El patrimoni sonor d’Algaida ha viscut un moment històric aquest dissabte 10 d’octubre amb la celebració d’un plenari extraordinari per fer el reconeixement institucional del pasdoble «Castellitx», obra del músic i exdirector de la Banda de Música d’Algaida, Pere Joan Vanrell Mulet.
L’Ajuntament d’Algaida ha atorgat a aquesta emblemàtica peça la distinció de composició musical destacada del municipi, convertint-la formalment en part del seu patrimoni immaterial i estrenant la nova categoria del Reglament d’Honors i Distincions municipals.
Durant l’acte institucional, la filla i la neta del «mestre Pere Joan Vanrell, Fosca» varen recollir la partitura d’un pasdoble que forma part viva de la memòria col·lectiva del poble des de fa més de mig segle.
La història i l’evolució d’un «himne oficiós»
Compost durant la primera meitat dels anys setanta, «Castellitx» va ser concebut tant per a concert com per a cercavila. El seu nom remet directament a l’entorn de l’ermita de la Pau de Castellitx, un dels indrets amb major càrrega històrica, cultural i simbòlica del municipi. Amb un tempo moderat i elegant, la peça combina la solemnitat rítmica amb un trio marcadament líric i cantable que posteriorment va comptar amb lletra escrita per Joan Oliva.
La seva estructura respon al model clàssic del pasdoble: introducció, tema principal, desenvolupament, trio i final. La introducció és rítmica i directa, una autèntica crida d’atenció. El tema principal, molt cantable i simètric, transmet una sensació festiva i noble, especialment adequada per a la desfilada. Entre el tema principal i el trio hi trobam una secció central en què la peça guanya densitat i energia, amb un major protagonisme del metall, que prepara l’arribada del trio. El trio és la secció més lírica de l’obra: les dinàmiques es tornen més suaus i el fraseig adopta un caràcter més cantabile. Després del trio, la brillantor reapareix amb força i el metall recupera el protagonisme, conduint la peça cap a un final expansiu, culminant i d’intens efecte festiu.
Originalment, Pere Joan Vanrell va escriure les particel·les ajustades als instruments de què disposava la banda en aquell moment (clarinet, saxo tenor, trompeta, bombardí, trombó, baix i bombo). Amb el pas dels anys, l’obra ha viscut diverses etapes clau d’enriquiment i difusió:
- 1992: El director Emilio Robles va completar l’instrumentació amb trompa, fagot i oboè per a la Trobada de Bandes.
- Anys noranta i 2014: Va ser enregistrat per la Banda d’Algaida en els discs Bandes de les Illes Balears i Cançons Algaidines (aquest darrer juntament amb l’Orfeó Castellitx).
- 2024: Gabriel Oliver “Torres” va realitzar una adaptació per a la Banda de Música de Manacor i s’Arrual Jazz Mort, digitalitzant-ne totes les particel·les.
A més de sonar de manera ininterrompuda a les festes locals, la composició ha traspassat fronteres i s’ha interpretat a escenaris de Menorca, València, Catalunya i Itàlia, enmig d’una missa tal com va explicar el director de la banda, Andreu Julià.
Qui fou Pere Joan Vanrell Mulet
Pere Joan Vanrell Mulet va néixer a Algaida l’1 de setembre de 1915. Des de ben jove va mostrar una marcada vocació per la
música i, l’any 1921, inicià els seus estudis musicals a s’Adrogueria, situada al carrer Cavallers, número 6, sota el mestratge de Gabriel Mulet. Amb només dotze anys,aproximadament, ja formava part de la banda local com a intèrpret de clarinet, fet que marcà l’inici d’una llarga i intensa trajectòria vinculada a la música.
Durant la Guerra Civil, el 28 d’abril de 1937, partí cap a Cadis a bord del buc Mallorca, acompanyat d’un altre algaidí conegut
com a «mestre Xesc». Durant el conflicte, formà part de la banda de música del regiment, on tocà el clarinet. Acabada la guerra,
tornà a Algaida i es reincorporà a la banda de música del poble, reprenent així la seva activitat musical.
Cap a l’any 1942 es casà amb Catalina Puig Ballester i, professionalment, es dedicà a l’ofici de marger. Paral·lelament, continuà desenvolupant la seva vocació musical i participà en diverses formacions orquestrals que tengueren un paper destacat en la vida musical i festiva de l’època.
L’any 1943 participà en la fundació de dues orquestres: RAPIAL, acrònim de Randa, Pina i Algaida, i MARIMBA. Posteriorment,
l’any 1957, d’aquesta darrera formació sorgí l’orquestra COSTA AZUL, amb la qual actuà fins a l’any 1968. També formà part de
l’orquestra ELS TALAIOTS, amb la qual actuà a l’hotel Jardines Capri de Peguera. La seva participació en aquestes agrupacions
reflecteix la seva intensa activitat com a músic i la seva vinculació amb les diferents expressions de la música popular del seu
temps.
