills, mrs.; sant Esteve I, papa (254-257) i mr.

3 Sant Gustau, bisbe; santa Lídia, de Tiatira, deixebla de Pau a Filips (s. I); beata Joana d’Aza, mare de Domènec de Guzman; santa Cira, vg.

4 Sant Joan-Maria Vianney (1786-1849), prev., rector d’Ars (bisbat de Belley), patró dels rectors de parròquia. Santa Perpètua, mare de família romana mr.

5 Dedicació de la basílica romana de Santa Maria Major (s. V). Mare de Déu de les Neus, i altres advocacions: Àfrica, Blanca, Eivissa, Remei…; sant Osvald, rei anglès; santa Afra, mr.

6 Sant Just i sant Pastor, noiets germans mrs. d’Alcalà d’Henares; sant Hormisdes, papa (514-523).

7 Sant Sixt II, papa (grec, 257-258), i els seus 4 diaques, mrs.; sant Gaietà (Cayetano; Vicenza 1480-Nàpols 1547), prev., fund. teatins (CR, 1524). Sant Albert Tràpani o de Sicília, prev. carmelità.

8 Sant Domènec (Domingo) de Guzmán (+1221), prev. d’Osma, fund. Dominicans (OP), a Tolosa de Llenguadoc (1215) per combatre els albigesos. Sants Ciríac, Llarg i Esmaragde, mrs. a Roma (s. IV).

9 Sant Domicià, bisbe; sant Romà, mr. (s. III); sant Esteve, bisbe i mr.; beata Teresa-Beneta de la Creu, mr. carmelitana.

10 Sant Llorenç, diaca hispànic i mr. a Roma (s. III). Sant Deodat o Adeodat, proletari; santa Astèria, vg. i mr.

11 Santa Clara (Assís 1193-1253), vg., fund. clarisses (OSC, 1212), patrona de la televisió. Sant Tiburci, mr.; santa Susanna, vg. i mr.

12 Sant Herculà, bisbe; santa Hilària, mr., mare de santa Afra; beat Innocenci XI, papa (1676-1689); beat Joan de Rieti, rel. agustinià.

13 Sant Poncià, papa (230-235), exiliat a Sardenya amb sant Hipòlit, prev., considerats mrs. Màrtirs claretians de Barbastre (1936). Sant Cassià, mestre mr. a Imola (s. III); santa Concòrdia, mr.; santa Aurora, vg. i mr.; santa Centola, vg. i mr.

14 Sant Maximilià-Maria Kolbe (1894-1941), prev. franciscà conventual i mr. a Auschwitz. Sant Eusebi, prev. romà (s. IV); santa Anastàsia, rel. viuda.

15 Assumpció de la Mare de Déu (inicialment i a Orient: la Dormició), festivitat la més popular, amb algunes advocacions. Sant Tarsici, acòlit mr.

16 Sant Esteve d’Hongria (+1038), rei. Beat Joan de Santa Marta, prev. franciscà i mr. al Japó (1618), de Prades (Conca de Barberà). Sant Roc, de Montpeller, advocat de les malalties infeccioses; santa Serena, emperadriu.

17 Sant Jacint de Polònia, prev. dominicà; santa Beatriu de Silva, vg. franciscana, fund. Concepcionistes, a Toledo (1484); sant Eusebi, papa (grec, 309) i mr.; beat Bartolomé Laurel, rel. franciscà, de Mèxic, i mr. (1627) al Japó.

18 Sant Agapit, noi mr. (275); santa Helena, emperadriu; beat Manès de Guzmán, prev. dominicà, germà de sant Domènec; sant Patrici, bisbe; beat Nicolau Factor, prev. franciscà, de València.

19 Sant Joan Eudes (1601-1680), prev., fund. Eudistes. Sant Magí (s. III) mr., ermità a Brufaganya (Conca de Barberà). Sant Lluís d’Anjou, bisbe de Tolosa (franciscà).

20 Sant Bernat (1090-1153), abat cistercenc, a Claravall, i doctor de l’Església. Sants Cristòfor i Leovigild, mrs. a Còrdova; beat Arquimbau, prev. d’Orleans i mr. (s. XII); sant Samuel (s. XI aC), profeta (jutge).

21 Sant Pius X, papa (1903-1914), nascut a Riese (1835). Sant Privat, bisbe i mr.; sant Bonosi i Maximià, màrtirs, patrons de Blanes; santa Ciríaca, viuda màrtir.

