Parenòstic. Juny de 2021

Juny és el sisè mes de l’any en el calendari gregorià i té 30 dies.

El seu nom en llatí era iunius i era el quart mes del calendari romà per bé que amb el calendari gregorià recuperà el sisè lloc. Com abril, tenia 30 dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. Amb el calendari julià va recuperar la quantitat de 30 dies. Dóna inici a l’estiu a l’hemisferi nord.

Respecte al seu nom, hi ha diferents teories. Una apunta a quel el va rebre en honor de Juny Brut fundador de la República romana, mentre que altres historiadors opinen que el seu nom va ser prendre per la deessa Juno.

En iconografia, se’l representa sota la figura d’un jove nu que assenyala amb el dit un rellotge solar per donar a entendre que el sol comença a baixar i tenint en la mà una torxa encesa com a símbol de les calors de l’estació

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de juny, amb el seu santoral, són:

1 Sant Justí (s. II), mr. samarità, escriptor eclesiàstic. Sant Ignasi (Íñigo), abat castellà; sant Flor.

2 Sant Marcel·lí i sant Pere, mrs. romans (s. IV). Sants Germà, Paulí, Just i Sici, mrs. venerats a Girona. Sant Eugeni I, papa (654-657); sants Potí, Blandina i companys, mrs. a Lió.

3 Sant Carles Luanga i companys, mrs. a Uganda (1885-1887). Sant Isaac, monjo i mr. a Còrdova; sant Justí, mr. a Burgos; santa Oliva, vg.

4 Sant Pere Màrtir o de Verona, prev. dominicà i mr.; santa Clotilde, reina francesa; sant Francesc Caracciolo, prev., fund. Caracciolins (CRM, 1588); beat Joan Gran, rel. hospitalari; sant Hilari, bisbe; santes Noemí i Rut, sogra i nora, segons la Bíblia.

5 Sant Bonifaci, bisbe de Magúncia i mr. (754), d’origen anglès, evangelitzador d’Alemanya i venerat a Fulda. Sant Sanç (Sancho), noi mr. a Còrdova; santa Zenaida, vg.

6 Sant Norbert (+1134), bisbe de Magdeburg, fund. premonstratencs (Opraem, 1120). Sant Artemi, l’esposa Càndida i la filla Paulina, mrs.; beat Marcel·lí Champagnat, prev., fund. Gns. maristes (FSM, 1817); sant Bertran d’Aquilea, bisbe. El 2021 serà el Diumenge del Corpus

7 Sant Robert, abat cistercenc; sants Pere, prev., i Vistremond, monjo, mrs. a Sevilla; beata Anna de Sant Bartomeu, vg. carmelitana, de Medina del Campo.

8 Dedicació de la catedral de Tortosa (un cop acabada, 1597). Sant Guillem, bisbe de York; santa Cal·líope, mr.; beat Jaume Berthieu, mr.

9 Sant Efrem (306-373), diaca siríac i doctor de l’Església. Sant Marí, ermità; sants Prim i Felicià, mrs.; santa Pelàgia o Pellaia, vg. i mr.; beat Josep Anchieta, prev. jesuïta; beata Anna-Maria Taigi, mare de família.

10 Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.

11 Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí. Santa Maria-Rosa Molas i Vallbé (1815-1876), rel., de Reus, fund. Gnes. MdD de la Consolació, a Tortosa (CMC, 1858). Sant Lleó III, papa (795-816); santa Adelaida o Alícia, vg. cistercenca. El 2021 serà el Sagrat Cor

12 Sant Joan de Sahagun, prev. agustí; beata Iolanda (o Violant), rel. franciscana; sant Onofre (o Nofre), anacoreta.

13 Sant Antoni de Pàdua (+1231), prev. franciscà i doctor de l’Església, nat a Lisboa, patró del ram de la construcció. Sant Fandila, prev.; sant Aventí, mr.; santa Aquil·lina, vg.

14 Sant Eliseu, profeta (s. IX aC); santa Digna, vg. i mr.

15 Santa Maria-Miquela del Ssm. Sagrament (Madrid 1809 – València 1865), vg., fund. Adoratrius a Madrid (AESC, 1850). Sant Bernat de Menthon, prev. (+1081), patró dels muntanyencs i els muntanyistes; santa Benilde, mr.; santa Germana Cousin, vg.

16 Sant Quirze (o Quirc, Quiri o Quir) i la seva mare Julita, mrs. (s. IV); sant Ferriol, prev. i mr.; sant Ilpidi, mr.

17 Sant Gregori Barbarigo, bisbe de Bèrgam i de Pàdua (s. XVII); santa Emília Vialar, vg. fund. (+1856); beat Pau Buralls, bisbe.

