El desembre és el dotzè i darrer mes de l’any. Originàriament (primer calendari romà) era el desè mes de l’any (december: del llatí decem, ‘deu’). La reforma de Numa li feu ocupar el lloc actual. Ni la introducció (al s. XV) del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom. Té trenta-un dies.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de desembre, amb el seu santoral, són:

1 Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660), patró dels qui treballen els metalls; sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes); sant Naüm, profeta (s. VII aC); santa Natàlia, mr., esposa de sant Adrià.

2 Sant Silvà, bisbe; santa Bibiana, vg. i mr. (s. IV); santa Elisa, vg.; beata Maria-Àngela Astorch (1592-1665), vg. caputxina, de Barcelona.

3 Sant Francesc Xavier (1506-1552), prev. jesuïta navarrès, apòstol de l’Índia, patró de les missions i dels turistes. Sant Cassià, mr.; sant Sofonies, profeta (s. VII aC); santa Magina, mr.

4 Sant Joan Damascè (s. VII-VIII), prev. de la laura de Sant Sabas i doctor de l’Església. Santa Bàrbara, vg. i mr. d’Orient, patrona del ram dels carburants i dels artificiers, i també dels miners, invocada contra els llamps; sant Bernat, bisbe de Parma, cardenal; santa Ada, vg.; beat Francesc Gàlvez, prev. franciscà i mr. al Japó, nat a Utiel.

5 Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio), bisbe; sant Sabas (s. VI), abat fundador de la «gran laura», prop de Jerusalem; sant Guerau de Braga, bisbe; santa Crispina, vg.

6 Sant Nicolau (s. IV), bisbe de Mira (Lícia), venerat a Bari (s. X). Sant Pere Pasqual, bisbe de Jaèn i màrtir (mercedari); sant Fortià, innocent mr. venerat a Torelló; santa Asel.la, vg.

7 Sant Ambròs o Ambrosi (+397), bisbe de Milà i doctor de l’Església. Sant Eutiquià, papa (275-283) i mr.; santa Fara, abadessa.

8 Immaculada Concepció de la Verge Maria, anomenada també: la Puríssima. Sant Eucari, bisbe; sant Romaric, abat; santa Ester, reina bíblica (llibre del s. II aC).

9 Sant Restitut, mr.; sant Pere Fourier, prev., fund.; santa Leocàdia (Llogaia o Llocaia), vg. i mr.; santa Valèria, vg. i mr.

10 Santa Eulàlia (o Eulària) de Mèrida, vg. i mr. (s. III). Mare de Déu de Loreto (1294), patrona de l’aviació; santa Júlia, vg. i mr.; sant Melquíades, papa (africà, 311-314) i mr.; sant Gregori III, papa (siríac, 731-741); sant Trobat, mr.; beat Jeroni de Sant’Angelo in Vado, prev. mínim.

11 Sant Damas I, papa (hispànic, 366-384), venerat a Argelaguer. Sant Pau de Narbona, bisbe; sant Sabí, bisbe; sant Daniel Estilita, monjo siríac; santa Ida, vg.

12 Santa Joana-Francesca de Chantal (1572-1641), rel. viuda, fund. Saleses a Annecy (1610). Mare de Déu de Guadalupe (Mèxic); sant Sinesi, mr.; beat Jaume de Viterbo, bisbe (agustinià); beat Joan Marinonio, prev. teatí.

13 Santa Llúcia (s. III-IV), vg. i mr. a Siracusa (Sicília). Santa Otília, vg. benedictina (s. VIII); sant Aubert, bisbe.

14 Sant Joan de la Creu (+1591), prev. carmelità (reformador de l’orde) i doctor de l’Església. Sants Just i Abundi, mrs. a Baeza; sant Diòscor, noi mr.; sant Nicasi, bisbe i mr.

15 Sant Valerià, bisbe; sant Urber, prev. a Osca; santa Cristiana (Nina), esclava mr.; santa Sílvia, vg.; beat Bonaventura de Pistoia, prev. servita.

