Una cinquantena de persones assistiren a la celebració de Sant Blai

Ahir dia 3 de febrer fou Sant Blai. Tot i que a Algaida no hi ha molta veneració, des de fa uns anys la parròquia d’Algaida ha recuperat la tradició de celebrar la benedicció dels fruits i a la unció de l’oli i així passar l’any sense mal de coll.

Al voltant d’una cinquantena de persones assistiren a la celebració, per la qual cosa la capella del Roser, on habitualment es fan les misses entre setmana quan no hi ha funerals, va quedat de bel nou petita i s’hagueren d’afegir més bancs.

Qui era Sant Blai?

Sant Blai és un màrtir del segle III i les notícies sobre la seva vida i martiri són incertes. La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste (Armènia). Segons la tradició, feia una vida d’oració, retirat a una cova, en amistosa companyia de tota classe de feres. Així el trobaren els enviats del governador de la província que, seguint ordres de l’emperador Dioclecià, inicià una persecució despietada dels cristians. Estant a la presó, obrà molts de miracles amb la curació de malalts; un dia li presentaren un al·lot que s’havia clavat a la gargamella una espina de peix i estava a punt de morir; sant Blai el curà i, segons sembla, per aquest motiu va quedar com a advocat d’aquesta classe de malalties.

A la presó fou torturat cruelment sense que tremolàs ni flaquejàs la seva fermesa. Llançat a un llac, féu el senyal de la creu i així caminà i s’assegué sobre les aigües. Aleshores el governador Agricolaus va manar que fos degollat; això passava a Sebaste el 3 de febrer de 289, en temps de l’emperador Dioclecià. El seu cos fou traslladat a la ciutat de Trèveris i el culte a aquest sant s’estengué ràpidament per tot l’orbe catòlic

Sant Blai és un dels Catorze sants auxiliadors i és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. És també advocat contra el mal de coll i patró dels otorinolaringòlegs i per això se li solia demanar ajut pels temes relacionats amb el parlar. Fins no fa molts d’anys, l’Església commemorava aquesta festivitat amb més solemnitat i es feia la benedicció dels caramels, el regalim i amb la imposició de l’oli sagrat al coll.

Redacció essaig.cat