Octubre és el desè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom deriva d’haver estat el vuitè mes del calendari romà. Octubre és una paraula procedent del llatí que significa “vuit mesos”. Tot i ser el desè mes en l’actualitat gràcies a l’aportació del calendari julià, era el vuitè mes en el calendari romà, ja que es considerava que març era el primer mes de l’any i desembre, l’últim. En la religió catòlica, el mes d’octubre està dedicat a la Verge del Rosari i els àngels de la guarda.
Dies especials. El Santoral
Els principals dies del mes d’octubre, amb el seu santoral, són:
1 Santa Teresa de l’Infant Jesús (1873-1897), vg. carmelitana a Lisieux, patrona de les missions. Sant Remigi (+530), bisbe de Reims.
2 Sants Àngels de la Guarda. Mare de Déu de l’Acadèmia (1862), patrona de la ciutat de Lleida (1946). Sant Sadurní, ermità, a Sòria; beat Berenguer de Peralta, bisbe electe de Lleida.
3 Sant Francesc de Borja (Gandia 1510-Roma 1572), prev. jesuïta. Sant Gerard o Grau, abat; santa Maria-Josepa Rosselló, fund.
4 Sant Francesc d’Assís (1182-1226), iniciador del franciscanisme (OFM…), defensor dels llocs sants i patró dels ecologistes. Sant Petroni, bisbe; santa Àurea, vg.
5 Témpores d’acció de gràcies i de petició. Sant Froilà, bisbe de Lleó; sant Atilà, bisbe de Zamora; santa Caritina, vg.; beata Faustina Kowalska, vg. polonesa, apòstol de la Divina Misericòrdia.
6 Sant Bru (Colònia 1035-Squillace 1101), prev., retirat al desert de Chartreuse, fund. Cartoixans (Ocart). Sant Emili, mr.; santa Fe, vg. i mr.; santa Maria de les Cinc Llagues, vg. franciscana.
7 Mare de Déu del Roser (anomenat de tot el món), commemoració de la victòria de Lepant (1571). Sant Marc, papa (romà, 336); sant Sergi, mr.; santa Julita, vg. i mr.
8 Sant Simeó el Just, profeta; sant Demetri, mr.; santa Taïs, penitent.
9 Sant Dionís, primer bisbe de París, romà, i companys clergues, mrs. (s. III); sant Joan Leonardi (Lucca 1541-Roma 1609), prev., fund. Sant Abraham (s. XIX aC), patriarca, pare en la fe; sant Lluís Bertran, prev. dominic, de València, missioner a Amèrica.
10 Mare de Déu del Remei. Sant Tomàs de Villanueva (1486-1555), bisbe de València (agustinià), de Fuenllana. Sant Sabí, ermità al Pirineu.
11 Santa Soledat Torres Acosta (Madrid 1826-1887), vg., fund. Serventes de Maria, Vetlladores dels Malalts (SM, 1851). Sant Germà, bisbe i mr.
12 Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa segons la tradició (s. VII), patrona d’Aragó. Sant Serafí de Monte Granario, rel. caputxí; santa Domnina, vg.
13 Sant Eduard (1002-1062), rei d’Anglaterra, venerat a Westminster; santa Celedònia,vg.
14 Sant Calixt I, papa (217-222) i mr. Sant Just, bisbe; santa Fortunata, vg. i mr. El 2023 està previst que aquest dissabte se celebri la Fira de Tardor d’Algaida.
15 Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515-Alba de Tormes 1582), vg. Carmelitana i doctora de l’Església, reformadora. Sant Bru, bisbe; santa Tecla, abadessa.
16 Santa Hedvig (Eduvigis), rel., cistercenca (+1243), viuda del príncep de Silèsia; santa Margarita-Maria Alacoque (1647-1690), vg., salesa a Paray-le-Monial, propagadora de la devoció al Sagrat Cor. Sant Gal, abat, apòstol de Suïssa; sant Galderic o Galdric, agricultor occità; sant Bertran, bisbe de Cominges.
17 Ntra. Sra. de la Bonanova. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe successor de Pere i mr. a Roma (107). Sant Rodolf, mr.; santa Exupèria, mr.
