Parenòstic. Novembre de 2021

novembre

Novembre és l’onzè i penúltim mes de l’any en el calendari gregorià i té 30 dies. El seu nom deriva de novem (‘nou’ en llatí), per haver estat el novè mes del calendari romà. Va mantenir el seu nom «novè» fins i tot quan l’any se li van agregar altres mesos després.

Al Japó i alguns països de l’Orient se l’anomena el Mes de la Qualitat.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de novembre, amb el seu santoral, són:

1 Tots sants.

2 Commemoració de tots els fidels difunts.

3 Sant Martí de Porres (1579-1639), rel. dominicà, de Lima. Sant Ermengol (+1035), bisbe d’Urgell; sant Pere Almató, prev. dominicà i mr. a Indo-xina (1861), nat a Sant Feliu Sasserra (Lluçanès). Els innombrables màrtirs de Saragossa; santa Sílvia, mare de Gregori el Gran; sant Malaquies (1094-1148), bisbe d’Armagh.

4 Sant Carles Borromeu (1538-1584), bisbe de Milà, cardenal. Sants Vidal i Agrícola, mrs.; sant Fèlix de Valois, prevere, cofund. Trinitaris (OSST, 1198); santa Modesta, vg.

5 Sant Zacaries i santa Elisabet (o Isabel), pares de Joan Baptista; sant Magne, bisbe; santa Bertil·la, abadessa; beata Àngela de la Creu, vg., fund., de Sevilla.

6 Sant Sever, bisbe de Barcelona i mr. (633). Sant Lleonard, anacoreta; beata Beatriu, vg.; beata Josepa Naval i Girbés, vg. seglar, d’Algemesí (València).

7 Beat Francesc de Jesús-Maria-Josep Palau i Quer (Aitona, Segrià 1811 – Tarragona 1872), prev. carmelità, fund. Gns. i Gnes. Carmelites (1860 – 1861). Sant Ernest, mr.; sant Florenci, bisbe d’Estrasburg (s. VII); santa Carina, vg. i mr.; sant Severí, mr.; beat Jacint-Maria Castañeda, prev. dominicà i mr. a Indo-xina, nat a Xàtiva.

8 Sants Sever, Severià, Carpòfor i Victorià, coneguts per “màrtirs coronats”; sant Deodat I, papa (615 – 618); beata Isabel de la Trinitat, vg. carmelitana.

9 Dedicació de la basílica romana del Laterà (s. IV), mare i cap de totes les esglésies. Festa del Santcrist de Balaguer; Mare de Déu de l’Almudena (Madrid); sant Teodor, soldat mr. (s. IV).

10 Sant Lleó el Gran, papa (toscà, 440-461) i doctor de l’Església. Dedicació de la catedral de Solsona (col·legiata, 1163); sant Andreu Avel·lí (+1608), prev. teatí; sant Tiberi, mr.; santa Teopista, vg.

11 Sant Martí de Tours (+397), bisbe, abans monjo, originari de Pannònia. Sant Menna, oficial siríac mr. (Alexandria, s. III).

12 Sant Josafat, bisbe coadjutor de Pólozk i màrtir (1623) per la unitat dels cristians. Sant Emilià (Millán) de la Cogolla, ermità a la Rioja.

13 Sant Leandre, bisbe de Sevilla (s. VI). Sant Dídac (Diego) d’Alcalà, rel. franciscà a Sevilla (+1463); sant Estanislau de Kostka, rel. jesuïta; sant Nicolau I el Gran, papa (858 – 867); sant Homobò, comerciant de Cremona (+1197); santa Ennata, vg.

14 Sant Serapi, primer màrtir mercedari; sant Josep Pignatelli, prev. jesuïta; santa Veneranda, vg.

15 Sant Albert el Gran (+1280), bisbe de Ratisbona i doctor de l’Església (dominicà), patró dels naturalistes. Sant Eugeni, bisbe de Toledo; sant Leopold (s. XII), noble, patró d’Àustria.

16 Santa Margarida d’Escòcia (+1093), reina, nascuda a Hongria; santa Gertrudis (1256-1303), vg. cistercenca a Helfta. Sant Edmon, bisbe.