22 Mare de Déu, reina, i altres advocacions. Sant Timoteu, mr. a Roma (303).

23 Santa Rosa de Lima (1586-1617), vg. terciària dominicana del Perú. Patrona de les famílies nombroses i de les floristes. Sant Felip Benici (1233-1285), prev. servita.

24 Sant Bartomeu (o Natanael), apòstol, de Canà de Galilea, venerat a l’Índia Patró dels carnissers. Santa Emília de Vialar, vg., fund.; santa Àurea, vg. i mr.

25 Sant Lluís de França (1214-1270), rei, terciari trinitari i croat (morí prop de Cartago). Sant Josep de Calassanç (1556-1648), prev. d’Urgell, aragonès, fund. Escola Pia a Roma (SchP, 1617), patró de les escoles cristianes. Sant Genís, còmic mr; sant Genís, notari mr; santa Patrícia.

26 Santa Teresa de Jesús Jornet (Aitona 1843-Llíria 1897), vg., fund. Gnes. dels Ancians Desemparats (Barbastre, 1873), patrona de la gent gran. Mare de Déu de Czestochowa, a Jasna Gora, patrona de Polònia; sant Cesari d’Arles, bisbe; sant Zeferí, papa (199-217) i mr; sant Balduí, monjo; Sant Juníper Serra, prev. franciscà, de Petra (Mallorca), evangelitzador de Califòrnia.

27 Santa Mònica (Tagaste 331-Òstia 387), mare de sant Agustí, patrona de les dones casades.

28 Sant Agustí (354-430), bisbe d’Hipona (Àfrica) i doctor de l’Església. Sant Julià, mr. (s. IV); sant Hermes, mr. (s. II).

29 Martiri de sant Joan Baptista, decapitat (s. I), venerat a Sebaste. Santa Sabina, mr.; sant Adelf, bisbe.

30 Sant Fèlix, prev., i mr., a Roma (s. IV), patró de Vilafranca del Penedès; sant Fiacre, ermità patró de botànics i jardiners; beata Juana Jugan, vg., fund. Germanetes dels Pobres (1839)

31 Sant Ramon Nonat, rel., mercedari dels primers, captiu a Algèria, cardenal, patró de Cardona. i també de les comares. Sant Nicodem, amic i seguidor de Jesús; sant Arístides, abat; sant Domènec de Val, noi mr., de Saragossa; sants Vicenç, Sabina i Cisteta, mrs., patrons d’Àvila.

Tradicionari

L’agost és el temps de les tempestes de llamps i trons. A Mallorca les tempestes les congrien ses bubotes, els fantasmes; nom que també serveix per definir els núvols gruixats. En aquest sentit, cal assenyalar que segons el Diccionari Alcover Moll, bubota, en l’accepció que significa persona amb mal aspecte.

A Mallorca, a mitjans agost es feia sa festa de ses mesurades. Es tractava d’una festa de caràcter familiar en què es mesurava el blat, productes de les messes, per partir-se’l entre el propietari i l’amitger. Té un caire de festa d’enamorats, en la que hi solien assistir les parelles promeses. El ritual consistia a omplir una mesura del caramull que s’aixecava enmig de l’era, la rasaven amb la raseta o boix, i un cridava: «Una va!», i l’abocaven a una altra part de l’era. Cada mesura era cantada pels mesuradors fins a arribar a 10. Per cada deu mesures es feia una osca damunt d’una caramuixa per tal de dur el compte de les mesurades. Quan s’arribaven a les cent, el mesurador llançava el boix tan lluny com podia i cedia el lloc a l’altre. De tots els mesuradors que hi participaven guanyava aquell qui havia llançat el boix més enfora. La mesura que feia cent no es rasava sinó que es feia amb caramull. En acabar es llançaven els capells enlaire, es berenava i es feia un ball per concloure la festa.

També és l’esplet de les figues i la seva collita revestia força importància. També eren comuns els balls des sequers que es feien en els assecadors de fruites. El conreu de figues era eminentment femení, no tenia massa importància perquè era considerat una menjua de pobres i de bestiar, sobretot de porcs. Es collien amb ganxo i es posaven dins els paners; després s’estenien les encanyissades per fer els sequers de figues. No els podia tocar l’ombra i sobretot no es podien banyar si plovia. També es podien assecar al forn i per aquest motiu moltes casetes de figueral, malgrat ser petites, tenien forn i soll pels porcs.