18 Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols, patró dels artistes plàstics. Sant Just, nen mr.; santa Trifònia, emperadriu.
19 Sants Joan de Brébeuf (+1648) i Isaac Jogues (+1647), prev. jesuïtes, i sis companys més, mrs. al Canadà; sant Pau de la Creu (Ovada 1694-Roma 1775), prev., fund. Passionistes (CP, 1720); sant Pere d’Alcàntara (1499-1562), prev. franciscà, reformador. Santa Laura, vg. i mr. (864) a Còrdova.
20 Sant Andreu de Creta, monjo; sant Artemi, militar mr.; santa Irene, vg. i mr.; beat Contardo Ferrini, professor seglar.
21 Santa Úrsula, vg. i mr. venerada a Colònia (s. X); sant Hilarió (s. III-IV), abat palestinenc; sant Caius o Gai (Cayo), soldat mr.; sant Celina, mare de sant Remigi.
22 Sant Marc, bisbe de Jerusalem i mr.; santa Maria Salomé, mare dels apòstols Jaume i Joan; santes Nunila i Alòdia, germanes vgs. i mrs. a Osca.
23 Sant Joan de Capestrano (1386-1456), prev. franciscà, patró dels capellans castrenses. Dedicació de la catedral d’Urgell (iniciada per sant Ot el 1116); sants Servand i Germà, mrs. a Cadis; santa Oda, vg.
24 Sant Antoni-Maria Claret (Sallent 1807-Fontfreda1870), bisbe de Santiago de Cuba, fund. Missioners del Cor de Maria, a Vic (CMF, 1849), i Religioses de Maria Immaculada, a Cuba (IRMI, 1855). Sant Martirià, mr.
25 Mare de Déu de la Bonanova. Sant Bernat Calbó (+1243), bisbe de Vic, abans cistercenc a Santes Creus, nat prop de Reus. Mare de Déu del Collell (apareguda el 1483; santuari a la Garrotxa). Sants Crisant i Daria, esposos mrs. (284) de Roma; sants Crispí i Crispinià, mrs. (s. III), patrons dels sabaters.
26 Sants Llucià i Marcià, mrs. de Nicomèdia venerats a Vic. Sant Rústic, bisbe de Narbona; sant Viril, abat de Leyre (Navarra); sant Evarist, papa (grec, 97-105) i mr.
27 Sant Florenci, mr.; sant Gaudiós, bisbe.
28 Sant Simó (el Zelador), de Canà de Galilea, i sant Judes, anomenat també Tadeu (invocat en les causes difícils), apòstols. Sant Silvi, ermità; santa Ciril·la, vg. i mr.
29 Sant Narcís, bisbe i mr. (s. IV), patró de Girona (1387). Santa Eusèbia, vg. i mr. ; beat Miquel Rua, prev. salesià.
30 Sant Marcel, centurió romà, i els seus fills Claudi, Rupert i Victorí, mrs.; santa Eutròpia, mr.; santa Zenòbia, mr.
31 Sant Alfons (Alonso) Rodríguez, rel. jesuïta castellà, mort a Palma de Mallorca; sant Quintí, mr.; sant Volfang, bisbe; santa Lucil·la, verge i màrtir.
Tradicionari
Hem entrat de ple en la tardor, també anomenada primavera d’hivern, santmiquelada (Sant Miquel és el 29 de setembre), autumne (del llatí autumnus) o rerevera (del llatí retro vere). Una estació associada a la melangia i a la maduresa, ja que suposa el període de preparació per la foscor i el fred de l’hivern. Dos moments concrets hi destaquen, l’acabament del bon temps, marcat per la festa de Tots Sants i la finalització de l’hivern marcat per la Candelera.
A la conca mediterrània la tardor és l’estació en què es tanca l’any agrícola, es procedia als pagaments endarrerits per la compra dels animals i vencien els contractes anuals d’arrendament de terres (a Mallorca normalment es feia per la Mare de Déu dels Missatges, al setembre). És el temps de les fires, que antigament eren de caràcter principalment agrari en les quals s’aprofitava per comprar les noves eines i animals necessaris per començar el cicle de les tasques pageses.