17 Santa Isabel d’Hongria (1207-1231), princesa viuda, serventa dels malalts. Sant Gregori Taumaturg, bisbe de Neocesarea (s. III); sant Iscle o Aciscle i santa Victòria, germans mrs. a Còrdova (303).

18 Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. IV). Dedicació de la catedral de Barcelona (1058), després de la ràtzia d’Al-Mansur. Sant Romà, mr.; sant Aureli, mr.

19 Sant Crispí, bisbe d’Ècija; sant Faust o Fost, diaca i mr.; sant Abdies, profeta (s. V aC) .

20 Sants Octavi i Adventor, soldats mrs.; sant Benigne, bisbe i mr. (s. II); santa Silva, vg. i mr.

21 Sant Gelasi I, papa (africà, 492-496); sants Honori, Eutiqui i Esteve, mrs.

22 Santa Cecília (o Cília), vg. i mr. romana (s. III), patrona de la música (cantaires, músics i instrumentistes). Sants Filemó i Àpia, esposos, deixebles de Pau.

23 Sant Climent I, papa (romà, 88-97) i mr.; sant Columbà (+615), abat a França i Itàlia, d’origen irlandès. Santa Lucrècia, vg. i mr.; beat Miquel-Agustí Pro, prev. jesuïta i mr.

24 Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys mrs. a Tonquín (Vietnam, s. XVII-XIX). Sant Crisògon, mr. (s. III); santa Fermina, vg. i mr.; santes Flora i Maria, vgs. i mrs. a Còrdova.

25 Santa Caterina (Catalina), vg. i mr. d’Alexandria, titular del monestir del Sinaí (s. IX), patrona dels filòsofs; beata Júlia, rel. camaldulenca; sant Erasme, o Erm, o Elm, mr.; sant Gonçal, bisbe.

26 Sant Silvestre (+1267), abat, fund. branca benedictina; sant Lleonard de Porto Maurizio, prev. franciscà; sant Joan Berchmans (1599-1621), rel. jesuïta belga; sant Sirici, papa (384-399); sant Conrad, bisbe.

27 Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (1830); sant Basileu, bisbe i mr.; beat Ramon Llull, mr., terciari franciscà, de Mallorca (1232-1316).

28 Sant Ruf, mr.; sant Mansuet, bisbe i mr.; sant Jaume de Màrchia, prev. franciscà; santa Caterina Labouré, vg. paüla.

29 Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc i mr.; sant Demetri, mr.; santa Il.luminada, vg.

30 Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista i germà de Pere. Santa Justina, vg. i mr.

Tradicionari

Culturalment es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, al voltant de l’1 de novembre. Per aquest temps es tanca l’any agrícola, arriba el fred, s’estrena la roba d’hivern i comença l’època de sembra i el de les fires agràries per preparar la temporada que ve. “Els morts passats, grans estojats”.

La roda dels cicles naturals de calor versus fred i llum contra foscor propicia que des de temps remots i en diferents cultures s’hagin celebrat, en els primers dies de novembre, festes dedicades al record i a la relació amb els difunts. Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda i ens condueix a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i la relació entre nosaltres i els nostres avantpassats.

La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte de cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. La tradició medieval de les danses de la Mort, que ens presenten la Mort com a realitat sobtada i que ningú pot evitar; la de les cançons de Mort, composicions orals cantades en el curs d’una cerimònia per plànyer la mort de persones estimades; i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que ens fa palès la importància del tema en la cultura mallorquina.

En la tradició meditarrània de Tots Sants, i també en moltes d’altres com l’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en aquesta celebració. Aquest tret de la festa es podria explicar com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una manera lúdica i adequada a les seves potencialitats de comprensió. La relació entre els vius i els morts és viscuda lúdicament per part dels menuts de la família, sobretot durant la nit del dissabte de Tots Sants. En aquesta nit les fresses i els personatges com en Banyeta Verda i les jaies-bruixes de les rondalles han estat els elements habituals d’aquesta celebració. La mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, des del misteri i la por, d’una banda, a l’enyorança dels éssers estimats i l’esperança de retrobar-los per un dia. La mirada carnavalesca ofereix un marc d’aproximació a la realitat de la mort que n’alleugereix el pes en introduir el registre festiu: una mena de catarsi col·lectiva. Tanmateix, no es documenten a Mallorca tradicions consistents a representar la mort a través de fresses, i en canvi sí molta cura a realitzar accions d’acollida dels difunts en la seva nit de “retorn”.

