Parenòstic. Març de 2021

març

Març és el tercer mes de l’any en el Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà era el mes que obria l’any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes, després de gener i febrer. En llatí es deia martius, nom que derivava del del déu Mart. A vegades s’associa al color verd perquè era quan la neu es començava a fondre (hemisferi nord). En aquest mes es fa un dels dos ajustaments horaris.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de març amb el seu santoral, són:

1 Sant Rossend (Salas 907-Celanova 977), bisbe (benedictí); sant Lleó, mr.; sant Albí (s. VI), bisbe (benedictí); santes Eudòcia i Antonina, mrs. Dia de les Illes Balears

2 Sant Lluci, bisbe; santa Genara, mr.; beata Àngela de la Creu, vg., fund., de Sevilla; santa Agnès de Praga o de Bohèmia, rel. franciscana.

3 Sant Medir, pagès mr. barceloní; sant Ermenter (o Emeteri) i sant Celdoni (o Celoni), soldats mrs. a Calahorra; santa Màrcia, vg. i mr.

4 Sant Casimir (1458-1484), príncep polonès; sant Luci I, papa (romà, 253-254) i mr.; sants Nèstor, Eteri, Arcadi, Capitó, bisbes i mrs.

5 Mare de Déu d’Àfrica; sant Focas, mr.; sant Josep Joan de la Creu, rel. franciscà; santa Olívia, vg. i mr.; sant Luperc, mr.

6 Sant Oleguer (+1137), bisbe de Barcelona i de la Tarragona reconquerida. Sant Virgili, bisbe; santa Coleta Boylet (+1447), vg. reformadora clarissa.

7 Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat, mrs. a Cartago (203). Sant Teòfil, bisbe.

8 Sant Joan de Déu (1495-1550), rel. portuguès, fund. a Granada de l’Orde Hospitalari (OH), patró dels malalts i dels bombers. Sant Veremon (Bermudo) d’Irache, abat; santa Aurèlia de Niça, mr.

9 Santa Francesca Romana (1384-1440), rel. viuda, fund. Oblates benedictines. Sant Pacià, bisbe de Barcelona (s. IV). Sant Dagobert, laic.

10 Sant Simplici, papa (468-483); sant Macari, bisbe de Jerusalem; sant Càndid o Candi, mr.; beata Maria-Eugènia Milleret de Brou, vg., fund. Germanetes de l’Assumpció.

11 Sant Eulogi, prev. de Còrdova i mr. (859); santa Àurea (Oria), vg., abadessa de Villavelayo (Castella); santa Rosina, vg.

12 Sant Innocenci I, papa (401-417); sant Maximilià, militar mr. (295); sant Bernat, bisbe; sant Teòfanes, monjo; beat Lluís Orione, prev. salesià.

13 Sant Roderic (Rodrigo) i sant Salomó, mrs. (863) a Còrdova; santa Patrícia, mr.; sant Ramir (s. VI), monjo i mr.

14 Sant Arnal, abat benedictí i màrtir (1255); santa Matilde (+958), emperadriu germànica; santa Florentina, verge.

15 Santa Madrona (s. II), vg. i mr. de Tessalònica; sant Ramon (Raimundo) de Fitero, abat català, fund. orde de Calatrava; santa Lluïsa de Marillac (+1660), rel., fund. Filles de la Caritat (FC, paüles); sant Climent Maria Hofbauer, prev. redemptorista.

16 Sant Agapit (+341), bisbe de Ravenna; sant Heribert, bisbe de Colònia (999-1201); sant Ciríac i companys, mrs. (308) a la Via Salària; sant Abraham (s. IV), ermità, de Mesopotàmia; santa Eusèbia, vg.

17 Sant Patrici (+461), bisbe i evangelitzador d’Irlanda. Sant Josep d’Arimatea, seguidor i amic de Jesús.

18 Sant Ciril de Jerusalem (315-386), bisbe i doctor de l’Església. Sant Salvador d’Horta, rel. franciscà, de Santa Coloma de Farners (la Selva), morí a Càller (Sardenya, 1567).

19 Solemnitat de sant Josep, espòs de la Verge Maria, natzarè, patró de l’Església universal i dels agonitzants, i també dels fusters. Sant Amanç o Amanci (s. VII), diaca romà i mr. a Flandes.