Les eines de treballar la terra eren considerades per la gent de camp com a quelcom sagrat, el fet de malmenar-les o maleir-les portava desventura i era creença que qui les cremava era condemnat de per vida. A l’octubre, al camp, esdevenen dues tasques importantíssimes, per una banda s’acaben les veremes i comença la feina pesada i pacient de llaurar.
El mes d’octubre és el més trist i pobre en costums del calendari. Es creu que la lluna d’aquest mes és la més brillant de l’any, amb permís de la del gener. El temps que faci al llarg de la lluna plena del mes d’octubre serà el mateix al llarg de les set llunes següents. És el mes de les grans ennuvolades i tempestes i de postes de Sol enceses. Si heu d’estrenar o omplir una cisterna de nou i no voleu que l’aigua es cuqui o polli l’heu de fer amb aigua de pluja d’octubre o gener.
4 d’octubre, Sant Francesc
A Mallorca hi havia molta devoció per sant Francesc, sobretot entre la gent del camp, perquè segons la creença el procurava bones collites de blat. El blat de sant Francesc era el que se sembrava dins la setmana de la festa del sant i es tenia la creença que era el que anava més bo en la collita.
La diada de Sant Francesc també era la pròpia per encistar les figues.
18 d’octubre, Sant Lluc
Aquest dia no és que facem festa a Algaida, però sí que ens marca quan s’ha de celebrar la nostra fira de tardor. Sempre és el dissabte anterior al dia de Sant Lluc.
21 d’octubre. Santa Úrsula: Revetla de la Festa de les Verges
A Mallorca la fita festiva més important del mes d’octubre és la celebració del dia de santa Úrsula i les onze mil verges, o com es coneix més popularment el dia de Les Verges, el 21 d’octubre. Un dels costums més ancestrals i que és particular de Mallorca és sortir a cantar serenates a les fadrines el vespre de la revetla, és a dir, la nit del 20 d’octubre. És un costum que actualment no està tan arrelat, però que més o manco ha perviscut, tot i que, amb alguns canvis. Antigament els joves sortien en haver sopat i anaven a cantar davant les cases de les fadrines conegudes i de les estimades, normalment es feien acompanyar d’instruments. Les fadrines solien obsequiar el grup de cantaires amb bunyols i vi dolç. El dia de Santa Úrsula se celebrava en la capta del penjoll, grups de nins i nines anaven per les cases a demanar el penjoll, un present format per fruits de la temporada enfilats.
Finalització de les tasques agrícoles
A Mallorca, a banda de la tradicional festa de les Verges també era importantíssim celebrar la finalització de la llaurada i la sembra. Ho feien amb una bunyolada, en la que hi intervenien tots els familiars i els llogats de la possessió. En retirar de la jornada, el pareller major iniciava el res del Rosari, una vegada acabat, encenien el foc de la llar per cuinar el sopar. Com no podia ser d’altra manera s’acabava amb un bon ball, sempre encetat pels llauradors, i a vegades s’hi convidaven glosadors.
És creença que la sembra ha de fer-se poc temps abans de Tots Sants per tal que les animetes dels avantpassats la protegeixin i facin germinar la llavor. La tradició cristiana ens diu que el primer sembrador va ser Déu, i que va ser ell qui va ensenyar a Adam.
Un dels antics ritus de sembra consistia a enterrar carn d’una víctima sacrificada en el camp, amb l’objectiu d’assegurar la fertilitat i com a cerimònia màgica de fecundació. A Mallorca solien guardar uns talls d’ovella que havien mort per celebrar l’acabament de la sega, perquè se’ls mengessin els parellers en llaurar, amb la creença que aquella carn els hi donaria força i braó per fer els solcs més profunds.
Calendari lunar d’octubre
| Fase | Data | Hora | Signe zodiacal |
|---|---|---|---|
| 🌗 Quart Minvant | 06/10/2023 | 15:47 | Cranc |
| 🌑 Nova | 14/10/2023 | 19:55 | Balança |
| 🌓 Quart Creixent | 22/10/2023 | 05:29 | Capricorni |
| 🌕 Plena | 28/10/2023 | 22:24 | Taure |
28 d’octubre: Eclipsi parcial de lluna
A les 3 de la matinada del diumenge 29 d’octubre de 2023
s’ha de retardar el rellotge 1 hora i han de ser les 2. Comença l’horari d’hivern.