18 Sants Marc i Marcel·lià, germans mrs. a Roma; santa Marina, vg. i mr.; sants Ciríac i Paula, vg., germans mrs.

19 Sant Romuald (s. X-XI), abat, nascut a Ravenna, fund. camaldulencs (EC, 980). Sants Gervasi (o Gervàs) i Protasi, mrs.; santa Aurora, vg. i mr.; santa Juliana Falconieri, vg. servita (+1341).

20 Sant Silveri, papa (536-537) i mr.; santa Florentina, vg., germana dels bisbes Leandre, Fulgenci i Isidor.

21 Sant Lluís Gonzaga (Màntua 1568- Roma 1591), rel. jesuïta. Sant Ramon de Roda (+1126), bisbe de Roda d’Isàvena. Sant Adolf, bisbe; santa Demètria, vg. i mr.

22 Sant Joan Fischer (1469-1535), bisbe de Rochester, cardenal, i sant Tomàs More (1477-1535), pare de família i canceller d’estat, mrs. a Anglaterra. Sant Paulí de Nola (Bordeus 355-Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona. Beat Innocenci V, papa (1276).

23 Sant Zenó, mr.; sant Josep Cafasso, prev. salesià; santa Agripina, vg. i mr. romana (s.III).

24 Naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor.

25 Sant Pròsper d’Aquitània, bisbe; sant Guillem (+1142), abat; santa Oròsia, vg. i mr.

26 Sant Pelai o Pelagi, noi mr. de la castedat, a Còrdova (925), nat a Galícia, venerat a Oviedo. Sants Joan i Pau (Joanipol), germans mrs.; sant David, ermità (s.V); santa Perseveranda, vg.; beata Magdalena Fontaine, vg. i mr.; beat Josepmaria Escrivà de Balaguer (Barbastre 1902-Roma 1975), prev., fund. Opus Dei.

27 Sant Ciril d’Alexandria (370-444), bisbe i doctor de l’Església. Mare de Déu del Perpetu Socors, patrona de la seguretat social i del cos de sanitat; sant Ladislau, rei hongarès; sant Zoile, mr.; beat Tomàs d’Orvieto, rel. servita.

28 Sant Ireneu (s.II), bisbe de Lió i mr., deixeble de Policarp d’Esmirna. Sant Pau I, papa (757-767); sant Argimir, monjo i mr.; santa Marcel·la, mr. El 2020 serà el Dia de l’Orgull gai.

29 Sant Pere (o Quefes), de Betsaida, i sant Pau (o Pol), de Tras, apòstols, puntals de l’Església (s. I). Patrons de la Parròquia d’Algaida. Santa Maria, mare de Joan-Marc; sant Cir, bisbe de Gènova.

30 Sants protomàrtirs de Roma, en temps de Neró (s. I); sant Marçal de Llemotges, bisbe (patró dels forners); santa Emiliana, vg.

Tradicionari

La festa del Corpus

Tradicionalment la festivitat del Corpus se celebra el segon dijous després de Pentecosta o Pasqua Granada, que com ja sabem és passat cinquanta dies després de Pasqua. Es tracta de la commemoració de la institució de l’Eucaristia, és a dir del sagrament cristià que commemora l’últim sopar de Jesucrist, és l’adoració a l’hòstia consagrada que simbolitza el cos de Crist. El mot “corpus” és una reducció de corpus Christi, “cos de Crist”, o de corpus Domini, “cos del Senyor”.

Actualment, des de l’any 1990 quan la diada es va decretar dia feiner, la celebració es realitza el diumenge següent a la festivitat. Durant segles ha estat una de les festivitats més importants de la cristiandat catòlica, no obstant això, actualment es troba en una fase de decaïment a no ser en aquells indrets on les manifestacions festives han arrelat en
el seu caire més popular i allunyades de les manifestacions religioses. Més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara ho és en alguns indrets, la festa ciutadana per excel·lència que s’ha manifestat amb una processó general, on hi participa tot el cos social de la comunitat, i de caràcter festiu amb una dimensió lúdica, de fet, pel Corpus hi havia tolerància i era permès ballar amb certa llibertat.

Una de les característiques més rellevants del Corpus de Mallorca és la dansa de les Àguiles de Pollença. Es tracta d’una de les tres úniques danses que són permeses de ballar davant el Santíssim en tot l’estat espanyol. Tanmateix, alguns historiadors apunten al fet que pel Corpus també es ballaven els cossiers, encara que a Algaida, de fer-se, aquesta tradició no s’ha recuperat.

La festa de Sant Joan

Al voltant del Solstici d’estiu i de la festa de Sant Joan es conserven alguns senyals dels orígens de la festa com: les enramades i els jocs de flors, les pràctiques de màgia benigna, la recollida d’herbes, els sortilegis embellidors, els banys purificadors, la festa amb bruixes i dimonis, els menjars i els vins dolços, les fogueres.