20 Sant Ambròs de Siena, rel. dominicà; sant Martí de Dumio, bisbe; santa Fotina, mr. samaritana; santes Eufèmia i Alexandra, mrs.

21 Sant Filèmon o Filemó, mr. (287) a Egipte; santa Fabiola (+399), matrona romana.

22 Sant Zacaries, papa (grec, 741-752); sant Octavià, mr. d’origen africà; sant Deogràcies (s. V), bisbe de Cartago; sant Benvingut (Bienvenido, +1282), bisbe; santa Lea (+384), rel. viuda romana.

23 Sant Josep Oriol (1650-1702), prev. de Barcelona, beneficiat del Pi. Sant Toribi de Mogrojevo (+1606), bisbe de Lima.

24 Sant Agapit (+341), bisbe de Ravenna; sant Simó, nen mr.; santa Caterina de Suècia, vg., filla de santa Brígida.

25 Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, per l’arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret; anomenada també Encarnació, i algunes advocacions: Portal, etc.; sant Ireneu, bisbe; sant Humbert, abat; santa Dula, mr.

26 Sant Brauli, bisbe de Saragossa (631-651); santa Màxima, mr.

27 Sant Alexandre, soldat mr.; sant Rupert (s. VII-VIII), bisbe de Worms, patró de Baviera; santa Lídia, mare de família, mr.

28 Sant Guntram (Gontran), rei franc; sant Sixt III, papa (romà, 432-440); sant Doroteu, abat. El 2021 serà el diumenge de Rams.

29 Sant Ciril, diaca i mr.; sant Eustaci, abat; santa Beatriu de Silva, vg., a Toledo.

30 Sant Quirí, tribú romà mr., pare de Balbina; sant Règul, bisbe; sant Joan Clímac, abat.

31 Sant Benjamí, diaca i mr. (424) a Pèrsia; sant Amós

Tradicionari

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions dels cristians catòlics que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge del Ram o el conegut com a Divendres de Dolors, i el Diumenge de Resurrecció. A partir d’aquest diumenge entram en el cicle de Pasqua, que té una duració de 50 dies, des del Diumenge de Resurrecció o Pasqua Florida fins a Pentecosta o Pasqua Granada. Es tracta del període en què la comunitat cristiana commemora els tres grans misteris de la redempció: la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret, un material mític que de fet, trasllada a la nova religió els trets principals del mite de Dionís i de tants altres reis o déus estacionals que han de morir per renéixer. Es tracta, per tant, de la festivitat més important de l’any cristià. Cada una de les fites festives del cicle es correspon a un dels passatges bíblics que narren els darrers moments de la vida de Jesucrist a la Terra.

El Divendres de Dolors refereix al dolor que patí Maria en conèixer el destí tràgic del seu fill. El Diumenge del Ram commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem juntament amb els seus deixebles durant la Pasqua jueva. El període a partir de l’horabaixa del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua se’l coneix com a Tríduum Pasqual i és el coronament de tot l’any litúrgic. L’episodi del Sant Sopar, l’últim sopar de Jesucrist amb els deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot correspon al Dijous Sant, i el Divendres Sant es commemora la mort de Jesucrist a la creu. El tercer dia del Tríduum és el Diumenge de Pasqua en què se celebra la resurrecció de Crist i l’inici del Temps Pasqual que conclourà el dia de Pasqua Granada, en el que es commemora el davallament de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat evangelitzadora.

Els primers cristians celebraven la resurrecció de Crist el mateix dia que la pasqua jueva, fins que l’any 325 el I Concili de Nicea va separar totes dues festes, fixant-la al diumenge següent de la lluna plena a l’equinocci de primavera (21 de març). D’aquesta manera la data de Pasqua pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril.

Es tracta d’una festa de primavera, en què el cicle de mort i resurrecció apareix lligat al cicle anual de la natura que es renova després de l’hivern. De fet, els mots de Pasqua Florida, Diumenge del Ram, el sermó del ramellet del coremer el diumenge de Resurrecció o Pasqua Granada, ens donen compte del procés de granació i fructificació dels cereals, els fruiters i les plantes.

