La revetla de Sant Jaume ja torna a ser aquí. Avui a partir de les 19:30 hores els algaidins tornarem a emocionar-nos sentint els flabiols i tambors anunciant l’arribada dels Cossiers a sa plaça, procedents de la seu de l’Obra Cultural d’Algaida, al carrer del Laberint.
Amb la música, i els colors groc, verd i vermell, que pengen en forma de cintes i mocadors a moltes de les finestres i balconades del poble, tant de particulars com de negocis. Una iniciativa encapçalada fa tres anys per Algaida Jove i que ja tothom ha assumit i que “fa poble”. Enguany el disseny de la camiseta elegida per concurs intern ha estat realitzat per Tonina Fullana Rafael, que mostra una rotllada de gent mentre veu ballar els cossiers i el dimoni.
Enguany també serà diferent per a part dels protagonistes de la festa i també per a les seves famílies, perquè s’estrenaran per primera vegada, nous cossiers i un dimoni, d’entre els candidats que se presentaren les festes de sant Jaume de fa dos anys.
El dia de Sant Jaume la dama també s’estrenarà ja que serà n’Elionor Serra. L’acompanyaran Joan Antoni Juan, Guillem Mascaró, Xesc Cerdà, Celestí Oliver, Ramon Bibiloni, Guillem Andreu i exercirà de dimoni en Joan Antoni Majoral.
Els cossiers no podrien dansar sense els flabiolers i xeremiers: Mateu Mulet, Alexandre Mulet i Mireia Oliver.
La tradició dels Cossiers a Algaida
Enguany fa 45 anys que un grapat de joves decidiren recuperar la tradició dels ball dels Cossiers durant les festes de Sant Jaume, després d’una temporada en què havien desaparegut.
Etimològicament la paraula cossier podem dir que ve de cossia (que a la vegada deriva de cós o lloc de córrer) i que encara avui podem relacionar amb el seu caràcter itinerant amb el quadrat que realitzen a dins el poble. Es podria parlar de relació amb els cultes a divinitats agrícoles que es donen a tots els pobles de cultura clàssica, i també abans, en la societat neolítica, on la dona s’ocupava de les tasques agrícoles.
Per tant és un ball on podríem veure un culte al matriarcat amb preponderància i direcció femenina (ho podem veure en la vestimenta i l’ornamentació) encara que aquesta Dama que dirigeix no sempre sigui una dona a la resta de pobles. El debat sobre que els dones intervinguin en el ball dels cossiers està superat des de fa anys al nostre poble. Un element a destacar també és el cercle, que es reprodueix als balls, un cercle al qual sempre se li ha donat un caire màgic i mitificador.
Avui tenim un ball transformat i evolucionat pel temps i la història, una evolució feta per l’Església al s. XIV en què s’havia d’evolucionar del paganisme de les danses, cap a un enaltiment del cristianisme catòlic (fet que passà a tot Europa). Per tant l’Església va adoptar a la seva litúrgia les antigues danses rituals i paganes, incloent-les a dins la seva celebració canviant els elements més pagans per altres que s’identifiquessin amb el seu dogma.
A Algaida els cossiers varen continuar ballant fins al segle XX i als anys seixanta, també com a atracció turística, fet que els va fer desaparèixer fins que en el si d’un grup de joves del qual en sortiria la delegació de l’OCB, nasqué la idea ferma de retornar els Cossiers al seu lloc. El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar dins el poble per omplir-lo de color, música i olor d’alfabeguera, amb el mestre Tiu ballant de dama.
Des de llavors, hi ha hagut innovacions, renovació de vestits, incorporacions de cossiers, fent que es mantengui l’esperit dels Cossiers i garantint la seva continuïtat per molts d’anys.
Les danses dels Cossiers d’Algaida que s’interpreten són les Bombes (que serveix per acompanyar les autoritats i també hi participa la xeremia), Mestre Joan, Els reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Mergançó i Titoieta, que sempre és la darrera i es venç al dimoni. L’Oferta, l’única que s’executa dins l’església davant la relíquia del sant o de la veracreu.
Com es tradició per les festes de Sant Jaume durant la revetla fan el quadrat del poble en el sentit contrari a les agulles del rellotge aprofitant les creus de terme: sa plaça, carrer de s’Aigua, creu de la Ribera, carrer de la Roca, creu de la quarterada, carrer Unió, carrer Amargura, creu d’Es Colomer, i altre cop a sa plaça. Des de fa temps, també se sol ballar davant la casa del batle o batlessa, cosa que també es durà a terme.
Aprofitam aquesta notícia, per desitjar-vos molts d’anys de part de tots els qui feim la Revista es Saig.
Redacció essaig.cat