16 Beat Josep Manyanet (1833-1901), prev. d’Urgell, nat a Tremp, fund. Fills i Filles de la Sda. Família (SF, 1870). Sants Ananies, Azaries i Misael, joves companys de Daniel; santa Albina, vg. i mr.; santa Adelaida (o Alícia) de Borgonya (s. X); beata Maria dels Àngels, vg. carmelitana.

17 Sant Joan de Mata, prev. provençal, cofund. Trinitaris (OSST, 1198); sant Llàtzer, germà de Marta i Maria, de Betània, ressuscitat per Jesús; sant Esturmí, abat; sant Franc de Sena.

18 Mare de Déu de l’Esperança, o bé: Expectació del part, anomenada popularment «de la O» (antífones); sant Gracià, bisbe; sant Adjutori, mr.

19 Sant Nemesi, mr.; sant Anastasi I, papa (399-401) i mr.; beat Urbà V, papa (occità, 1362-1370); santa Fausta, mare de família mr.; santa Eva, mare dels humans.

20 Sant Benjamí, patriarca. Sant Domènec (Domingo) de Silos, abat benedictí; sant Macari, prev. i mr.

21 Sant Pere Canisi (1521-1597), prev. jesuïta i doctor de l’Església, nat a Nimega. Sant Severí, bisbe i mr.; sant Gliceri, prev. i mr; sant Temístocles, mr.

22 Sant Zenó o Zenon, mr.; santa Helena, vg. clarissa; santa Francesca-Xaviera Cabrini, vg., fund., patrona dels emigrants.

23 Sant Joan de Kety (1390-1473), prev. de Cracòvia. Sant Sèrvul el Paralític; santa Victòria, vg. i mr. 24 Sant Delfí, bisbe; santa Adela, abadessa; santa Irmina, vg., princesa.

25 Nadal de nostre Senyor Jesucrist, a Betlem, de Judà (6 aC). També: Mare de Déu de Betlem o del Pessebre. Santa Anastàsia, mr. (s. IV); santa Eugènia, vg. i mr.

26 Sant Esteve, diaca i primer mr. (35) a Jerusalem. Sant Dionís, papa (259-268) i mr.; sant Zòsim, papa (grec, 417-418).

27 Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos, venerat a Efes (+100). Sant Teodor, monjo; santa Nicaret, vg.

28 Sants Innocents, mrs. a Betlem i rodalia. Santa Dòmina, vg. i mr.; sant Abel, fill d’Adam i d’Eva.

29 Sant Tomàs Becket (1118-1170), bisbe de Canterbury i mr. Sant David (s. XI-X aC), rei de Judà i d’Israel, i profeta, conqueridor de Sió; sant Tròfim, bisbe.

30 Sant Mansuet, mr.; sant Rainer, bisbe; santa Anísia, mr.; sant Fèlix I, papa (269-274) i mr.; beat Raül, abat.

31 Sant Silvestre I, papa (romà, 314-335) i mr. Santa Coloma, vg. i mr.; santa Melània la Jove; sant Sabinià, bisbe i mr.

Tradicionari

La celebració de Nadal té les arrels en cultes pagans d’Orient i Egipte que el món romà va anar integrant en honor a tres divinitats solars (Mitra, Sol i Gabal) anomenades Festes del Sol Naixent o del Sol Nou. Celebrades pels volts del solstici d’hivern, el 21 de desembre, s’emmarquen dins un procés natural en què el Sol comença a renéixer després d’haver arribat a la seva alçada mínima en el zenit. Des de la perspectiva del cristianisme Nadal és el conjunt de celebracions, pràctiques i costums que tenen per objecte commemorar, recordar i recrear el naixement de Jesucrist. Des del s. II dC, Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del Sol. Però al s. IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern.

Nadal se celebra en un moment en què els camps estan adormits amb les llavors a dins i els ramats s’estan reproduint, un moment que requereix, doncs, ritus per afavorir el renaixement cíclic de la natura. Les festes nadalenques són alegres i tenen un caire hivernal i familiar, amb una gran quantitat d’elements simbòlics relacionats amb la llum, el naixement i la fecunditat.