Calendari biodinàmic de salut i bellesa
| Dies d’arrel (creixement fort) | Dies de Fulla (creixement ràpid) | Dies de depilació |
|---|---|---|
| Dijous 12 d’octubre des de les 15 h. Divendres 13 d’octubre Dissabte 14 d’octubre fins les 20 h. Diumenge 15 d’octubre fins a les 15 h | Dissabte 7 d’octubre des de les 22 h. Diumenge 8 d’octubre Dilluns 9 d’octubre fins a les 15 h. Dimarts 17 d’octubre des de les 18 h. Dimecres 18 i dijous 19 d’octubre complets | Divendres 6 d’octubre des de les 6 h. Dissabte 7 d’octubre fins a les 21 h. Dilluns 16 d’octubre des de 9 h. Dimarts 17 d’octubre fins a les 21 h. |
Feines de Sembra
Sembraren i plantarem lletugues, faves (per la festa del Pilar), pastanagues, julivert, cebes (sabosa, borda, blanca i mallorquina), porro, remolatxes, enciam, escarola, endívies, pèsols.
Feines de trasplantar
En lluna vella trasplantarem espàrrecs, lletugues, cols de tota casta, apis, fraules, grells, enciam, i escarola.
L’octubre serà bon temps, amb lluna nova, d’empeltar d’estella a la vinya i de la muda de nisprer.
Què podem recollir aquests dies?
Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena d’atzeroles, ginjols i caquis, codonys, figues de moro, kiwis, magranes, nous olives verdes i pomes. A l’octubre es comencen a poder collir qualque arboça, clementina, llimona, nespla i és també el mes de les darreres figues, peres i raïms.
Pel que fa a les verdures d’hort, comencen carxofes, cols de Brusel·les, endívies, raves i patata novella. Octubre és el mes per excel·lència d’albergínies, bledes, carabasses, grells, lletugues, mongentins, mongetes, naps, i espinacs. En canvi estan a les acaballes dels pastanagons, els porros i les tomàtigues.
També es poden trobar els primers esclata-sangs i les cama-roges
Què menjam?
Comença el fred i dins la cuina es tornen a preparar de bell nou els cuinats, les sopes i els aguiats. Segons els experts el rebost s’omple per servir a la cuina més contrastada i rica de l’any, ben perfumada i complexa.
Es recullen productes del bosc, essent els bolets els productes de tardor per excel·lència: esclata-sangs, picornells, llenegues, bolets de bou, gírgoles, i molts d’altres. Es poden cuinar o afegir a tota casta de plats: arrossos, fideus, aguiats, remenats, torrats, amb carn, peix, ous…
El camp ens ofereix verdures i hortalisses: carabasses, cols, colfloris, albergínies, pebres, moniatos, patates, alls… i fruites: castanyes, magranes, codonys, figues, mandarines, taronges sanguines, caquis, pomes, peres, nous, ametlles, avellanes…
La verema ens ha procurat el vi i comença la temporada de collir oliva per elaborar l’oli. També és temporada de caça i podem obtenir llebres, perdius, guatlles, coloms salvatges i tords. De la mar arriben les primeres llampugues, verderols i bones sípies.
Comença la temporada de formatjar
Serves, codonys, nesples i magranes són els fruits estrella de la tardor. Els codonys no sols eren menjats sinó que també eren emprats com a ambientadors dins les caixes i guarda-robes. Els fruits com les magranes, les nesples, l’atzarola o el codony són anomenats fruits que tenen corona.
L’elaboració dolça per excel·lència d’aquest mes són els bunyols.
Dites populars
A continuació, algunes dites populars del mes:
- «El fred d’octubre mata l’oruga»
- «L’octubre fred, mor el cuquet»
- «Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit» (mall.)
- «Quan l’octubre fa la fi, Tots-Sants és al dematí».
- «Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat».
- «De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat».