Noticia actualitzada 26/10/2020 a les 20:05
Era ja un fet des d’ahir horabaixa però aquest migdia, el president del govern central Pedro Sánchez ha anunciat l’acord arribat en Consell de Ministres per decretar un nou estat d’alarma a Espanya. És la quarta vegada en tota la democràcia que es recorre a aquesta eina prevista a la Constitució, i tres d’elles han estat el 2020 -comptant la que es va declarar únicament sobre la Comunitat de Madrid-.
L’estat d’alarma entra en vigor l’horabaixa d’aquest diumenge 25 d’octubre i s’aplica a tot el país. No implica confinament domiciliari ni comandament únic del Ministeri de Sanitat com el que va començar el 14 de març, però sí restriccions a la mobilitat nocturna i una cobertura legal per a les comunitats que necessitin tancaments perimetrals del seu territori i que no es puguin veure alterades a través de recursos judicials davant els Tribunals Superiors de Justícia de les diferents comunitats autònomes, donant lloc a nombroses contradiccions i diferències entre unes comunitats i altres.
Toc de queda obligatori de 23 a 6 i reunions màximes de 6 persones
El decret obliga a la prohibició “de la llibertat de circulació des de les onze de la nit fins a les 6 hores del matí” a tot el país menys Canàries -per la “molt positiva” situació epidemiològica d’aquesta regió actualment, segons Sánchez-. És a dir, un ‘toc de queda’ nocturn a tot Espanya. Les comunitats tindran un marge d’una hora amunt o una hora avall per implantar-lo: podrà començar entre les 22 a les 00, i podrà acabar entre les 5 o a les 7 del matí. A aquestes hores, durant l’estat d’alarma, només es podrà circular per causes de força major, en paraules de Sánchez: “Tornar a domicili, adquisició de fàrmacs, motius laborals …”.
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha explicat que aquest diumenge entra en vigor a les Balears el toc de queda (seny de lladre en català de Mallorca), que comporta la restricció de la mobilitat de les dotze de la nit fins a les sis de la matinada. Infringir aquesta norma comportarà sancions ja a partir d’avui, que s’especificaran en la resolució del BOE que l’executiu espanyol publicarà abans que acabi el dia.
Com ja estava establert en moltes comunitats autònomes, també a Mallorca i Eivissa des d’ahir dissabte, el màxim nombre de persones que es podran reunir en espais privats serà 6.
Cobertura legal per tancaments perimetrals
L’estat d’alarma de govern dóna cobertura legal per als confinaments perimetrals, és a dir, permet tancar els territoris a les comunitats però no obliga. “Podran decidir limitar l’entrada i la sortida de part dels seus territoris, o de la comunitat sencera”, ha resumit Sánchez. És a dir, la decisió recau sobre les comunitats i dependrà de les situacions epidemiològiques. Sánchez ha esmentat diverses vegades que l’indicador ha de ser el ‘semàfor’ que va aprovar la setmana passada el Ministeri de Sanitat amb les comunitats, que estableix uns paràmetres d’incidència i de pressió assistencial amb els quals qualificar nivells d’alerta de zones.
No hi ha comandament únic de Sanitat
Les autoritats delegades durant aquest estat d’alarma seran els presidents autonòmics, i l’òrgan de cooperació i “cogobernança” serà el Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut, la reunió que mantenen setmanalment el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i tots els consellers autonòmics de la branca. El Ministeri de Sanitat no tindrà per tant un comandament únic sanitari com ho va tenir de març a juny, les competències en la matèria segueixen en les comunitats autònomes.
Fins al 9 de maig?
En un primer moment l’estat d’alarma s’aprova durant 15 dies, perquè és el període durant el qual el Govern pot decretar-unilateralment, però objectiu de l’executiu de Sánchez és estendre fins al 9 de maig. Sis mesos. Debatran aquesta extensió la setmana que ve al Congrés dels Diputats, on esperen recollir suports suficients, “demano un suport aclaparador” ha demanat el president del govern. Si tira endavant, el ministre de Sanitat “retrà comptes” al Congrés cada 15 dies, i el Govern “espera” que també ho facin en els seus respectius parlaments dels presidents autonòmics com autoritats delegades.
Sánchez justifica una data tan llunyana -en primavera l’estat d’alarma es va anar estenent sempre de 15 a 15 dies- en donar un “horitzó de certesa” a la ciutadania. Obeeix, diu, “a criteris tècnics i científics”. Sis mesos el temps que s’estima “que necessitem per començar a superar no només la segona onada sinó el pitjor de la pandèmia”, serà quan passi l’hivern i el clima a Europa sigui també més favorable. Tot i això, “no és un termini inamovible”, “si podem superar abans l’emergència, s’aixecarà immediatament (…) Però per ara és el termini necessari sobre la base de la ciència”.
El toc de queda tindrà caràcter obligatori i general en aquest primer període de 15 dies, excepte a les Canàries. Al llarg d’aquests mesos, si hi ha suport parlamentari, l’estat d’alarma seguirà vigent a tot Espanya, però les comunitats podran anar modulant, aixecant o tornant a aplicar el toc de queda si la situació epidemiològica ho permet, segons han explicat fonts del Govern central
Què diu el Govern de les Illes Balears?
En la compareixença davant la premsa al Consolat de Mar, Armengol ha justificat la decisió de prohibir sortir al carrer a la nit recordant que els contagis de coronavirus a les Illes tornen a anar a l’alça i que se situen avui mateix en 179 casos per 100.000 habitants. L’objectiu del Govern de les Illes Balears és reduir-la fins a 25 casos per cada 100.000 habitants. “Les nostres dades d’afectació comencen a empitjorar”, ha dit la cap de l’Executiu, i ha informat que entre dia 10 i 24 d’octubre la taxa de positivitat de les PCR ha pujat del 4,14% al 6,07%. “Significarà que salves contagis i vides, garantint poder tenir una recuperació econòmica”, ha detallat.
La pandèmia no avança amb la mateixa celeritat que ho fa la Península i l’Arxipèlag té la segona incidència més baixa de l’Estat, però la presidenta ha assegurat que això “no és un consol” i les Illes “necessitam davallar més que ningú els contagis”, perquè les Illes viuen “d’una manera molt directa lligada al sector serveis i del turisme”. Armengol ha defensat que l’estat d’alarma dona “més eines per combatre l’expansió de la malaltia a la nostra comunitat autònoma”.
A diferència de l’anterior estat d’alarma, ara és la comunitat la que es converteix en autoritat delegada i té la competència per aplicar les mesures excepcionals. Segons Armengol, ara per ara no està sobre la taula el tancament perimetral de les Illes, però és una mesura que es podria aplicar si la situació epidemiològica empitjora. Precisament perquè el Govern balear passa a tenir aquestes competències, la presidenta ha tornat a insistir al govern espanyol en la necessitat de controlar les entrades i sortides del territori insular amb proves diagnòstiques.
Redacció essaig.cat