L’advent

L’advent és “la Quaresma de Nadal”, i comprèn el període de temps inclòs dins els quatre diumenges abans de Nadal. Comença el diumenge més immediat al dia de Sant Andreu, que sempre s’escau entre el 27 de novembre i el 3 de desembre. La paraula “advent” prové del llatí, i vol dir “arribada”. Aquest període pot durar entre 21 i 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l’inici de l’any litúrgic, i fou iniciat per Abraham.

Les setmanes d’Advent són, en línies generals, de preparació ascètica per a celebració de Nadal i d’orientació dels cristians cap a l’esperança del retorn gloriós del Senyor, la Parusia a la fi del temps històric. Durant aquestes setmanes es manté un equilibri entre l’alegria i l’austeritat. A les esglésies no se suprimeix el cant de l’al·leluia i els ornaments són de color morat. L’Advent havia estat de rigorós dejuni i d’estreta penitència. Tant és així que era definit com la Quaresma de Nadal. Alguns ordes religiosos, encara avui en dia, observen el dejuni i l’abstinència.

L’esperit de Nadal inunda pobles i ciutats en aquestes dates, especialment d’ençà de l’encesa de la il·luminació nadalenca dels carrers, que és una tradició ben instaurada en la societat actual que té una base històrica, com evolució dels focs que en l’època precristiana es feien pels volts del solstici d’Hivern. L’Advent és, definitivament, el camí de les tenebres a la llum. És pròpia d’aquest moment la Corona d’Advent, un ram circular fet amb branques verdes que hom penja a les portes de les cases. És una tradició simbòlica d’origen pagà per preparar l’arribada de la llum i vida que significa l’adveniment de Jesucrist i dissipar així les tenebres. La corona es col·loca sobre la taula, amb quatre grans espelmes que representen els quatre diumenges que falten per Nadal i cada diumenge se n’encén una. Cadascuna de les quatre espelmes s’associen a una virtut que es vol millorar durant la setmana.

Cal recollir també la tradició segons la qual, el primer dia d’Advent apareixia al cel un estel nou, rutilant i màgic que només brillava durant aquestes setmanes i, al punt de la mitjanit nadalenca, l’estel es fonia i desapareixia, l’anomenaven l’estel d’Advent. Oferia aquest estel un poderós domini sobre la lluna i aconseguia neutralitzar la seva influència sobre les persones.

Pel recompte del període d’Advent, actualment estan ben introduïts els calendaris d’origen nòrdic: en venen de molts formats i models, sempre amb una llepolia o peça de xocolata per a cada dia. Antigament, per dur el compte es retallava una figura d’home, semblant a la Jaia Quaresma, amb cinc extremitats, una per cadascuna dels 4 diumenges d’advent. La cinquena es tallava la nit de Nadal, en tornar de la missa de Matines.

El betlem

El betlem és la representació figurativa del naixement de Jesucrist i constitueix una de les tradicions més arrelades a les llars illenques. Es considera que el primer betlem o pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís l’any 1223. A Mallorca hi ha referències de betlems al segle XVI, concretament del Betlem de l’església de l’Hospital General. Probablement, el costum es va expandir a principis del segle XVII entre els convents de religiosos i monges de clausura.

El betlem casolà es construeix a partir d’elements vegetals, amb una cova o un estable com a elements estructurals. Les figures del naixement (la Verge, Sant Josep i el Bon Jesús, el bou i el mul), l’àngel i els tres reis configuren els personatges essencials del relat del misteri de Nadal. El conjunt es completa amb figures que representen escenes i costums rurals.

Tradicionalment, la confecció del betlem es realitzava el dia de Sant Tomàs, 21 de desembre, i es col·locava la figura del Bon Jesús el mateix dissabte de Nadal, al punt de mitjanit. Les tres figures dels reis d’Orient es col·locaven en un principi lluny de la cova, i a mesura que s’anava acostant el dia de Reis els infants de la casa les anaven acostant cada dia un poc més cap al naixement. El betlem romania instal·lat així fins al dia de La Candelera, dia 2 de febrer, coincidint just amb el punt mitjà de l’hivern i data associada als rituals de la llum que celebraven els romans en homenatge a la primavera que s’acostava.

