Març és el tercer mes de l’any en el Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà era el mes que obria l’any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes, després de gener i febrer. En llatí es deia martius, nom que derivava del déu Mart. A vegades s’associa al color verd perquè era quan la neu es començava a fondre (hemisferi nord). En aquest mes es fa un dels dos ajustaments horaris.
Dies especials. El Santoral
Els principals dies del mes de març amb el seu santoral, són:
1 Sant Rossend (Salas 907-Celanova 977), bisbe (benedictí); sant Lleó, mr.; sant Albí (s. VI), bisbe (benedictí); santes Eudòcia i Antonina, mrs. Dia de les Illes Balears
2 Sant Lluci, bisbe; santa Genara, mr.; beata Àngela de la Creu, vg., fund., de Sevilla; santa Agnès de Praga o de Bohèmia, rel. franciscana. Dimecres de Cendra. Inici de la Quaresma 2022.
3 Sant Medir, pagès mr. barceloní; sant Ermenter (o Emeteri) i sant Celdoni (o Celoni), soldats mrs. a Calahorra; santa Màrcia, vg. i mr.
4 Sant Casimir (1458-1484), príncep polonès; sant Luci I, papa (romà, 253-254) i mr.; sants Nèstor, Eteri, Arcadi, Capitó, bisbes i mrs.
5 Mare de Déu d’Àfrica; sant Focas, mr.; sant Josep Joan de la Creu, rel. franciscà; santa Olívia, vg. i mr.; sant Luperc, mr.
6 Sant Oleguer (+1137), bisbe de Barcelona i de la Tarragona reconquerida. Sant Virgili, bisbe; santa Coleta Boylet (+1447), vg. reformadora clarissa.
7 Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat, mrs. a Cartago (203). Sant Teòfil, bisbe.
8 Sant Joan de Déu (1495-1550), rel. portuguès, fund. a Granada de l’Orde Hospitalari (OH), patró dels malalts i dels bombers. Sant Veremon (Bermudo) d’Irache, abat; santa Aurèlia de Niça, mr.
9 Santa Francesca Romana (1384-1440), rel. viuda, fund. Oblates benedictines. Sant Pacià, bisbe de Barcelona (s. IV). Sant Dagobert, laic.
10 Sant Simplici, papa (468-483); sant Macari, bisbe de Jerusalem; sant Càndid o Candi, mr.; beata Maria-Eugènia Milleret de Brou, vg., fund. Germanetes de l’Assumpció.
11 Sant Eulogi, prev. de Còrdova i mr. (859); santa Àurea (Oria), vg., abadessa de Villavelayo (Castella); santa Rosina, vg.
12 Sant Innocenci I, papa (401-417); sant Maximilià, militar mr. (295); sant Bernat, bisbe; sant Teòfanes, monjo; beat Lluís Orione, prev. salesià.
13 Sant Roderic (Rodrigo) i sant Salomó, mrs. (863) a Còrdova; santa Patrícia, mr.; sant Ramir (s. VI), monjo i mr.
14 Sant Arnal, abat benedictí i màrtir (1255); santa Matilde (+958), emperadriu germànica; santa Florentina, verge.
15 Santa Madrona (s. II), vg. i mr. de Tessalònica; sant Ramon (Raimundo) de Fitero, abat català, fund. orde de Calatrava; santa Lluïsa de Marillac (+1660), rel., fund. Filles de la Caritat (FC, paüles); sant Climent Maria Hofbauer, prev. redemptorista.
16 Sant Agapit (+341), bisbe de Ravenna; sant Heribert, bisbe de Colònia (999-1201); sant Ciríac i companys, mrs. (308) a la Via Salària; sant Abraham (s. IV), ermità, de Mesopotàmia; santa Eusèbia, vg.
