El febrer és el segon mes de l’any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. En llatí es deia februarius i era un mes dedicat a unes festes de purificació, les februa, en les quals s’aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes. Del seu nom ve el del déu romà de la purificació Februus. Febrer no existia en el calendari romà d’època primitiva, va ser afegit com gener amb la reforma de Numa Pompili que va adaptar els mesos al cicle lunar. Originàriament tenia 28 dies, passant a tenir-ne 29 (30 en any de traspàs) amb el calendari julià. També fins a l’època juliana, febrer era l’últim mes de l’any, que començava el març. Posteriorment August li va restar un dia de manera que es va quedar amb els 28/29 que té actualment.

La cultura popular de Mallorca conta que el mes de febrer, abans tenia trenta dies, com els altres mesos; el gener i el març li manllevaren un dia per hom, i el febrer els el va deixar; després aquells dos no els hi volgueren tornar, i per això ara el febrer només té 28 dies; de la ràbia que prengué de veure’s robat, li ve l’esser tan dolent i mal de passar.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de febrer amb el seu santoral, són:

1 Sant Cecili, bisbe de Granada i mr.; sant Brígida d’Escòcia, vg.; beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten, rel. paüles.

2 Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera (pel ritu de la llum). Mare de Déu patrona dels cerers i dels electricistes; altres advocacions marianes: Candela (Valls), Candelaria (Tenerife), Ajuda (Barcelona), Calle (Palència)…; sant Corneli, bisbe.

3 Sant Blai, bisbe de Sebaste (Armènia) i mr. (s. IV), invocat pel mal de coll; sant Anscari (Òscar), bisbe d’Hamburg (+865), originari de les Gàl·lies i evangelitzador d’Escandinàvia. Santa Claudina Thévenet , vg. fund. rel. Jesús-Maria (RJM); sant Francesc Blanco i companys, mrs. al Japó; beat Esteve Bellesini, prev. agustinià; beat Joaquim de Siena, rel. servita.

4 Sant Andreu Corsini (+1373), bisbe (carmelità); sant Joan de Brito, prev., i beats Rodolf Acquaviva, prev., i companys, Francesc Pacheco, Carles Spínola, preveres, i companys, Jaume Berthieu, prev., i Lleó-Ignasi Magin, prev., i companys, jesuïtes, mrs.; sant Gilbert (1083-1189), monjo anglès i fund.; santa Joana de Valois (+1505), princesa francesa i fund.; santa Caterina de Ricci, vg. dominicana; sant Josep de Leonessa, prev. caputxí.

5 Santa Àgata o Àgueda, vg. i mr. siciliana (s. III), patrona de les dones d’Aragó. Santa Calamanda, vg. i mr., patrona de Calaf.

6 Sant Pau Miki, prev. jesuïta japonès, i companys (franciscans, jesuïtes i laics), mrs. a Nagasaki (Japó, 1597). Sants Pere Baptista, Martí de l’Ascensió i Francesc de Sant Miquel, mrs.; santa Dorotea, vg. i mr. a Capadòcia, patrona dels floricultors; sant Amand, bisbe; festa del Sant Misteri de Cervera.

7 Sant Ricard, rei d’Anglaterra; sant Teodor, mr.; santa Juliana, viuda; santa Coleta, vg. franciscana.

8 Sant Jeroni Emiliani (Venècia 1486-Somasca 1537), prev., fund. somascos. Santa Elisenda, vg.

9 Sant Sabí, bisbe; sant Nicèfor, mr.; sant Miquel Febres, rel. La Salle; santa Apol·lònia, vg. d’Alexandria i mr. (249), patrona dels odontòlegs i els ortodoncistes.

10 Santa Escolàstica (s. V-VI), vg., germana de sant Benet. Santa Sotera, vg. i mr.; sant Silvà, bisbe.

11 Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la cova de Massabielle (1858). Sant Desideri, bisbe; santa Eloïsa, vg.; sant Benet d’Anià, abat benedictí.

12 Santa Eulàlia (o Eulària), vg. i mr., patrona de Barcelona i cotitular de la catedral. Sant Gaudenç o Gaudenci, bisbe; sant Damià, soldat mr.; beat Reginald d’Orleans, prev. dominicà; beata Humbelina, viuda.