En el segle XVIII s’acostumava a posar un frare amagat en el betlem. Així tots els que el visitaven, sobretot els infants, l’havien de cercar entre totes les figures. Es tracta d’un costum gairebé desaparegut avui dia i que l’associació de betlemistes de Mallorca reivindica i promou en els betlems construïts pels seus socis.

Les neules

Un ornament tradicional de les esglésies mallorquines i de les decoracions de les escoles són les neules. Les neules són uns fulls prims de pasta de farina cuita que es penjaven de les llànties i del salomó central a l’interior dels temples. En origen acomplien una funció de calendari religiós: es col·locaven el quart diumenge d’Advent i marcaven el temps que mancava per arribar a Quaresma. Les neules més grans eren les setmanes, i les petites els dies. Actualment han estat substituïdes per unes realitzades en paper blanc, també de forma circular, però dins les quals es retalla una filigrana que fa dibuixos geomètrics o figuratius. Així mateix, també s’ha perdut la simbologia dels dies i les setmanes i se n’hi posa un nombre indeterminat, amb un criteri purament ornamental. Era costum que la Sibil·la, un cop acabat el seu cant, tallàs amb un cop d’espasa el fil que enfilava les neules, que, en caure damunt la gent que assistia a l’ofici religiós, eren recollides i menjades allà mateix.

Les matines

És la celebració litúrgica del cicle nadalenc per excel·lència i es du a terme el dissabte de Nadal, tradicionalment a mitjanit encara que actualment moltes parròquies han avançat els horaris per tal de conciliar-la amb el sopar de la nit de Nadal. Els elements més destacats que conformen la litúrgia són el sermó de la Calenda, l’anunci de l’àngel, el cant de la Sibil·la, i l’adoració dels pastors.

• Sermó de la Calenda: és recitat per un nin vestit de capellà o d’escolà al començament de la celebració de matines i ens convida a celebrar amb fe i alegria el naixement de Jesús. Antigament el sermó de la Calenda es feia en connexió amb l’anunci del martirologi a la solemne hora prima el matí del 24 de desembre.
• Anunci de l’àngel: és el missatge que dona l’àngel als pastors per anunciar que Jesús és nat, episodi de l’evangeli segons Lluc (2, 9-14) que ha esdevingut en tema tòpic del cicle nadalenc. El cant solia ser a càrrec d’un infant de veu fina, que apareix vestit de blanc i sovint amb ales, i que canta amb les mans juntes en actitud de pregària.
• Cant de la Sibil·la és interpretat per una veu blanca, i antigament solia ser assumida per un infant mascle, per bé que avui ja solen ser veus femenines. La Sibil·la apareix vestida amb túnica i mantell de sedes brodades i colors diversos, amb un casquet o capell i a les mans una gran espasa. És l’escenificació d’una perla del folklore català medieval i representa la llegendària Sibil·la d’Eritrea, que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. En els darrers anys ha estat declarada Bé d’Interès Cultural (Consell de Mallorca, 10/12/2004) i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO, 16/11/2010).

24 de desembre, nit de Nadal

Antigament la vetlla de Nadal era protagonitzada per la celebració litúrgica de les Matines a la que hi assistia tot el poble. Els fadrins feien llum a les al·lotes per anar a Matines. Llavors elles els convidaven a menjar coca. El sopar de Nadal no era un sopar especial, encara que actualment es fa amb certa solemnitat per influències foranes. Tradicionalment es feia el sopar en família i després se solia jugar a cartes i menjar bessons d’ametla tot esperant l’hora d’anar a matines. Actualment, s’ha instaurat amb èxit la celebració solemne del sopar de la Nit de Nadal en família, presidit a taula per elaboracions pròpies de la gastronomia nadalenca. Malgrat tot, encara perdura a moltes famílies la tradició d’un sopar frugal per a l’ofici religiós; de tornada, el plaer de la xocolata desfeta amb ensaïmades o coques de Nadal, allargant la vetllada fins ben entrada la matinada. Per les festes de Nadal la gent feia coques temps enrere, però ara ja fa quasi tothom ensaïmades i abans d’anar a Matines fan xocolata cuita i se la mengen amb
ensaïmades acompanyades de torrons, licor, etc.