Segons la tradició, la Nit de les Ànimes era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, i per això era habitual deixar-los llums encesos i petits presents. Cal destacar el conegut joc de les animetes, consistent en anar amagant per la casa panellets o castanyes -que en el marc del joc són regals deixats per les ànimes dels morts que aquell dia tornen- per tal que els infants les trobin l’endemà, com a prova de la visita dels difunts, i en gaudeixin. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies tals com rosaris, panellets, bunyols, castanyes o aglans i fruita confitada.

31 d’octubre. Revetla de Tots Sants o Nit de les Ànimes

Antigament a Mallorca era costum fer dejuni el dissabte de Tots Sant i resar el saltiri. Al vespre, es deixava un llum a la casa encès en sufragi dels morts de la casa.

La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè les animetes trobessin el camí. També s’encenia el foc de la llar perquè s’escalfassin, s’obrien les portes, es posava un plat més a taula parada pel difunt, i fins i tot es deixava un llit preparat i calent per si volia colgar-se, amb el cobertor obert. Era usual tenir la precaució de llevar els objectes dels racons, a fi de permetre a les ànimes que s’hi poguessin posar. Quan es feia la castanyada, s’advertia els infants que no es mengessin totes les castanyes i en deixessin algunes per les ànimes, ja que sinó, en la nit els anirien a estirar dels peus mentre dormien. Si els menuts deixaven alguna castanya als peus del llit o a altre indret de la casa, l’endemà hi trobaven un panellet, que l’havia deixat l’ànima. A Mallorca, eren més habituals bunyols o aglans, en comptes de castanyes. En alguns pobles, els infants en posaven a cada graó de l’escala de la casa o pels racons, i d’altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin.

A Mallorca existia la tradició de fer bubotes durant la tardor i l’hivern (aparicions fantasmagòriques de joves embolicats amb llençols, que sortien de nit pels carrers, a fi d’espantar algú), però justament hom creia sacríleg fer les bubotes en la nit de les Ànimes i Tots Sants. D’altra banda les carabasses, que en són element tan característic, ho són
ben igual de la Nit de les Ànimes tradicional mallorquina. Es retallaven i decoraven, fent-los talls a manera d’ulls i boca, i s’usaven com a fanals que en la nit, amb espelmes a l’interior i col·locats darrere dels vidres de les cases, feien por a la gent que passava pel carrer. La polpa era estotjada i aprofitada per fer-ne confitura de cabell d’àngel.

1 de novembre, Dia de Tots Sants

D’acord amb el calendari de l’Església, el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, se celebra la memòria de tots els sants que varen dedicar les seves vides a la propagació i defensa de la fe cristiana. De ben antic es feien cerimònies i oracions, s’oferien llums, es resaven tres parts del rosari i sonaven les campanes durant tota la nit perquè els difunts que no havien assolit encara la pau en trobassin el camí.

El dia de Tots Sants toca visita al cementiri. És el dia en què es recorden els difunts, es visiten i engalanen les tombes amb flors, i s’hi encenen espelmes en sufragi seu. A les possessions d’olivar, tots els jornalers el dia de Tots Sants de bon matí compareixien a la possessió, arribats del poble d’on havien partit a mitjanit tocant corns i picarols i cantant.

També era costum encendre fogueres al vespre, ja en la vigília del Dia de Difunts. Aquestes fogueres eren fetes exclusivament de palla i no s’hi admetia la fusta ni cap mena d’objectes vells ni impureses. Era costum posar-hi al capcurucull una creu o una figura humana feta de draps; es creia que el fum de la foguera purificava l’espai i afavoria el trànsit de les animetes cap al cel. Aquest fum purificador també beneficiava els camps i els feia fructificar.

2 de novembre, Dia dels Difunts o Dia dels Morts

En aquest dia es deien tres misses i era costum que tothom hi anés a resar pels seus difunts. Hi havia la creença que el Dia dels Morts a les gavines els hi sortia un collaret de plomatge negre.

