La notícia va sorgir quan en el plenari del passat dijous 7 de juliol, el representant de Més per Algaida, Pina i Randa va demanar a la batlesa per les recomanacions de l’informe de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca havia detectat del Catàleg de Protecció de Patrimoni d’Algaida. Aquest catàleg fou elaborat per Marès, arquitectura, paisatge, territori. La responsabilitat tècnica en la coordinació, redacció i producció del Catàleg Municipal del Patrimoni Històric corresponen a Jaume Luis Salas, arquitecte i a Júlia Roman Quetgles, tècnica de patrimoni, segons consta a la memòria justificativa del catàleg.
El Catàleg de Protecció del Patrimoni d’Algaida
El catàleg de protecció del Patrimoni és un instrument urbanístic creat per al registre i protecció d’immobles de valor, però que en realitat du implícita una tasca d’investigació. La vocació de recollir tots els valors patrimonials susceptibles de desaparèixer ha possibilitat la inclusió en algusn casos de béns mobles quan aquests estan estretament lligats a l’immoble (com és el cas, per exemple, dels retaules d’una parròquia), o a delimitar entorns de protecció suficients per garantir la percepció del bé i la seva comprensió en relació a la seva funció original, com ara els molins. La darrera incorporació al concepte de patrimoni, en la qual la UNESCO està treballant intensament, el patrimoni immaterial, ja ha començat a reflectir-se també en els catàlegs, segons apunta la historiadora de l’art Francisca Tugores en una projecte de recerca recent.
El 2012 l’Ajuntament d’Algaida va encarregar a aquesta empresa la redacció i actualització del Catàleg de Patrimoni d’Algaida. Una vegada fou aprovat inicialment el novembre de 2013, es va obrir un període d’exposició pública i de notificació als propietaris de béns catalogats, per tal que es poguessin presentar al·legacions al catàleg. En total es varen presentar 48 al·legacions al catàleg, de les quals se n’acceptaren 20, 11 foren estimades parcialment i 17 foren totalment desestimades.
El resultat és un catàleg amb 235 elements protegits, que es distribueixen en les següents categories:
– 88 d’Arquitectura Civil, amb el codi AC (cases urbanes i cases de possessió)
– 7 d’Arquitectura Religiosa, amb el codi AR (església, oratori i cementiri)
– 2 d’Bé d’Interès Paisatgístic i Ambiental, amb el codi BA (conjunts urbans)
– 20 de Camins, amb el codi BC (camins amb interès constructiu- FODESMA)
– 18 de Bé Etnològic, amb el codi BE (Fonts, síquies, cases de neu, sitges, forns de calç, porxos, sistemes hidràulics i altres).
– 30 d’Enginyeria civil, amb el codi EC (ponts i molins)
– 11 d’Escultura monumental i Religiosa, amb el codi EM
– 59 de Jaciments Arqueològic, amb el codi JA (talaiots, coves, jaciments i altres)
Si no hi heu accedit, podeu consultar la documentació cartogràfica del catàleg així com la documentació escrita incloses les fitxes descriptives del elements catalogats.
Una vegada incorporades les al·legacions el plenari reunit l’11 de desembre de 2014 va aprovar provisionalment el catàleg de Protecció de Patrimoni d’Algaida per unanimitat i s’acordava la seva notificació a la Comissió Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, la qual una vegada analitzat, n’ha emès un informe tècnic.
En aquest informe elaborat per la Comissió Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, datat el passat mes d’abril de 15 pàgines, al qual ha tengut accés aquest noticiari, els tècnics del Consell recomanen i proposen tota una sèrie de canvi importants a partir diferents motius com és la nomenclatura dels elements catalogats, la manca de part de la documentació gràfica, especialment en les fotografies i en la cartografia, i la insuficient presència d’elements etnològics, etc.
En declaracions a aquest noticiari, Tomeu Ballester de Més per Algaida considera que l’informe reflecteix que el catàleg presenta mancances en la seva formalitat, no inclou elements etnoarqueològics i que en tot cas el catàleg ha “reutilitzat i actualitzat” les fitxes que anys anteriors s’havia fet en un catàleg anterior del patrimoni d’Algaida del 2006 (cosa que es reconeix en la memòria del catàleg). De fet, malgrat la memòria indiqui que s’ha fet un exhaustiu treball de camp, Ballester considera que en realitat no s’ha fet com ho demostra el resultat de l’informe del Consell.
Aquest noticiari va demanar també a la batlesa Maria Antònia Mulet per aquesta qüestió i es va remetre a allò dit en el plenari, només afegint que havia donat ordres a l’arquitecta municipal a què es posàs en contacte amb els responsables de Marès, l’empresa encarregada de la redacció del catàleg, perquè procedeixi a atendre i resoldre totes les recomanacions que es fa des del Consell de Mallorca.
De manera més breu i senzilla possible, us explicam les principals recomanacions que fan des de la Comissió Insular de Patrimoni respecte del catàleg de patrimoni.
Les nomenclatures
Segons els reponsables tècnics del Consell de Mallorca, a tota la memòria i normativa, s’ha de substituir la designació de “conjunt històric” per la de “centre històric” quan es refereix als nuclis antics d’Algaida, Pina, i Randa . El terme conjunt històric és el terme jurídic per designar una de les categoria de Bé d’Interès Cultural que defineix la llei 12/98, del patrimoni històric de les Illes Balears. En el terme municipal d’Algaida no hi ha cap element que compti amb la declaració de BIC amb la categoria de conjunt històric, utilitzar aquest terme podria conduir a confusió i per tant en recomana la seva substitució. Igualment en aquest casos, es requereixen fitxes de cadascun dels elements inclosos dins aquests “conjunts històrics”.
Les fitxes del catàleg
Si bé el catàleg de Patrimoni d’Algaida inclou un ampli repertori del que conforma el patrimoni construït del municipi, no s’han inclòs alguns elements què, a considerar de la comissió i a nivell formal o estructural, presenten uns valors que també els fan mereixedors de ser inclosos al catàleg. En concret, s’haurien d’estudiar la conveniència d’inclusió d’elements d’una llista de 144 a Algaida, 6 a Pina i 19 a Randa.
Els tècnics observen que a nombroses fitxes no s’adjunta cap fotografia de l’element corresponent, i per tant en recomana que “com a mínim se n’incloguin una a cada fitxa”. Als plànols d’emplaçament de cada una de les fitxes s’hauria de veure tot l’àmbit del bé i el seu entorn, i també s’haurà de revisar la documentació planimètrica per tal que a totes les fitxes els plànols recullin aquests àmbits.
Als elements catalogat amb AC (cascs urbanes i cases de possessió) només s’ha atorgat el grau de protecció A en el cas de Castellitx de la Pau i a Puntxuat, quan els tècnics entenen que existeixen elements urbans i possessions que, amb la finalitat de protegir tots els seus valors haurien de gaudir d’un grau de protecció més elevat i en citen 23. A la majoria de possessions es cataloga només el volum principal. Cal revisar les fitxes per tal de recollir, si escau, els espais immediats (clastres, camins, marjades, pous, aljubs,etc.), així com edificacions secundàries i les dependències annexes (eres, síquies, molins sestadors, magatzems etc.).
En general, les fitxes no compten amb directrius d’intervenció prou precises, ni pel que fa als propi element catalogat, ni pel que fa a l’entorn de protecció. Cal revisar, a tot el catàleg, la correspondència entre text i delimitació gràfica, doncs en molts de casos apareixen al text elements, que no es grafien al plànol.
Als elements que compten amb escuts, com és el cas d’algunes possessions i les esglésies de les monges a Pina i de Sant Pere i Sant Pau d’Algaida , a l’índex s’assenyala que és BIC, sense especificar que és només l’escut i no tota la construcció o element catalogat. Per tal que les dades siguin clarificadores, en tots aquest casos, s’haurà de fer una fitxa individual per a l’escut o s’haurà d’incloure a l’apartat del grau de protecció el nivell A per a l’escut. A l’índex també s’ha d’especificar que l’element que gaudeix de la protecció de BIC és l’escut i no tot l’àmbit inclòs al catàleg.
Respecte de l’Església sabem que es presentà una al·legació de 9 pàgines en la qual es reclamava la inclusió dels retaules (tant el Major, com el de Gaspar Homs i el de Castellitx), de l’orgue de Jordi Bosch, i dels bancs de les autoritats, tot considerant que aquests elements no tenen sentit si no s’inclouen dins l’àmbit del propi edifici religiós. Bona part d’aquest patrimoni es pot visualitzar al web de l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida. Tanmateix, aquesta al·legació va ser denegada totalment.
El conjunt de Randa i del Santuari de Cura
EI Puig de Randa va ser declarat Paratge Pintoresc pel decret de 8 de juny de 1951. Mitjançant la disposició addicional segona de la Llei 16/85, del patrimoni històric espanyol, i posteriorment la disposició addicional primera de la Llei 12/98, del patrimoni històric de les Illes Balears, va passar a ésser considerada Bé d’Interès Cultural amb categoria de Conjunt Lloc Històric. Al catàleg ara remés s’ha incorporat la fitxa del Santuari de Cura, amb una planimetria que transcriu la interpretació gràfica de la descripció literal del BIC. En aquest apartat els tècnics consideren que s’hauria de completar indicant que es tracta d’un BIC amb categoria de Lloc històric. A l’expedient de BIC del santuari de Cura de fet, no hi figura cap delimitació gràfica, sinó únicament una delimitació o definició literal de l’abast del BIC, i per tant no hi pot constar a la fitxa del catàleg. Afegeixen que a la fitxa de lloc històric s’hauria d’incloure el camí i la cova del beat Ramon Llull, la qual no està inclosa en el catàleg.
Els jaciments arqueològics
A l’apartat de localització dels elements de la carta arqueológica, s’hauran de verificar les coordenades de la localització dels jaciments.
El catàleg no inclou la declaració de Zona Arqueológica del jaciment de Ses Tanquetes de Can Verd ni tampoc l’àmbit integrant de la zona. D’entre els elements inclosos a la Carta Arqueológica el catàleg no incorpora els elements : 3/09 (Castellitx); 3/19 (Son Coll Nou); 3/25 (Can Mulet); 3/26 (Son Geant); 3/28 (Cova des Pont d’en Cabrera); CA3/3I (Cova de Can Tano); 3/27 (Na Gonelleta); 3/35 ( Puig de s’Hort); 3/36 ( Ses Cases Noves de Pina). S’hauran d’incloure aquests jaciments o, en el cas que s’hagin introduït amb un altra topónim, fer constar que es tracta d’aquests elements.
S’haurà d’incloure una nova fitxa en relació a les restes de dues navetes d’hàbitat, localitzades a la zona de de Binicomprat.
Elements etnològics
La Norma 48 del Pla Territorial de Mallorca (PTM) fa esment a que s’hauran de catalogar, i incloure en el catàleg municipal corresponent, entre d’altres, els elements etnològics rurals següents: els murs de pedra, les marjades, les font de mina, escars, pous, rellotges de sol, sínies, eres, etc.
A la memòria del catàleg, s’han catalogat els murs que delimiten amb camí o carretera que es consideren d’alt valor paisatgístic ambiental i s’han delimitat i descrit a la fitxa individualitzada. Tanmateix els tècnics consideren que la inclusió d’aquests camins és insuficient per donar compliment a la norma del PTM. S’han de catalogar els murs de camins i carreretes amb un alt valor paisatgístic i ambiental, encara que els camí que delimita no tenguin interès constructiu. També s’han de catalogar les àrees paisatgístiques formades per grups i marjades, també s’han de catalogar els forn de calç, barraques, rotlos de sitja i forns de carboner, les eres de batre, barraques de roters i clapers, els pous i els molins d’extracció d’aigua.
L’informe també demana que es cataloguin el major nombre d’aljubs, una tipologia molt present al terme d’Algaida, (o incloure-les dins les fitxes de les possessions grafiant-les a la cartografia). A les fitxes de possessions s’han d’incloure els aljubs entre els elements a conservar. Alguns aljubs no estan ben delimitats gràficament i d’altres simplement no hi apareixen com els de l’Hostal den Mateu i l’aljub públic que hi ha just davant.
En el cas dels sistemes hidràulics, la protecció s’ha d’estendre a tot el sistema, (font/qanat, pous, síquies, canaletes, safareigs, molins, etc) i s’han d’ajustar els entorns descrits als grafiats. També s’ha d’augmentar l’entorn de protecció de la Font de Son Reus-Font de la Vila de Llucmajor, d’aquest sistema hidràulic el qanat del qual és el més llarg de Mallorca. A la Font de Randa s’han de grafiar els llavadors a la cartografia.
Finalment el que fa la part a què es refereix a elements ubicats en la zona rústica s’ha d’augmentar el nombre de Béns paisatgístics i ambientals. Entre aquests s’hi han d’incloure els tres trams de la carretera vella d’Algaida a Llucmajor, dins el terme municipal d’Algaida; el traçat de l’antiga línia de tren Santa Maria-Felanitx dins el terme d’Algaida amb les seves construccions adjuntes (ponts, pontons, casetes de guardabarreres, etc); la Mata Escrita (arbre singular); el camí de Son Gustí, núm 47 del catàleg elaborat pel Consell de Mallorca.
Esperem que aquestes qüestions es resolguin amb rapidesa i que es pugui dur a terme l’aprovació definitiva d’aquest catalèg de protecció del Patrimoni d’Algaida
Redacció Noticiari es Saig