17 Sant Patrici (+461), bisbe i evangelitzador d’Irlanda. Sant Josep d’Arimatea, seguidor i amic de Jesús.
18 Sant Ciril de Jerusalem (315-386), bisbe i doctor de l’Església. Sant Salvador d’Horta, rel. franciscà, de Santa Coloma de Farners (la Selva), morí a Càller (Sardenya, 1567).
19 Solemnitat de sant Josep, espòs de la Verge Maria, natzarè, patró de l’Església universal i dels agonitzants, i també dels fusters. Sant Amanç o Amanci (s. VII), diaca romà i mr. a Flandes. Dia del pare.
20 Sant Ambròs de Siena, rel. dominicà; sant Martí de Dumio, bisbe; santa Fotina, mr. samaritana; santes Eufèmia i Alexandra, mrs.
21 Sant Filèmon o Filemó, mr. (287) a Egipte; santa Fabiola (+399), matrona romana.
22 Sant Zacaries, papa (grec, 741-752); sant Octavià, mr. d’origen africà; sant Deogràcies (s. V), bisbe de Cartago; sant Benvingut (Bienvenido, +1282), bisbe; santa Lea (+384), rel. viuda romana.
23 Sant Josep Oriol (1650-1702), prev. de Barcelona, beneficiat del Pi. Sant Toribi de Mogrojevo (+1606), bisbe de Lima.
24 Sant Agapit (+341), bisbe de Ravenna; sant Simó, nen mr.; santa Caterina de Suècia, vg., filla de santa Brígida.
25 Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, per l’arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret; anomenada també Encarnació, i algunes advocacions: Portal, etc.; sant Ireneu, bisbe; sant Humbert, abat; santa Dula, mr.
26 Sant Brauli, bisbe de Saragossa (631-651); santa Màxima, mr.
27 Sant Alexandre, soldat mr.; sant Rupert (s. VII-VIII), bisbe de Worms, patró de Baviera; santa Lídia, mare de família, mr.
28 Sant Guntram (Gontran), rei franc; sant Sixt III, papa (romà, 432-440); sant Doroteu, abat. El 2021 serà el diumenge de Rams.
29 Sant Ciril, diaca i mr.; sant Eustaci, abat; santa Beatriu de Silva, vg., a Toledo.
30 Sant Quirí, tribú romà mr., pare de Balbina; sant Règul, bisbe; sant Joan Clímac, abat.
31 Sant Benjamí, diaca i mr. (424) a Pèrsia; sant Amós
Tradicionari
La quaresma
La Quaresma, dita popularment a Mallorca Corema, comprèn els quaranta dies entre Carnestoltes i el Diumenge del Ram, començant el Dimecres de Cendra. És el període d’abstinències que commemora els quaranta dies que Jesucrist, segons els passatges bíblics, va passar en el desert fent dejuni i vencent les tres temptacions a les quals fou sotmès per part del dimoni.
Arriben les set setmanes de Quaresma per preparar l’ànima mitjançant la reflexió i l’oració per la festa més important en la religió catòlica, la Pasqua. En una societat tradicional molt marcada i vigilada pel poder eclesiàstic el fet de complir amb els preceptes de la Quaresma era obligat per a tothom. Així i tot, previ pagament de la butlla, el qui s’ho podien permetre podien esquivar millor alguns dels sacrificis. La majoria observava rigorosament els dejunis prescrits per l’Església; no menjaven carn el qui no tenien butlla (i els divendres de Quaresma no en menjaven ni els qui la tenien); no assistien a cap espectacle profà (balls, teatre, etc.); els joves no anaven de nit per la vila; no es podia jugar a cartes; augmentaven les funcions religioses; i es festejava menys. La gent solia ser molt escrupolosa en l’observança de
les disposicions prohibitives de menges a base de carn o greix fins al punt que el primer vespre de Quaresma, a la pagesia mallorquina les dones escuraven les olles amb gran esment, fent-les ben netes perquè no hi quedés gens de substància de saïm.