A Mallorca hi havia la tradició del “Nadaler”, la crema d’una soca de bones proporcions que es reservava per cremar la Nit de Matines i garantir el benestar de la llar durant els dies de Nadal. El Tió o Nadaler és una tradició que remet a la tradició precristiana de cremar a la llar un tronc o soca grossa de fusta, preferiblement d’arbres fruiters, per celebrar el solstici d’hivern i el foc del nou any i allunyar la foscor. El ritual de l’encesa sol anar a càrrec del major o menor de la família, i es duu a terme sovint amb cendres de l’any anterior. Ha de cremar com a mínim 3 dies, durant els quals es va
regant amb vi, oli i aigua. Ben igual que altres ritus, va ser recuperat per l’Església i incorporat als ritus nadalencs.

25 de desembre, Nadal

El dia de Nadal és la commemoració cristiana del naixement de Jesús, és essencialment una jornada viscuda en família en la qual el moment central és el dinar de Nadal. Antigament havia estat costum assistir a tres misses tal dia com aquest. També es berenava de frit de porcella, tot i que aquest costum s’ha abandonat. Pel que fa al dinar podem dir que els plats habituals són: arròs o sopa farcida, porcella o gall d’indi rostit amb patató, fruita (mandarines i a vegades un meló conservat curosament des de l’estiu), fruita seca, torrons (fort, fluix, tambor d’ametlla, coques de torró), coques de Nadal i neules. Per a beure vi i mistela i modernament escumós. A les cases on hi havia dol no mataven porcella i els parents o veïns els en donaven un tall per tal que poguessin tastar-ne. També els feien un present de dolços. Acabat el dinar els infants de la casa enfilats damunt una cadira solen recitar “sa poesia”, un poema de tema nadalenc après generalment a l’escola. L’horabaixa de Nadal és propici per anar a visitar a parents i amics a donar les bones festes, d’això se’n deia “anar a besar mans”. També és molt habitual jugar a loteria –el bingo tradicional a molts pobles- o a cartes als cafès i a les cases particulars.

26 de desembre, Sant Esteve o segona festa de Nadal

Aquest dia a Mallorca és tan solemne com el de Nadal, encara que no té rellevància religiosa. Les famílies es tornen a reunir entorn d’una taula tan ben assortida com la del dia anterior.

28 de desembre, Sants Innocents

Els orígens de la celebració dels Sants Innocents són diversos. D’una banda, la festa té un vessant pagà relacionat amb les festes saturnianes dels romans, que atorgaven als esclaus més llibertats per aquests dies i això els permetia de fer-se bromes de tota classe. En termes generals, la celebració forma part del grup de festes d’inversió i transgressió de l’hivern que comencen amb els Nicolaus i culminen per Carnaval.

El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents. Més concretament, recorda el dia en què el rei Herodes va ordenar de matar tots els nens de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. La cultura popular ha canviat aquest passatge macabre i ha convertit en «innocents» tots els ingenus que són objecte de burla. És dia dedicat als enganys i la broma.

31 de desembre, nit de Cap d’any i Festa de l’Estendard

El 31 de desembre és el darrer dia de l’any, i és la data en què hom pot trobar passejant pel carrer a L’home dels nassos: en té tants com dies té l’any. Aquesta descripció dona lloc a un divertit equívoc entre els menuts de la casa, que l’imaginen com un ésser monstruós i deforme… i en realitat és qualsevol vianant, que té 1 nas, tants com dies li queden a l’any…

El dia 31 se celebra el comiat de l’any que acaba i la benvinguda del nou. És costum celebrar el canvi d’any amb un bon sopar i fer festa fins a la matinada, sense oblidar menjar un singló de raïm amb cadascuna de les 12 campanades al punt de mitjanit. Sembla que es va popularitzar a partir de l’any 1909, a iniciativa de viticultors d’Alacant que volien aprofitar l’excedent de producció de raïm d’aquell any. La mesura els va funcionar i ràpidament es va estendre arreu del país i d’Espanya, on perdura actualment. El cert és que ja a l’antiga Roma es creia que menjar singlons de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos, de manera que potser a la primeria del segle XX encara en quedava algun vestigi que pogués inspirar els viticultors alacantins.