En l’àmbit familiar, el 7 de gener de 1947 nasqué la seva primera filla, Sebastiana Vanrell Puig, i el 15 de setembre de 1956, el seu
segon fill, Antoni Vanrell Puig. A principi dels anys setanta assumí la direcció de la Banda de Música d’Algaida. La seva tasca al capdavant de la formació contribuí a donar continuïtat a la tradició musical del municipi i a mantenir viva l’activitat de la banda. Fou durant els primers anys d’aquesta etapa com a director quan compongué el conegut pasdoble Castellitx, una obra que ha quedat estretament vinculada a la seva figura i a la tradició musical d’Algaida.
Una publicació vinculada a les Festes de Sant Honorat de 2013 el recorda com a “mestre Pere Joan Vanrell «Fosca»”, destacant
tant la seva faceta de clarinetista com la seva labor amb la batuta, vinculant-lo directament amb el pasdoble Castellitx.
A causa de problemes de salut, l’octubre de 1985 deixà la direcció de la Banda de Música d’Algaida. Morí l’any següent, el 23 de setembre de 1986, després d’una vida dedicada, en bona part, a la música. La seva trajectòria com a músic, director i impulsor de diverses formacions orquestrals constitueix un testimoni valuós de la història musical d’Algaida i ha deixat un llegat musical i humà que encara perdura en la memòria del municipi.
La banda de música d’Algaida.
La referència documental més antiga que es conserva sobre la Banda de Música d’Algaida data de l’any 1871. Tanmateix, diversos indicis apunten que, ja abans d’aquesta data, el municipi comptava amb una formació musical consolidada, fet que permet situar els orígens de la tradició bandística algaidina en un període anterior.
Entre les dècades de 1920 i 1940, la direcció de la banda va estar a càrrec de Gabriel Mulet Mulet, que en dirigí l’activitat musical
durant aquest període. Posteriorment, prengué el relleu Alberto Juan Amengual, qui assumí la batuta de la formació i en mantingué la direcció fins a la dècada de 1970. Fou aleshores quan Pere Joan Vanrell Mulet es posà al capdavant de la Banda de Música d’Algaida, amb la col·laboració de Bernat Llompart i Toni Llompart. Aquesta nova etapa contribuí a donar continuïtat a la formació i a mantenir viva la tradició bandística al municipi.
A partir de 1980, amb l’arribada d’Emilio Robles a la batuta, la Banda de Música d’Algaida inicià una etapa de ressorgiment i
modernització. La incorporació de nous músics, la majoria joves, contribuí decisivament a enfortir la formació i a assegurar-ne la
continuïtat i la pervivència al llarg dels anys. Des d’aleshores, la banda ha mantingut una presència activa dins el panorama musical de les Illes Balears. Ha participat anualment en festivals de bandes de música i és membre fundador de la Federació de Bandes de Música de les Illes Balears. Al llarg de la seva trajectòria, ha ofert concerts a nombrosos pobles de Mallorca, Menorca i Eivissa, i ha participat en diverses trobades i festivals fora de les Illes.
Entre aquestes actuacions destaquen la participació en la X Edició del Cicle de Música de Banda al Segrià (Lleida), en les Falles de València i en el Festival de Bandes de Música d’Albal (València), així com en el Festival de Música de Banda «Germans Roig i Torné», a Lleida, i en actuacions a Flix (Tarragona). Aquest recorregut ha permès a la Banda de Música d’Algaida donar a conèixer el seu repertori i representar el municipi més enllà del seu àmbit habitual. L’any 2014, la banda enregistrà el seu primer disc, titulat Cançons algaidines. El treball recull una selecció de cançons vinculades a la tradició musical d’Algaida, bona part de les quals són obra de Llorenç Capellà Batle, juntament amb composicions d’altres autors com Bartomeu Memes i Biel Majoral.
Des de l’any 2006, el director titular de la banda és Andreu Julià Serra, al capdavant d’una formació que ha continuat creixent i consolidant-se amb el pas dels anys. Actualment, la Banda de Música d’Algaida compta amb més de quaranta músics i constitueix una de les expressions més representatives de la tradició musical del municipi. La seva trajectòria, marcada per la continuïtat generacional, la renovació i la participació en nombroses activitats i esdeveniments musicals, és testimoni de la vitalitat de la cultura bandística d’Algaida
Un reconeixement a la memòria sonora local
«Castellitx» representa molt més que una composició musical. És el resultat de la trajectòria d’un músic algaidí, Pere Joan Vanrell Mulet; de la història d’una Banda de Música que ha transmès l’obra de generació en generació; i d’un poble que, amb el pas dels anys, l’ha incorporada a la seva pròpia identitat.
La seva permanència durant dècades dins el repertori, la seva interpretació en festes i celebracions, la seva projecció fora d’Algaida, els seus enregistraments i, especialment, l’arrelament que ha adquirit dins la societat algaidina permeten considerar-la
una peça singular del patrimoni musical municipal.
Amb aquesta declaració oficial, l’Ajuntament d’Algaida compleix l’objectiu de protegir, valorar i transmetre la identitat artística i musical del municipi. L’obra de Pere Joan Vanrell queda així blindada per a les pròximes generacions com un símbol sonor de tot un poble
L’acte va concloure amb la interpetació de la Banda de Mñusica d’Algaida de la peça musical Castellitx, acompanyada d0una presentació de fotografies