13 Sant Benigne, prev. i mr. (s. III); sant Gregori II, papa (romà, 715-731); santa Maura, mr.; sant Gimer, bisbe; beat Jordà de Saxònia, prev. dominicà; beata Cristina d’Spoleto, vg. agustina.

14 Sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, germans grecs (IX), evangelitzadors dels eslaus, compatrons d’Europa; sant Valentí, prev. romà i mr. (s. III); sant Antoni (Antoniet), mr.

15 Sant Faustí i santa Jovita, germans mrs.; santa Geòrgia, vg.; sant Claudi de La Colombière (†1682), prev. jesuïta; sant Joan Baptista de la Concepció, prev. trinitari.

16 Sant Onèsim, bisbe; santa Juliana, vg. i mr.; sant Honest; beat Joan de Sant Domènec, mr.; beat Simó de Càscia, prev. agustinià; sant Porfiri, mr. (309) a l’Àsia Menor.

17 Sant Aleix Falconieri (†1310) i els altres 6 florentins fund. Servents de Maria o servites (1304, OSM). Fugida a Egipte del Senyor; sant Ròmul, mr. (302); sant Silví, bisbe.

18 Sant Simó, bisbe de Jerusalem, parent de Jesús; sant Eladi (†632), bisbe de Toledo; beat Joan de Fièsole (fra Angèlic), prev. dominicà, pintor; santa Bernadeta Soubirous (†1879), vg., vident de Lourdes; beat Francesc de Regis Clé, prev. paül i mr.

19 Sant Gabí, prev. i mr. (296); sant Conrad de Piacenza, ermità; beat Àlvar de Còrdova, prev. dominicà; sant Jordi, monjo; beata Elisabet Picenardi, vg. servita.

20.Sants Nemesi i Potami, mrs.; sant Eleuteri (s. V), bisbe; santa Amada, rel.; beat Maurici Proeta, agustinià, de Castelló d’Empúries.

21. Sant Pere Damià (1007-1072), bisbe d’Òstia i doctor de l’Església, cardenal; sant Claudi, mr.; sant Dositeu, monjo; festa de la Misteriosa Llum de Manresa.

22. Càtedra de sant Pere, apòstol, celebrada a Roma des del s. IV. Santa Margarida de Cortona, penitent; santa Elionor o Leonor, reina d’Anglaterra.

23. Sant Policarp, bisbe d’Esmirna i mr.(s. II), deixeble dels apòstols; santa Marta d’Astorga, vg. i mr.; beata Rafaela de Ibarra, mare de família, de Bilbao.

24. Sant Modest (s. V), bisbe de Trèveris; sant Sergi, monjo i mr. (304); santa Primitiva, vg.; sant Edilbert, laic; beata Josepa Naval i Girbés, vg. seglar, d’Algemessí. Dijous llarder

25. Sant Cesari (s. IV), metge, germà de Gregori Nacianzè; sant Valeri (†695), ermità d’Astorga; beat Sebastià d’Aparicio, rel.

26. Sant Nèstor, mr.; sant Alexandre, bisbe; sant Porfiri (†421), bisbe de Gaza; beata Paula Montal, vg., d’Arenys de Mar, fund. escolàpies (SchP).

27.Sant Gabriel de la Dolorosa (1838-1862), rel. passionista; beata Francina-Aina Cirer, vg. paüla, de Sencelles (Mallorca); sant Baldomer (†660), sotsdiaca de Lió; santa Honorina, vg.

28. Sant Rufí, mr.; sant Hilari, papa (sard, 461-468).

Tradicionari

Ens trobam doncs al punt de culminar el que coneixem com el cicle festiu del solstici d’hivern, a les portes de les celebracions del Carnestoltes, i començar el cicle de les festes de primavera que culminaran el diumenge de Pasqua, per arribar al qual primer haurem de travessar el desert de la Quaresma. Dos cicles ben oposats en què la disbauxa, la follia i el menjar i beure abundants dels Darrers Dies s’arraconaran en arribar la Quaresma, per preparar ànima i cos, mitjançant l’abstinència, la penitència i el dejuni, a l’arribada de Pasqua i la primavera.

El Carnaval o Darrers dies.