Diumenge del Ram

El calendari de Setmana Santa s’inicia amb el Diumenge del Ram. Gairebé a tots els pobles de Mallorca es fa un ofici solemne per després beneir els rams d’olivera o les palmes, en record a l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes i branques de llorer i olivera. En alguns indrets fins i tot es fa una processó que escenifica l’entrada de Jesús damunt d’una somera.

A Mallorca les palmes normalment eren obra de monges i tots els convents de monges de Ciutat n’enviaven al bisbe qui les repartia als alts càrrecs eclesiàstics i a les principals autoritats civils. El fet que s’esquincés una branca de palmó, sobretot si era abans de beneir-lo, era interpretat com un averany molt dolent i fatídic, ja que segons la llegenda Judes portava el palmó mig trencat quan feren l’entrada a Jerusalem. La benedicció de rams és comuna a tots els pobles cristians, i en molts els adornen amb aliments, flors, sobretot violetes que eren de les poques flors que ja havien florit, o cintes decoratives.

Les branques d’olivera, mesclat amb llorer en el cas d’Algaida i les palmes beneïdes el Diumenge del Ram són penjades als balcons perquè hom considera que protegeixen dels llamps i les tempestes. I les que sobren que no s’han repartit són cremades per estotjar la seva cendra pel Dimecres de Cendra de l’any següent.

El calendari lunar del mes de març

FaseDataHora
🌗 Quart Minvant 06/03/20212:30
🌑 Nova13/03/202111:21
🌓 Quart Creixent21/03/202115:40
🌕 Plena28/03/202120:48

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Els dies per tallar-se els cabells i les ungles de dia 5 i 6 de març per un creixement ràpid i per a reforçar-lo del 16 al 18 i del 24 al 27 de març de 2021. Pel que fa a la depilació de dia 1 a 7, del 24 al 25 i del 29 al 31 de març de 2021.

Feines de Sembra

Sembrarem i plantarem la majoria de les espècies horticultores.  Llavors més importants per a sembrar: escarola, enciam, pastanaga, porro i rave. Preparació el planter de tomàtigues, pebres i albergínies (lluna vella de Març amb caixes plenes de terra-fem i col·locades en un lloc arrecerat. Llavors enterrades a mig centímetre, Cal regar amb polvoritzadors. Sembrarem pastanagues (lluna vella de Març), bleda, rave i remolatxa de taula.

Feines de transplantar

Plantarem patates als volts de Sant Josep, aprofitant la lluna vella, Cal posar els grills cara amunt en el moment de plantar-los. Cal asprar els pèsols i col·locar-hi espantall. Cal posar sofre als rosers de bon matí per evitar malalties.

Què podem recollir durant aquest mes?

Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena de llimones i taronges.

Pel que fa a les verdures, es poden començar a recollir les lletugues i de les patates novelles.  Som a la plena de poder collir bledes, carxofes, créixens, faves tendres, grells, naps pastanagons, porros i ravanets. És època d’espàrrecs. Som a la darreria de poder gaudir dels apis, colfloris coliflors, endívies, espinacs, i naps.

Què menjam?

Era costum al llarg de la Setmana Santa passar-la a pa i aigua. La gent només menjava una mica de pa per dinar i bevia un poc d’aigua sense tornar a menjar res fins a l’endemà a migdia. Pel Dijous i Divendres Sants hi havia qui feia les quaranta hores, és a dir dejunava al llarg dels dos dies.

El xot era la carn típica de Pasqua i a moltes cases compraven un xot per fer les panades i les menges pròpies del període. A les cases amb infants se solia fer una guardiola des de Nadal, que era trencada amb solemnitat el Dilluns Sant per tal de poder comprar el xot de Pasqua.

Dites i sentències populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

  • Qui tingui força al braç, que cavi pel Març.
  • Si vols bona vianda, al Març podada i cavada.
  • Tota vinya estimada, al Març treballada.
  • Març ventós pel pagès és profitós.
  • De la flor que pel Març veuràs, poc fruit te’n menjaràs.
  • Març marçot mata la vella i la jove si pot.
  • Març marcer és un mentider.
  • El sol de Març porta refredats.
  • Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
  • Pel març, pigues i barbs
  • Boires de març, fred de maig
  • Pel març, qui no té sabates, que vagi descalç. I qui en té, que es calci bé.