15 d’agost: L’Assumpció

L’Església commemora la mort de la Mare de Déu i és costum que a cada temple es munti un túmul amb el llit i la figura jacent de Maria. El llit és ornamentat amb ramells i alfabegueres. Per tal que les alfabegueres aguantessin la calor es posaven en el fons del test on eren plantades un sostre de closques de caragol capgirades per amunt.

De tal manera que quan es regava la terra les closques s’omplien d’aigua i mantenien la humitat del cossiol. L’alfabeguera adquireix especial protagonisme en les celebracions del 15 d’agost, és l’època en què es presenta en la seva esplendor. Té propietats repel·lents de moscards i era utilitzada per purificar l’ambient i allunyar plagues de moscards i altres insectes. Pel seu perfum també se li atribueixen propietats afrodisíaques i propiciadores de la fecunditat, i així és utilitzada en ritus de fecunditat a Haití, Cuba i l’Índia. Es recomana plantar-la per Santa Àgueda i recollir-la per Sant Joan i a mitjans d’agost.

Calendari lunar d’agost

Fase	Data	Hora	Signe zodiacal
🌕 Plena	01/08/2023	20:31	Aquari
🌗 Quart Minvant	08/08/2023	12:18	Taure
🌑 Nova	16/08/2023	11:38	Lleó
🌓 Quart Creixent	24/08/2023	11:57	Sagitari
🌕 Plena	31/08/2023	03:33	Peixos

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Dies d’arrel (creixement fort)	Dies de Fulla (creixement ràpid)	Dies de depilació
Dissabte 19 d’agost des de les 2 h. Diumenge 20 d’agost. Dilluns 21 d’agost fins a les 15 h. Dimarts 22 d’agost fins a les 20 h.	Dilluns 14 d’agost des de les 9 h. Dimarts 15 d’agost Dimecres 16 d’agost a les 2 h. Dijous 24 d’agost des de les 7 h. Divendres 25 d’agost Dissabte 26 d’agost fins a les 13 h	Dissabte 12 d’agost des de les 17 h. Diumenge 13 d’agost. Dilluns 14 d’agost fins a les 8 h. Dimarts 22 d’agost des de les 21 h. Dimecres 23 d’agost. Dijous 24 d’agost fins a les 6 h.

Feines de Sembra

Sembraren bròquils, cols i pastanagues. Es despunten els melons, síndries, cogombres i carabasses. El dia de Santa Rosa (23 d’agost) sembrarem el julivert. També es poden sembrar en lluna vella, patates, faves, cols, pastanagues, porros, espinacs, raves i ravanets, col llombarda i remolatxa. També es poden començar a sembrar les verdures d’hivern

Feines de trasplantar

En lluna nova trasplantarem cebes, enciam, endívies i escarola. En lluna vella, es trasplanten carxoferes, apis i coliflors sembrats al juny.

Què podem recollir aquests dies?

El mes d’agost es comencen a recollir col, colflori i espinacs. També mora. Estam a la plena de producció d’albergínies, bledes, carabassons, cogombres, grells, lletuga, mongetí, pastanagó, ravenets i tomàtigues, també de ramellet. També les fruites com melicotons, figues, mores, peres i raïm. Per sant Magí (19 d’agost), l’ametlla has de collir.

També de les síndries i els melons.  Per conèixer si són madurs o no, en el cas de les síndries convé pitjar amb un dit a la part de l’ull del fruit i pegar un cop amb la mà. Si sona significa que encara no és madura. Pel que fa als melons, l’oloreta típica i la fulla seca que hi ha entre la melonera i el meló, vol dir que la fruita és madura.

A l’agost comencen a escassejar el porro, la tàpera, la llimona i la pruna.

Què menjam?

És el temps de la collita d’ametlles i és la plena de les figues agostenques, i continuam amb les hortalisses. Continua la collita de prunes, peres i pomes. I per Sant Bartomeu l’oliva que cau ja té oli, per aquest motiu el bestiar ja no pastura per dins els olivars i es trien les primeres olives trencades.

Dites populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

• A l’agost bull el mar i bull el most.
• La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.
• Quan Sant Llorenç (dia 10) porta capa, la pluja no s’escapa.
• Per la Mare de Déu (dia 15) d’agost a les set és fosc.
• Si no plou a l’agost no gastis diners en most.
• A l’agost el bestiar de llana es mor de gana.
• A l’agost la dalla no té repòs.
• Aigua d’Agost, posa corc a tot