El Carnaval o Carnestoltes (el terme més antic) és el període immediatament anterior a la Quaresma, i de fet hi està condicionada pel seu començament, tot i que a Mallorca hom ha considerat que a partir de Sant Antoni comença el període de les disfresses, oficialment correspon als sis dies anteriors al Dimecres de Cendra, i per aquest motiu també rep la denominació popular de Darrers Dies.

Les festes de Carnestoltes representen la culminació del cicle de festes d’hivern posteriors al solstici, i que més enllà del seu sentit religiós, permeten a la col·lectivitat portar a terme una acció d’higiene del cos i de l’esperit. La celebració de l’augment d’hores de llum solar que ens conduirà irremeiablement a l’esclat de la primavera s’emmarca en aquestes festes com una necessitat de realitzar una catarsi col·lectiva.

De l’escarxofament hivernal s’ha de donar pas a l’expansió i el moviment per preparar-nos per la plenitud vital de la primavera. L’autoritat i el poder ho permeten amb l’objectiu i la intenció d’assegurar la supervivència del sistema establert, si s’estiràs massa la corda es rompria, per tant cal deixar alliberar les tensions acumulades per posteriorment tornar al constrenyiment, en aquest cas el període de Quaresma. D’aquesta manera alternant blanc i negre, bulla i penitència, llibertat i contrició, excés i abstinència, s’aconsegueix mantenir l’equilibri sense interrompre la bona marxa del cicle anual.

Les característiques de cada un dels períodes són prou conegudes. Així, durant el Carnestoltes hi destaquen la inversió de papers tant pel que fa al principi d’autoritat com de gènere; la sàtira a través de la màscara i la disfressa que a més permeten l’anonimat i la impunitat pel qui s’hi amaga al darrere; l’escarni als estaments de poder (església, autoritats, serveis públics) i també l’escarni dels moments fonamentals en la vida de les persones com per exemple el naixement, el casament o la mort; es dona llicència per “parlar gras” és a dir, amb provocació, burla, sàtira i fins i tot insult, i no només pel que fa als temes sinó també en el lèxic i les cançons per exemple; és el context idoni per fer crítica sobretot la que va dirigida als poders públics; hi ha un ambient de permissivitat destacant el que fa referència a les conductes d’alliberament sexual; i per acabar cal recordar l’excés en el menjar i beure propi dels Darrers Dies.

En Cames tortes és el protagonista del Carnaval d’Algaida, es tracta d’un “home de bulto” al qui fan judici i executen actualment el dissabte de Carnaval, el mateix dia que fan la rua a Algaida. Abans la festa d’en Cames tortes discorria de diferent manera. L’anaven a cercar de Son Missala, el portaven amb carrossa fins a la plaça i el posaven al balcó i el Dimarts de Carnaval el sentenciaven a mort, el posaven damunt el cadafal de plaça amb son pare i sa mare, homes disfressats, i dos o tres l’atacaven culpant-lo dels polítics, els duien a matar al molí d’En Nofre a trets d’escopeta, el posaven dins un bagul i el passejaven i cantaven:
“En Cames Tortes Tortes se va morir.
Ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l’han enterrat.
Ai, ai de mi!”

La quaresma

La Quaresma, dita popularment a Mallorca Corema, comprèn els quaranta dies entre Carnestoltes i el Diumenge del Ram, començant el Dimecres de Cendra. És el període d’abstinències que commemora els quaranta dies que Jesucrist, segons els passatges bíblics, va passar en el desert fent dejuni i vencent les tres temptacions a les quals fou sotmès per part del dimoni.

Arriben les set setmanes de Quaresma per preparar l’ànima mitjançant la reflexió i l’oració per la festa més important en la religió catòlica, la Pasqua. En una societat tradicional molt marcada i vigilada pel poder eclesiàstic el fet de complir amb els preceptes de la Quaresma era obligat per a tothom. Així i tot, previ pagament de la butlla, el qui s’ho podien permetre podien esquivar millor alguns dels sacrificis. La majoria observava rigorosament els dejunis prescrits per l’Església; no menjaven carn el qui no tenien butlla (i els divendres de Quaresma no en menjaven ni els qui la tenien); no assistien a cap espectacle profà (balls, teatre, etc.); els joves no anaven de nit per la vila; no es podia jugar a cartes; augmentaven les funcions religioses; i es festejava menys. La gent solia ser molt escrupolosa en l’observança de
les disposicions prohibitives de menges a base de carn o greix fins al punt que el primer vespre de Quaresma, a la pagesia mallorquina les dones escuraven les olles amb gran esment, fent-les ben netes perquè no hi quedés gens de substància de saïm.

