Site icon Essaig.cat – Tota la informació d'Algaida, Pina i Randa –

Pere Llull Fullana, designat per unanimitat Fill Il·lustre del municipi d’Algaida, en un plenari extraordinari

A les 19 hores del diumenge 26 de juny. 86 anys i 1 dia després que Pere Llull Fullana fos designat president de la Comissió Gestora (Batle), va tenir lloc el plenari per nomenar fill Il·lustre al darrer batle republicà algaidí, que fou assassinat durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves restes foren trobades l’any passat i lliurades als seus familiars. A l’acte també hi assisitren entre d’altres la presidenta del govern de les Illes Balears Francina Armengol i la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets. També altres representants polítics, càrrec i diputats tant del PSOE com de Més per Mallorca, com el batle de Montuïri, a títol individual.

La batlessa ha començat l’acte de manera protocol·lària i just després ha cedit la paraula a la regidora de Cultura i patrimoni de l’Ajuntament d’Algaida, Margalida Garcies Simón, qui ha donat lectura de l’expedient que s’ha incoat per procedir al nomenament de fill Il·lustre.

Pere Llull Fullana, Serral, Tiró. Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida, al carrer del Campet, núm. 30, a les quatre hores del 20 de maig de 1908. Casat amb Francisca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles al carrer de Sant Joan, davant Can Bondat. Estava afiliat a Esquerra Republicana. Era íntim amic de Llorenç Antich, Móra, i de Pere Capellà, Batle, (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts; però en Pere li contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se.

El dia 7 de març de 1936, en sessió extraordinària, fou nomenat gestor (regidor) de l’Ajuntament d’Algaida. En sessió ordinària, el mateix dia, fou nomenat gestor d’Hisenda. El dia 15 d’abril de 1936, per absència del president de la Comissió Gestora (el batle), quedà com a batle en funcions i, el dia 17 d’abril, autoritzà el rector d’Algaida a fer una diada a Castellitx. Com que la gent pròxima al clergat i les dretes en general tenien previst aprofitar la diada per fer manifestacions violentes, en Pere adreçà un escrit el 18 d’abril al rector Sebastià Guasp en el qual li deia: «Obedeciendo a la actual situación social y en evitación de posibles desórdenes en la vía pública, queda revocado dicho permiso anterior

El dia 25 de juny de 1936, tingué lloc una sessió extraordinària a ‘Ajuntament amb un únic punt en l’ordre del dia: nomenament de Pere Llull com a president de la Comissió Gestora (Batle) i, en el mateix Ple, el president accidental li va lliurar les insígnies representatives del càrrec.

El darrer ofici que Pere Llull signà com a president de la Comissió Gestora va ser el 18 de juliol: ordenà a la fàbrica d’electricitat d’Algaida que no aturàs el corrent elèctric fins a nova ordre, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern, ja que s’havia produït un alçament contra el règim.

Es va recordar el diàleg que tingueren en Pere Capellà amb en Pere Llull. Tot just havia esclatat el Moviment i abans que Pere Capellà s’embarcàs l’advertí: -Amaga’t, que faran desastres. I respongué en Pere Tiró: -I jo què he fet malament? Si no he fet res en no ser bé … Si em reclamen la vara els ho entreg. I prou. Què més poden voler? Un diàleg que, veladament apareix a l’escena 8 del primer acte de l’obra El Rei Pepet, de Pere Capellà.

El dia del desembarcament de Bayo a Portocristo, el diumenge 16 d’agost a les 8 del matí els veieren passar, a ell i al seu germà Toni, pel Campet. Els falangistes ben armats havien acordonat la casa de la seva germana Catalina i l’havien
escorcollada per veure si hi estaven amagats. Els dos germans es dirigiren cap al poble per saber què passava i quan foren al carrer Colomer, els falangistes els agafaren i els portaren a l’Ajuntament. L’endemà, hi havia més de cent persones detingudes, però les anaren amollant fins que, a les 10 del vespre, només en quedaren tretze. A aquesta hora amollaren els quatre darrers i, immediatament, posaren els altres dins els cotxes i els dugueren a Manacor. Allà, en Pere, el seu pare i el seu germà foren, teòricament cremats vius i, després, foren tirats dins una sitja per fer-ne desaparèixer els cadàvers. Però avui sabem que en el cas de Pere Llull no fou així.

El 28 de novembre de 1941, des del Jutjat Provincial de Responsabilitats Polítiques de Palma s’adreçà al batle d’Algaida l’ofici 11965 amb referència a l’expedient 3153-41 obert a Pere Llull Fullana. En aquest ofici es demanaven antecedents politocosocials, càrrecs directius que havia tingut als partits, agrupacions o associacions del Front Popular; els béns que tenia i de què vivia; serveis prestats al Glorioso Movimiento Nacional i si s’hi havia oposat d’una manera activa. El dia 5 de desembre de 1941, des de l’Ajuntament d’Algaida es contestà mitjançant l’ofici núm. 635, però no en podem saber la resposta perquè, desgraciadament, se n’ha perdut la còpia. El dia 25 d’octubre de 1946 se’n va inscriure, al jutjat d’Algaida, la defunció, en què consta que morí el dia 18 d’octubre de 1946.

Les paraules dels representants polítics.

Rafel Oliver Barros del Partit popular va reivindicar que Balears va aprovar l’any 2016 la Llei de Fosses amb el suport unànime de totes les formacions polítiques que aleshores tenien representació al Parlament. Aquesta unanimitat fou «sorgida de la convicció que el reconeixement a la dignitat de totes les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i el dret a l’exhumació de les seves restes era un deute pendent de la democràcia». Oliver va dir que «recordar ens humanitza, i no podem permetre que la societat oblidi la tragèdia viscuda en el capítol més cruel de la nostra història recent, amb episodis com els ocurreguts al nostre poble i que, precisament, avui recordam a Algaida». «Després de 40 anys de democràcia i de concòrdia, la societat, i en particular els fills o els néts de la guerra, no hem d’oblidar que en una mateixa casa uns varen combatre d’un costat i uns altres del contrari, sense més opció moltes vegades que l’obediència o l’afusellament. Oliver va concloure ela seva intervenció afirmant que «Recordam perquè no tornin a succeir mai més uns fets tan terribles com aquests»

Després fou el torn de Margalida Puigserver Servera, en presentació de Més per Algaida, Pina i Randa. Puigserver va dir que «després de més de 80 anys de silenci, reparam i feim justícia a la figura de Pere i amb ell a totes les dones i homes víctimes de la repressió feixista i a totes aquelles persones que lluitaren pels seus drets i per la legitimitat democràtica de la República. Arribam tard, però som aquí». La regidora de Més va recordar que «a Algaida el feixisme ens costà 22 homes assassinats i 21 soldats morts a la guerra. 43 homes, la majoria joves, que deixaren mares sense fills, fills sense pares, vídues plorant pels seus homes….  i una llosa de silenci que ha costat molt aixecar» Puigserver, citant a la resta de regidors del seu partit va afirmar sentir-se «hereves d’aquest jove d’Esquerra Republicana que va sortir a fer festa per celebrar la proclamació de la república i que va assumir la responsabilitat de ser batle quan va ser necessari» Finalment, va demanar «a tots els partits aquí presents, lleialtat a aquesta democràcia que ens ha costat tant instaurar. Defensem la igualtat i la llibertat, cerquem entre tots una societat més justa i siguem persones valentes per aturar aquelles veus que amagant-se darrere postures demagògiques els agradaria silenciar-nos. Facem possibles juntes que el feixisme no torni entrar mai en aquesta casa»

Finalment, va ser el torn de Maria Antònia Mulet Vich, qui parlà no només com a batlessa sinó també en presentació del grup socialista. Mulet va començar el seu discurs expressant «la nostra satisfacció perquè avui Pere Llull Fullana, el darrer batle republicà d’Algaida sigui nomenat fill il·lustre 86 anys després que fos assassinat en l’exercici de la seva tasca com a batle del municipi». Feu menció que, l’acte d’aquest plenari extraordinari, «tanca un procés que va començar el mes de desembre de 2018, amb la col·locació de la placa instal·lada amb el seu nom a l’entrada d’aquest ajuntament,  i com homenatge a les víctimes del franquisme dins el projecte Stolpersteine  pedres de la memòria». Mulet va voler fer arribar un «el reconeixement a totes les víctimes del nostre municipi que varen ser assassinades per a la defensa de la llibertat i la democràcia», però també va voler «demanar perdó a les famílies, perquè hem fet tard i perquè heu hagut d’esperar molts d’anys perquè es comenci a fer justícia». La batlessa va continuar dient que «al nostre municipi avui amb aquest nomenament en Pere Llull representa i és el símbol per tots aquells homes i dones que encara avui no han pogut ser trobats ni identificats; i no puc deixar de tenir una menció molt especial a les famílies dels desapareguts del nostre municipi que durant tots aquests anys han viscut la majoria d’elles des del silenci, la intolerància i la por, el dol per la pèrdua d’un familiar, per la  pèrdua d’un fill, un pare, un germà … i per tots ells i elles desitja’m que al més aviat possible poder identificar el cos dels vostres familiars» Fent menció especial a la figura d’un altre fill Il·lustre com Pere Capellà va recordar la feina que feren juntament amb Pere Llull en favor de tots els algaidins durant la República.

Abans de procedir a la votació Maria Antònia Mulet va agrair de manera molt especial a tota la família de Pere Llull i molt especialment a Rafel Antich, la seva implicació i l’ajut i facilitats; al Govern de les Illes Balears, i a la tasca i la implicació de l’Associació de Memòria Històrica i de tots els historiadors, les persones i les entitats que han lluitat perquè la memòria d’aquests homes i dones no caiguessin en l’oblit.

La votació i la descoberta del quadre

Una vegada acabats els discursos la secretària de l’Ajuntament va procedir a fer la votació. El plenari de l’Ajuntament d’Algaida va declarar per unanimitat Pere Llull Fullana, Fill il·lustre d’Algaida.

Just després els tres regidors de cada partit polític amb representació municipal, varem destapar el quadre que a partir de la fotografia de Pere Llull, va pintar na Magdalena Trobat Coll. La pintora malauradament no va poder assitir a l’acte per trobar-se de viatge.

Finalment l’acte es va tancar amb la intervenció de l’escriptor algaidí i familiar de Pere Llull, Gabriel Janer Manila. L’escriptor feu menció que a Pere llull i a la resta de repressaliats algaidins «se’ls endugueren d’aqui», es a dir, de l’Ajuntament i va reivindicar el dret a la memòria. També va llegir dos versos de Miquel Ferrà i Bartomeu Rosselló Pòrcel.

Totes les intervencions foren molt aplaudides. l’Ajuntament d’Algaida s’ompli de gom a gom, per assitir al dia històric del nomenament de Fill il·lustre de la vila al que fou batle durant la República, Pere Llull Fullana “Tiró”.

Redacció essaig.cat

Exit mobile version