Per altra banda, cal fer una especial menció a la Festa de l’Estendard, festa civil d’origen medieval que cada 31 de desembre se celebra a Palma i que commemora l’entrada de les tropes del rei En Jaume I a Madina Mayurqa l’any 1229. La primera notícia que tenim d’aquesta celebració és de principis del segle XIV i se’n conserva molta documentació, tant civil com religiosa. Actualment se celebra al matí, a la plaça de Cort ben ornamentada i amb la façana de l’ajuntament endomassada, amb les senyeres i un retrat del rei En Jaume que només es treu aquest dia. Els regidors de l’Ajuntament surten portant l’estendard reial de la conquesta i la cimera del Rei Martí, que és plantat al mig de la plaça. Posteriorment es dirigeixen a la Seu en processó acompanyats de la policia municipal a cavall, els tamborers i macers de la Sala, els cossiers i els cavallets de l’Escola de Música i Dansa, presidits pel batle de Ciutat. A la Seu es fa missa concelebrada pel bisbe de Mallorca, a la qual assisteixen els membres del consistori que s’asseuen al “banc dels jurats”. Acabat l’acte religiós, la processó torna a Cort i s’entra l’estendard de bell nou a l’ajuntament. Més tard es du a terme el recital del poema de Pere d’Alcàntara Penya “La Colcada”, un llarg poema narratiu, publicat l’any 1881, en el que es descriu com era la festa de l’Estendard en la infantesa del poeta, quan encara es feia la colcada per bona part de la ciutat amb la participació de cavallers i tots els estaments. El vespre del dia 30 les autoritats i entitats cíviques fan una ofrena floral al monument del rei En Jaume I.

És, també, el dia de Sant Silvestre i Santa Coloma. Actualment a molts indrets se celebren aquest dia les curses atlètiques conegudes com a curses de Sant Silvestre.

Calendari Lunar de desembre

Fase	Data	Hora	Signe zodiacal
🌗 Quart Minvant	05/12/2023	06:49	Verge
🌑 Nova	12/12/2023	00:32	Sagitari
🌓 Quart Creixent	19/12/2023	19:39	Peixos
🌕 Plena	27/12/2023	01:37	Cranc

Inici de l’hivern: Dijous 21 de desembre de 2023 a les 22:48

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Dies d’arrel (creixement fort)	Dies de Fulla (creixement ràpid)	Dies de depilació
Dimecres 6 de desembre des de les 6 h. Dijous 7 de desembre fins a les 17 h. Dissabte 9 de desembre fins a les 22 h. Dilluns 11 de desembre des de de les 9 h. Dimarts 12 de desembre Dimecres 13 de desembre fins a les 14 h.	Divendres 1 de desembre des de les 14 h. Dissabte 2 de desembre Diumenge 3 de desembre fins a les 6 h. Dijous 28 de desembre des de les 22 h. Divendres 29 de desembre Dissabte 30 de desembre fins a les 14 h.	Divendres 1 de desembre fins a les 13 h. Dissabte 9 de desembre des de les 23 h. Diumenge 10 de desembre Dilluns 11 de desembre fins a les 8 h. Dimecres 27 de desembre des de 20 h. Dijous 28 de desembre fins a les 21 h.

Feines de sembra

Sembrarem per al planter tomàtigues cebes i albergínies. Per obtenir-ne el fruit sembrarem lletuga, enciam, escarola, endívia, ceba, pèsol, faves, raves i ravanets.

Feines de trasplantar

Es trasplanten tota casta de ceba (borda, blanca, mallorquina, etc) i així com lletuga, enciam, escarola, endívia, carxofa i patata. També és el temps d’adobar les oliveres per eliminar els insectes i els fongs, i en lluna vella de Nadal, fer els empèlts de muda dels ametllers.

Què podem recollir aquests dies?

Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena de les clementines, les llimones, els murtons, i les olives negres els codonys, els kiwis, les llimones, les olives verdes i les nesples. També troabarem les darreres figues de moro.