En la nit de Sant Joan totes les plantes tenen virtuts remeieres. L’herba de Sant Joan o pericó (Hypericum perforatum) té una flor de color groc fort i es troba en molts camins de foravila. Segons la tradició s’ha d’elaborar l’oli de Sant Joan amb aquesta herba a l’albada del dia 24 per tal que tengui propietats màgiques. Entre altres coses, ajuda a les cicatritzacions, cura les cremades, és remei per les picades d’insectes i pels cops. És antiviral i estimula la circulació de la sang. L’oli de Sant Joan s’obté posant a macerar les flors del pericó amb oli d’oliva (tres o quatres grapades per un litre d’oli) i després s’ha de deixar a sol i serena 40 dies. Llavors es cola i es guarda en recipients opacs. L’efecte dura ben bé fins a dos anys.

Seguint amb les tradicions, aquesta nit no es pot deixar cap líquid destapat, sia oli, llet, vi o de qualsevol altre mena, perquè les bruixes s’hi van a rentar l’esquena, el deixen embruixat i qui el toca o se’l beu resta encisat. A Mallorca per desencantar tresors calia llegir un llibre molt gros que contenia oracions de meravella. Havia de llegir-se cap per avall. Calia ser molt valent i coratjós per no espantar-se davant les moltes coses estranyes i esgarrifoses que provocava la
lectura del llibre.

A Mallorca eren habituals els picats de glosadors, que debatien sobre les bonances i els inconvenients del dia i de la nit, de la fosca i de la claror. Solia dominar el qui defensava les gràcies de la fosca per damunt les de la claror solar. A Mallorca, per guardar les eres de formigues, els pagesos se senyen al moment de sortir el Sol la matinada del 24.

Calendari lunar de juny

Fase	Data	Hora
🌗 Quart Minvant	02/06/2021	09:24
🌑 Nova	10/06/2021	12:52
🌓 Quart Creixent	18/06/2021	05:04
🌕 Plena	24/06/2021	20:40

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Els dies per tallar-se els cabells i les ungles el dia 1 i del 6 al 8 de juny per un creixement ràpid i per a reforçar-lo del 14 al 17 i dia 24 de juny de 2021. Pel que fa a la depilació els dies 14, 15, 21 23 i 25 de juny de 2021.

Feines de sembra

A finals de juny hem plantat tomatigueres, albergínies, pebres, enciams, bledes i carbassons, mongetes, espinacs i moniatos

És molt important plantar la segona remesa de tomatigueres que collirem per setembre.

Feines de Transplantar

Desbrotar les tomatigueres i relligar-les és una tasca que fem aproximadament cada 15 dies! Les hi hem del llevar l’herba, i també la dels pebrers, albergínies, carbassons, carbasseres i solcar els porros!

Per prevenir la majoria de les malalties de les tomateres s’ha de fer la següent barreja: sulfat de coure, sofre, calç viva i aigua fent una pasta que s’aplica amb un pinzell al peu de la tomatera (uns 20 o 30 cm.). El mateix producte, amb més aigua, es pot aplicar a tota la planta polvoritzant-la.

Què podem recollir aquests dies?

El mes de juny entren en forta producció els carbassons i els cogombres i seguirem collint mongeta tendra, grells, lletuga, ravanets i qualque patata novella. També és la plena de dels albercocs, les cireres, les fraules i les mores, i ja es poden començar a menjar qualque síndria o meló.

A finals de mes començarem a collir algun tomàtiga. Els últims, carbassons, bleda, enciam, pastanaga, mongeta tendra, cogombre a finals de mes els primers tomàquets i alguna albergínia.

Què menjam?

Maig i juny són els mesos amb la fruita més saborosa, amb la plena d’albercocs, prunes i cireres i d’aquí l’expressió “Pel Corpus, cireres”. Els aubercocs del Corpus són els primers. La plena d’albercocs ve devers Sant. Pere, quan les figues flor (rotges i albercocs) comencen.

A Algaida per Sant Joan, és bon dia per sembrar figueres però en haver-se sembrades, les han de tirar cada parell de dies un ratget d’aigua a damunt l’ull perquè aferrin. Sense aquesta regor no aferren. A vegades, els brots sembrats «dormen o exhalen» durant una temporada, però arriben a treure i pensen a brufar-los l’ull d’aigua cada parell de dies.

A Mallorca les famílies feien coques planes petites com la mà, de forma circular i foradades al mig, que recordaven el disc solar. La cantarella mallorquina pròpia de picar el palmell de la maneta dels infants ens parla d’aquestes coques: