Algaida mantindria un ajuntament d’esquerres, davant la pujada experimentada pels partits polítics de la dreta amb el PP al capdavant i l’entrada de l’extrema dreta.
El nou plenari estarà format per 5 regidors per al PSOE amb una reducció del nombre de votants respecte a fa quatre anys; el PP es quedarien amb 4 regidors i el Més per Algaida amb 3. Ambdues formacions obtenen més vots que fa quatre anys. Acaba la composició de l’Ajuntament un regidor de Vox, beneficiat per la llei D’Hondt i pels votants, majoritàriament gent nouvinguda al poble.
Pel que fa als resultats a la resta d’institucions, El PP, liderat per Marga Prohens, ha guanyat les eleccions autonòmiques a les Balears amb 25 diputats, 6 més que el 2019, posant de manifest el tomb absolut de les Illes cap a la dreta i l’extrema dreta. El PSIB de Francina Armengol gairebé ha reeditat els resultats de les passades eleccions, amb 18 escons, un menys que el 2019. Però la capacitat d’aguantar dels socialistes no ha estat suficient perquè la líder del partit pugui escenificar la fita històrica d’una tercera legislatura consecutiva, davant la davallada d’alguns dels seus socis de govern. La candidatura d’EUIB-Podemos s’ha deixat cinc diputats pel camí respecte del 2019 i queda només amb un. D’altra banda, Lluís Apesteguia sí que ha mantingut els resultats de MÉS per Mallorca amb els mateixos quatre escons de la legislatura anterior. El Pi queda fora de l’arc parlamentari. N’és una bona mostra els resultats de les autonòmiques a Algaida
Finalment, i pel que fa al Consell Insular, el Partit Popular guanyà també les eleccions al Consell de Mallorca. La formació ha aconseguit 13 escons, gairebé el doble que en els comicis del 2019. El candidat de la formació Llorenç Galmés podrà ser president, però necessitarà pactes per governar. Ciutadans i Podem, perden tots els consellers i queden sense representació a la institució insular. Els populars assoleixen la victòria amb el 34% dels vots i 13 escons. El PSIB obté el 25% dels suports i 9 consellers, un manco que el 2019. Vox puja posicions i se situa com a tercera força amb 6 consellers, 2 més que els comicis anteriors. Més per Mallorca manté els 4 seients al Consell, mentre que el Pi en tendrà 2, 1 manco que fins ara. Galmés sumaria la majoria amb un possible pacte de dretes, amb Vox. També n’és una mostra els resultats d’Algaida (a la dreta)
La Llei Electoral estableix que els ajuntaments es formen el vintè dia després de les eleccions, en aquest cas, el dissabte 17 de juny. La constitució es fa alhora a tots els ajuntaments d’Espanya, llevat que hi hagi un contenciós electoral i el resultat no estigui fix. La llei determina que, si cap candidat no aconsegueix la majoria absoluta en primera instància, serà elegit batle o batlessa el representant de la llista més votada.
Els 59 diputats del Parlament balear han de prendre possessió en el termini de 30 dies després de les eleccions. Si s’esgota el termini, el Parlament té fins al 27 de juny per constituir-se, però pot ser que la sessió se celebri una setmana abans si tot és clar. També a l’hora d’elegir president del Parlament i la resta de membres de la Mesa, el PP surt amb avantatge. En una primera votació, es necessita la majoria absoluta, però a la segona n’hi ha prou amb la majoria simple i en sortirà elegit el president més votat, igual que els vicepresidents i secretaris, que també seran els dos més votats.
La constitució dels Consells insulars serà el pròxim dia 8 de juliol. Si no hi ha majoria absoluta per elegir un candidat, governarà la llista més votada, és a dir, el PP.
I pensau que el 23 de juliol, en plenes festes de Sant Jaume, hi haurà eleccions generals a Espanya.
Redacció essaig.cat