Actualitzada, 19/07/2017:15:35
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui dimarts la modificació de la llei de turisme de les Balears que regula i autoritza el lloguer de vacances.
El vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, ha defensat avui en un ple extraordinari aquesta llei que «fixa per primera vegada un límit màxim de places» i estableix una moratòria d’un any en les autoritzacions de lloguer turístic fins que els consells insulars i l’Ajuntament de Palma estableixin les zones en què es pot dur a terme, incloses les que afecten a la residència habitual. En el cas de plurifamiliars, només es permetrà quan es tracti de l’habitatge habitual i per un màxim de 60 dies o una habitació.
Tanmateix ha generat debat i polèmica entre els grups polítics. Podem, que ha reclamat la introducció del concepte d’«emergència habitacional» al centre de Palma i Eivissa, i que el Govern ha considerat innecessari ja que es realitzarà una zonificació de lloguer turístic.
Davant d’això, la formació violeta ha votat amb PP i ciutadans en contra de la modificació de l’article 49 de la Llei Delgado que permetia la regulació del lloguer de vacances als plurifamiliars, que con fins ara continuarà prohibida amb excepció de la que permet l’arrendament turístic a l’habitatge habitual per un màxim de 60 dies, sempre que estigui dins la zonificació turística.
Després de la votació, entre els diputats hi ha la sensació de desconcert davant el fet de Barceló ha aclarit que amb el vot en contra de Podem queda autoritzat el lloguer de vacances a unifamiliars, adossats, entre mitgeres, com permetia fins ara la llei aprovada pel PP. Amb la redacció actual de la norma el lloguer de pisos en edificis plurifamiliars que fins avui estava prohibit, des d’avui no està prohibit però tampoc està permès, amb la qual cosa hi ha dubtes jurídics que algunes sancions puguin acabar sent executades. La modificació només autoritza si es tracta de l’habitatge habitual en el cas dels plurifamiliars, encara que en la resta «tampoc està prohibit», ha assenyalat el conseller, que ha al·ludit a un desenvolupament reglamentari posterior per a la seva regulació per part dels consells insulars.
Per la seva banda el PSIB, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca han defensat la llei perquè regula una activitat que ha tingut un creixement exponencial en els darrers anys i que la normativa anterior discriminava a l’ignorar-la. Han criticat també Podem ja que consideren que l’emergència habitacional s’ha de regular a partir de la llei de l’Habitatge i en tot cas ho haurien de definir els consells insulars.
Què diu la modificació de la llei? Limitacions i moratòria.
Durant el debat, el vicepresident Biel Barceló ha destacat que la llei té dos objectius principals, que són «establir un sostre real de places turístiques, i «posar ordre en l’anomenat lloguer turístic».
La nova normativa estableix uns requisits mínims de qualitat i introdueix mesures de control per evitar situacions de frau. Aíxí, aquests habitatges, hauran d’inscriure’s en un registre i els seus titulars hauran de presentar la corresponent declaració d’inici d’activitat. En el cas del lloguer de l’habitatge habitual, hauran de estar situats dins les zones que els Consells o l’ajuntament de Palma considerin apte per a la comercialització dels pisos turístics; hauran de comptar amb l’autorització expressa del veinats; i disposar de comptadors indidividals de llum i aigua, entre d’altres.
Barceló ha detallat que el límit de places, que seran les que existeixen actualment, vindrà donat per l’obligació nova de donar de baixa una per a habilitar una nova, ja que des de 1999 es va incorporar l’intercanvi de places amb excepcions, que permetia noves sense baixes prèvies. La llei introdueix mesures de decreixement turístic, ja que les places noves des de la llei de 1999, en donar-se de baixa, no podran es substituïdes per unes altres. Amb això, es calcula que a Mallorca que podrien desaparéixer fins a 100.000 places, en una projecció optimista.
La normativa produirà de facto una moratòria de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges, que durarà com a màxim 12 mesos mentre els consells insulars i l’Ajuntament de Palma puguin zonificar les àrees aptes per al lloguer turístic, mitjançant els Plans d’Intervenció en l’Àmbit Turístic (PIAT).
La llei habilita eines perquè les administracions competents en ordenació turística actuïn contra l’oferta il·legal, que fins ara no existien. En aquest sentit, queda definit el que és un canal de comercialització turística i s’endureix la normativa contra l’activitat clandestina, l’oferta il·legal, l’intrusisme i la competència deslleial.
A més, es considerarà qualsevol estada inferior a un mes com turística, les comunitats de propietaris hauran d’autoritzar (per majoria) el lloguer turístic en propietats horitzontals, i s’introdueixen obligacions per comercialitzadores i plataformes. Aquells que s’acollin a la llei d’arrendaments urbans ho podran seguir fent, però la necessitat d’haver d’abonar finaces elevades, farà més dificil, que els propietaris es puguin acollir amb aquesta mesura. Alguns experts avisen que aquest apartat de la llei envaix competències estatals.
En el cas que propietaris i comercialitzadores no hagin presentat la seva declaració responsable d’activitat turística les sancions seran d’entre 20.001 i 40.000 euros.
Les plataformes comercialitzadores estan obligades a indicar el número de registre de l’establiment, i si no ho fan, es considerarà com a oferta il·legal, per la qual cosa podran ser multades des dels 40.000 fins als 400.000 euros.
La llei permetrà una modalitat por poder llogar l’habitatge habitual per un màxim de 60 dies, i que un mateix propietari podrà arrendar un màxim de tres cases, i només inmobles amb una antiguitat superior a cinc anys.
PP, Ciutadans i Aptur hi estan en contra.
PP, PI i Ciutadans han mantingut la seva oposició a la majoria de l’articulat i l’objecte de la llei, ja que consideren que no soluciona la problemàtica del lloguer de vacances i que la llei «és massa restrictiva, sancionadora i no realista»
El president de l’Associació d¡Apartamentos i Habitatges de lloguer de temporada de les Balears, (APTUR), Joan Miralles, va demanar just després del plenari la dimissió del vicepresident, Biel Barceló. Visiblement enfadat, Miralles ha valorat «molt negativament» el text aprovat que “ens deixa en un dels pitjors escenaris possibles». Miralles va assegurar que el 50% de l’oferta de lloguer turístic a Balears es troba en plurifamiliars, «emparada per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU)» i ha advertit que els serveis jurídics estudiaran el seu contingut per estudiar les mesures a seguir.
L’endemà dimecres, canviaren de parer, perquè segons explicaren a la modificació aprovada de l’article 52 de la llei que estableix que «els habitatges d’ús residencial poden comercialitzar estades turístiques pel nombre màxim de places que permeti la cèdula d’habitabilitat” i que marca uns equipaments mínims a aquests habitatges.
Aptur afegeix que «aquesta reglamentació es reforça per la presència d’altres articles que fan referència als plurifamiliars”, i per aquest motiu, la patronal reclama «que la Conselleria emeti un comunicat que aclareixi aquest punt”.
Si és certa la interpretació jurídica que fa l’associació de referència del lloguer vacacional a les Illes Balears, els plurifamiliars es podrien comercialitzar de forma efectiva una vegada feta la zonificació. No obstant això, aquesta interpretació jurídica xoca amb la del Govern que deixa aquesta possibilitat a l’autorització dels consells i el seu desenvolupament reglamentari.
Redacció essaig.cat