Actualment, la Quaresma ha passat a ser un període de reflexió pels creients. Després de l’homilia del Dimecres de Cendra, la cendra és beneïda, la qual normalment són dels rams d’olivera sobrants del Diumenge del Ram de l’any anterior. Es fa la imposició de cendra sobre el front del fidel en forma de creu. Una de les pràctiques tradicionals que s’havia perdut i que s’està recuperant en força els darrers anys, sobretot a les escoles, és la de realitzar la figura de la Jaia Corema i anar llevant-li una cama cada setmana. Es tracta d’una pràctica que es fa sobretot per tradició més que no pas per sentiment religiós.
El calendari lunar del mes de març
| Fase | Data | Hora |
|---|---|---|
| 🌑 Nova | 02/03/2022 | 18:38 |
| 🌓 Quart Creixent | 10/03/2022 | 11:46 |
| 🌕 Plena | 18/03/2022 | 08:20 |
| 🌗 Quart Minvant | 25/03/2022 | 06:39 |
Calendari biodinàmic de salut i bellesa
| Dies d’arrel (creixement fort) | Dies de Fulla (creixement ràpid) | Dies de depilació |
|---|---|---|
| de divendres 18 fins al dilluns 21 a les 9 h | Del diumenge 13 a les 16 h fins al dimarts 15 a les 8h. Del dimarts 22 a les 16 h fins al dimecres 23 a les 12h Dijous 24 de les 14 a les 20 h. | Del dissabte 12 fins al dimecres a les 15h. Del dilluns a les 10 fins al dimarts 22 a les 4h. |
Feines de Sembra
Sembrarem i plantarem la majoria de les espècies horticultores. Llavors més importants per a sembrar: escarola, enciam, pastanaga, porro i rave. Preparació el planter de tomàtigues, pebres i albergínies (lluna vella de Març amb caixes plenes de terra-fem i col·locades en un lloc arrecerat. Llavors enterrades a mig centímetre, Cal regar amb polvoritzadors. Sembrarem pastanagues (lluna vella de Març), bleda, rave i remolatxa de taula.
Feines de transplantar
Plantarem patates als volts de Sant Josep, aprofitant la lluna vella, Cal posar els grills cara amunt en el moment de plantar-los. Cal asprar els pèsols i col·locar-hi espantall. Cal posar sofre als rosers de bon matí per evitar malalties.
Què podem recollir durant aquest mes?
Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena de llimones i taronges.
Pel que fa a les verdures, es poden començar a recollir les lletugues i de les patates novelles. Som a la plena de poder collir bledes, carxofes, créixens, faves tendres, grells, naps pastanagons, porros i ravanets. És època d’espàrrecs. Som a la darreria de poder gaudir dels apis, colfloris coliflors, endívies, espinacs, i naps.
Què menjam?
Era costum al llarg de la Setmana Santa passar-la a pa i aigua. La gent només menjava una mica de pa per dinar i bevia un poc d’aigua sense tornar a menjar res fins a l’endemà a migdia. Pel Dijous i Divendres Sants hi havia qui feia les quaranta hores, és a dir dejunava al llarg dels dos dies.
El xot era la carn típica de Pasqua i a moltes cases compraven un xot per fer les panades i les menges pròpies del període. A les cases amb infants se solia fer una guardiola des de Nadal, que era trencada amb solemnitat el Dilluns Sant per tal de poder comprar el xot de Pasqua.
Dites i sentències populars
A continuació, algunes dites populars del mes:
- Qui tingui força al braç, que cavi pel Març.
- Si vols bona vianda, al Març podada i cavada.
- Tota vinya estimada, al Març treballada.
- Març ventós pel pagès és profitós.
- De la flor que pel Març veuràs, poc fruit te’n menjaràs.
- Març marçot mata la vella i la jove si pot.
- Març marcer és un mentider.
- El sol de Març porta refredats.
- Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
- Pel març, pigues i barbs
- Boires de març, fred de maig
- Pel març, qui no té sabates, que vagi descalç. I qui en té, que es calci bé.