Actualment la Quaresma ha passat a ser un període de reflexió pels creients. Després de l’homilia del Dimecres de Cendra, la cendra és beneïda, la qual normalment són dels rams d’olivera sobrants del Diumenge del Ram de l’any anterior. Es fa la imposició de cendra sobre el front del fidel en forma de creu. Una de les pràctiques tradicionals que s’havia perdut i que s’està recuperant en força els darrers anys, sobretot a les escoles, és la de realitzar la figura de la Jaia Corema i anar llevant-li una cama cada setmana. Es tracta d’una pràctica que es fa sobretot per tradició més que no pas per sentiment religiós.

El calendari lunar del mes de febrer

Fase	DATA	Hora
🌑 Nova	1/02/2022	06:49
🌓 Quart Creixent	08/02/2022	14:51
🌕 Plena	16/02/2022	17:59
🌗 Quart Minvant	23/02/2022	23:34

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Dies d’arrel (creixement fort)	Dies de Fulla (creixement ràpid)	Dies de depilació
Del dissabte 19 a les 4 h fins al dimarts 22 de febrer a les 3h	Del dilluns 14 a les 8h fins dimarts 15 Del dimecres 23 a les 12 h dins al divendres 25 a les 15 h.	Del dissabte 12 a les 18 h fins al filluns 14 a les 7h del dimarts 22 a les 4h fins al dimecres 23 a les 3 h.

Feines de Sembra

Sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves i espinacs. Plantarem cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls.

Feines de transplantar

Podarem els rosers. Trasplantarem les plantes de viver i les cebes blanques mallorquines. Esporgarem els arbres fruiters, arbres caducs i arbustos que hagin florit. Plantar arbres de fulla caduca.

Què podem recollir durant aquest mes?

Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena de les llimones, les taronges. També trobarem les olives negres.

Pel que fa a les verdures, es comencen a poder collir carxofes, céixens, faves tendres, lletuga, pastanagons, porros i calçots Som a la plena dels apis, colfloris, espinacs, naps, raves i ravanets. I trobarem les darreres cols de Brussel·les.

Què menjam?

La gastronomia és un dels principals trets característics del període carnavalesc i del quaresmal. L’un per l’excés en el menjar greixós i proteic, i l’altre per la privació, el dejuni i el consum basat en verdures, llegums i fruita. Abans d’arribar la Quaresma s’ha de consumir tot allò que no es podrà conservar fins a Pasqua, per tant les elaboracions d’aquests dies tenen com a producte estrella tot aquell derivat de la matança del porc.

La greixonera de porc és un dels plats per excel·lència del Carnestoltes mallorquí. N’hi ha que la fan posant-hi els potons (la carn desfeta) els morros, les orelles. Això és la part de porc. Hi posen patates bullides amb la carn, ceba, alls, una llesca de pa, botifarró i sobrassada, pebre bo, moraduix, llet, ous. Que estigui bé de sal. N’hi ha que només hi posen porc i ous per fer-ho pendre. Així, la greixonera és molt carregada.

De dolç hi destaquen la greixonera de brossat, la coca o l’ensaïmada amb tallades, la coca bamba. A Algaida fan coques amb sobrassada i carabassat. Coca estufada amb sucre, de to colrat, abeurada amb suquet de sobrassada. El carabassat es posa amb tallades triangulars i les tallades de sobrassada redones.

Dites i sentències populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

• De la lluna de febrer no se n’espera res de bé.
• Si la Candelera plora l’hivern és fora, si la Candelera riu, lluny és l’estiu. Tant si plora com si riu, lluny és l’estiu.
• Guarda la llenya al llenyer per quan vingui el febrer.
• El sol de febrer mascara més que un calder.
• Pel febrer abriga’t bé. – Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja.
• Pel mes de febrer un dia dolent i l’altre també. – Orenetes pel febrer mal any ve.
• Si tenc calor en es febrer, per Pasqua tremolaré
• Febrer abeurat, mig any assegurat
• Aigües de febrer estalvien es femer
• Mai ha passat febrer sense vestir s’ametler
• Flor de febrer umpl es paner