Pel que fa a les verdures, es comencen a poder collir pastanagons iporros i raves. Som a la plena dels apis cols, colfloris coliflors, espinacs, naps, ravanets i patata novella. I trobarem les darreres carxofes, cames-rotges, lletugues, moniatos i esclata-sangs.

Què menjam?

Fruits del temps

Gran part de les celebracions nadalenques es duen a terme al voltant de la taula parada per compartir els àpats amb la família. És per aquest motiu que la cuina de Nadal és copiosa i genuïna.

Entre els plats principals del menú nadalenc destaquen els basats en la carn, sobretot la porcella i l’aviram: galls, gallines, capons, indiot i polla. La provisió dels animals per elaborar els plats de carn per a les festes es feia a la fira de sant Tomàs, i se solien fer rostits o en escaldums.

Pel que fa a les sopes i salses cal destacar la sopa de Nadal, farcida de carn, acompanyada d’ous i fetges d’aviram; i la salsa de Nadal

La presència de dolços al llarg de Nadal és ben important. Hi destaquen:

• Coques de Nadal: Es tracta d’una pasta d’ametlles, pinyons i altres ingredients i es pot prendre tota sola o desfeta, acompanyant la llet d’ametlla. A Algaida també els hi deim «coques bambes»
• Massapà: és una pasta dolça composta principalment d’ametlles moltes i sucre, cuita al forn.
• Pa de figa: s’elabora amb figues, aiguardent i fonoll, anís i altres herbes aromàtiques que es disposen de forma compactada en forma de con i s’asseca al sol o al forn, per després embolicar-lo en fulles de figuera i amb un fermall es penja a un lloc sec. És tradició consumir-lo com a darreria el dia de Nadal.
• Xocolata desfeta: Alguns encara conserven el costum de menjar xocolata cuita després de sortir de Matines. L’acompanyen d’ensaïmades, quartos, madritxos i altres quemullars.
• Ou filat: És el dolç que no es menja a les darreries i serveix per acompanyar la carn embotida o carn freda.
• Neules: Aquests fulls de pasta cuita de farina ja són presents als receptaris medievals i als àpats de la casa reial mallorquina acompanyades de piment (beguda), com es desprèn de les Lleis Palatines. De les neules se’n deriven les neules ensucrades i les neules caragolades (aquestes darreres, més conegudes amb el castellanisme de barquillos).
• Torró: És el producte per excel·lència de Nadal i consisteix en una massa feta d’ametlles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a vegades amb sucre, blanc d’ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistència. En distingim dues tipologies: el torró fluix com per exemple, el torró de Xixona, el de fruites, el de vermell d’ou, el de massapà i els d’ametlla; i el torró fort o torró d’Alacant, amb les ametlles com a principal ingredient, cobert a banda i banda de neula. A més, cal afegir-hi aquells amb ingredients que no pertanyen a l’elaboració dels torrons habitualment com el torró de codonyat, de canyella, de cafè i el que més fama té actualment, el de xocolata.
• Coques de torró: El torró d’ametlla s’escampa damunt una neula i es cobreix amb una altra. A segons quins indrets també hi afegeixen una capa de confitura o cabell d’àngel.
• Tambor d’ametlla: Es prepara mesclant ametlles amb sucre al foc i remenant constantment fins que el sucre es fongui. Es retira del foc, s’escampa en una llauna i es talla en trossos abans que refredi i torni fort.

Els vins ocupen també un lloc destacat i en algunes narracions costumistes s’hi esmenten les varietats que es fan servir com per exemple, la malvasia, el moscatell i el vi montona, el vi brocàs, el vi giró, el vi de past i el vi de pàmpol.

Dites populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

• Pel desembre tremola el vent i l’home més valent.
• En lluna de Nadal talla el pi i el verdal.
• Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una.
• Si Sant Silvestre (dia 31) plora, tot l’any plora, si
• Sant Silvestre riu, tot l’any riu.
• Desembre nevat, bon any pel blat.
• Calor pel desembre i calor pel gener, fred fort pel febrer.
• El sol de desembre i de gener du gelades pel febrer.
• Si l’any se’n va rient, bon any vinent,
• Nit clara d’hivern, l’endemà dia d’infern.