Calendari Lunar de novembre

FaseDataHora
🌑 Nova04/11/202122:14
🌓 Quart Creixent11/11/202113:46
🌕 Plena19/11/202109:57
🌗 Quart Minvant27/11/202113:27

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Els dies per tallar-se els cabells i les ungles els dies 1, 19, entre el 24 al 27 i el 29 de novembre per un creixement ràpid i per a reforçar-los els dies 1, 8 i entre els dies 17 i 19 i 24 i 29 de novembre de 2021. Pel que fa a la depilació els dies propicis són els compresos entre l’1 i el 4, el dia 6 i de dia 23 al 30 de novembre de 2021.

Feines de sembra

Sembrarem i plantarem bledes, espinacs, xirivies, pèsols, faves, i tomàtigues per a hivernacle  Sembrarem espinacs, cigrons, faves, amb lluna creixent. Sembrarem alls amb lluna minvant

Feines de trasplantar

Es trasplanten les endívies. Cal protegir les plantes de l’hort de les gelades. Es recullen les aranyons per a fer ratafia. També es pot empaltar el Llorer.

Què podem recollir aquests dies?

Pel que fa a la recol·lecció de fruits és l’inici de les taronges i la plena plena de les clementines, els codonys, els kiwis, les llimones, les olives verdes i les nesples. També troabarem les darreres figues de moro, magranes i pomes.

Pel que fa a les verdures, comencen a poder collir pastanagons, porros i raves. Som a la plena de cama-rotges, carxofes, cols, colfloris, espinacs i carxofes, lletuga, moniato i patata novella. I trobarem les darreres d’albergínies, i els darrers carabassons i mongetins.

Què menjam?

Fruits del temps

La gastronomia de Tots Sants és rica i variada i està elaborada amb els productes propis de la temporada: nesples, aglans, bolets, arboces, atzeroles, serves, pomes, peres, magranes, raïms, castanyes, carabasses, codonys, anous, mandarines, llegums, cols, moniatos, melons hivernencs, caquis… La tradició mana servir-los acompanyats de vi ranci o novell.

Les elaboracions típiques d’aquests dies són els panellets o “panets de mort”, els bunyols, els moniatos torrats o bullits, la greixonera de moniato, les castanyes torrades que protagonitzen les “castanyades”, i els rosaris ensucrats.

Bunyols

Malgrat que actualment hom els associa més amb la celebració de la Festa de Les Verges, els bunyols també són propis de Tots Sants. Era habitual menjar-los amb arrop de codony o raïm. O banyats amb mel de garrover, recentment arreplegada.

Rosaris ensucrats

El rosari ensucrat de Tots Sants està relacionat amb el ‘penjoll’ que uns dies abans, per les Verges, solien elaborar els infants, fent ronda de casa en casa amb senalles per recollir dolços, bunyols, confits, fruits i altres llepolies que els donaven a canvi de danses i cants.

Els rosaris es feien amb massapà, fruites confitades i una patena de carabassat al centre, sovint decorada amb una imatge votiva. Avui els rosaris es presenten actualitzats, fets a base de caramels i llepolies més modernes, i amb una moneda de xocolata o galeta rodona en comptes de patena.

Panellets

La menjua actualment s’associa a la celebració de Tots Sants a Mallorca són els panellets: petites elaboracions fetes a base de massapà i decorades amb pinyons o ametlles. Avui dia, se n’elaboren a moltes cases, escoles i forns, amb variacions infinites: amb cacau, aromes de cafè, vainilla o maduixa, recoberts de coco ratllat, etc. Els panellets, tanmateix, són una elaboració relativament recent, de finals del XIX o principis del XX.

Dites populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

  • Pel novembre cava i sembra.
  • Darrere del novembre nuvolós ve el gener polsós.
  • De la vinya plantada per Sant Martí (dia 11) en surt el millor vi.
  • Lluna roja de novembre se n’endú tota la sembra.
  • Abans de Sant Martí, pa i vi, després de l’estiuet, fam i fred.
  • De Santa Caterina (dia 25) a Nadal un mes no hi val.
  • Per Sant Andreu (dia 30) pluja, neu o fred molt greu.
  • Per Tots Sants amaga el ventall i treu els guants.
  • Per Sant Martí igual el dia que la nit.
  • Pel novembre cull el nap que pel juliol l’ha sembrat.