Aquest cap de setmana, amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8M), l’Ajuntament d’Algaida ha inaugurat la Ruta de les Dones Pioneres, un projecte que reconeix la trajectòria i contribució de diverses dones que han marcat la història del municipi. Aquesta iniciativa vol retre homenatge a dones referents d’Algaida, Pina i Randa, donant-los la visibilitat que mereixen a través de plaques commemoratives ubicades en punts significatius del poble. És la forma en què s’ha volgut fer memòria d’aquelles dones que varen ser emprenedores i que ajudaren el poble.
Els veïnats han visitat les cases o els llocs on hi varen fer feina i que tenen una placa en la qual es recorda la seva aportació. Les candidates han estat votades pels veïnats. La iniciativa surt de dos calendaris feministes que va fer el consistori.
Els calendaris van ser una primera passa per reconèixer i celebrar les dones que han fet contribucions importants a la nostra comunitat, i ara aquesta ruta vol anar un pas més enllà. L’objectiu és donar visibilitat a les dones que han contribuït al desenvolupament del municipi i reivindicar el seu paper en la societat.
Aquesta Ruta de les Dones Pioneres és una proposta de la Comissió d’Igualtat d’Algaida, impulsada per l’Ajuntament amb la col·laboració de familiars i persones expertes en història. Aquesta iniciativa parteix de la base dels calendaris PIONERES dels anys 2024 i 2025 realitzats pel mateix consistori.
A cada poble del municipi s’han estrenat una Ruta de Dones Pioneres:
Les dones pioneres de Pina
Sor Concepció Ribas de Pina (Palma, 1828 – Selva, 1878). Filla dels senyors de Son Ribes. Cofundadora, a Pina, el 1856, de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Dirigí, a partir de 1857, la primera escola de nines de Pina i impulsà una congregació religiosa femenina destinada a l’escolarització i formació de les nines, i l’atenció a persones malaltes i majors. La congregació prioritzà la presència en els llogarets i localitats sense serveis socials ni educatius.
Francisca Andreu Coll, «Garrovera»
(Pina, 1899 – 1999). Era filla de Joan Andreu Servera (1867 – 1952), moliner, i de Francisca Coll Oliver (1879 – 1955). Francisca Andreu Coll es casà amb Gabriel Palmer Sureda «Valentí» i varen tenir dos fills: Valentí i Joan. Feia de jornalera i, principalment, es dedicava a emblanquinar amb una escala molt alta. Com a jornalera també es llogava per altres feines de la llar, i treballà també a la vinya de Son Mesquida, per esbrostar i veremar. Feia feina a Can Tano i anava a rentar la roba a la Font i sempre emprava la mateixa pica.
Les dones Pioneres d’Algaida
Antònia Sitjar Gomila «de s’Aigo dolça» (Algaida, 1940 – 2020). Dinamitzadora cultural i política. Dedicà la seva vida professional a l’edició i la promoció cultural. Va ser regidora de cultura de l’Ajuntament d’Algaida entre 1987 i 1991. Promogué l’edició del Festival Música Clàssica de Cura. Festival Internacional Mancomunitat Música Pla de Mallorca, amb més de vint edicions. Fundà, el 1988, l’Orfeó Castellitx d’Algaida i destacà pel seu activisme cultural.
Jerònia Amengual Romaguera, «sa Madona des Bar» (Algaida 1903 – 1991). Coneguda popularment com «Sa Madona des Bar». Es va casar amb Esteve Barceló Cabrer i van tenir tres fills: Antònia, Esteve i Maria Barceló Amengual. Va obrir el Bar Amengual l’any 1942. Curiosament, després de deixar el bar al seu fill Esteve, va ser la seva nora Catalina Nadal Vich qui fa agafar les regnes del negoci, una altra dona amb molta empenta i valentia en una societat masclista. Les altres dues filles també van obrir el VanBar (Antònia) i el Bar Marfil (Maria).
Aina Tarongí Fuster «Curra» (Algaida, 1920 – Palma, 2007). Casada amb Guillem Cerdà Julià, tengué sis fills. Formava part d’una de les poques famílies xuetes que vivien a Algaida durant el primer terç del segle xx. Va dedicar la seva vida a la venda ambulant de torrons, dolços i joguines per tot Mallorca als mercats, fires i festes patronals. La seva presència era especialment popular durant les festes de Sant Jaume i la Fira. La seva anomenada era tan gran arreu de Mallorca que era coneguda pel seu malnom i, a Algaida, el nom de l’ofici de torronera ha desaparegut i ha estat substituït pel de «curros». Actualment, el seu fill Guillem Cerdà Tarongí continua l’ofici.
Joana Martorell Garau, «sa Madona des Bar» (Algaida 1936 – 2018). Mestre d’escola. Filla de l’apotecari d’Algaida Pere Martorell i d’Elisa Garau. Va ser dirigent de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica i el 1957 es diplomà en Magisteri. El 1959 formà part de l’equip fundador del Col·legi Lluís Vives, centre en el qual impulsà l’educació infantil. Durant la seva llarga trajectòria professional com a educadora mantingué un compromís silenciós amb Algaida. El centre contractà professors i professores d’Algaida, i l’alumnat algaidí, gràcies a la seva mediació, tengué accés a l’escolarització en aquell centre de qualitat.
Petra Cerdà Amengual (Algaida, 1907 –1983) Comare d’Algaida i una de les primeres dones dedicades professionalment a la sanitat, en un temps, els anys quaranta i cinquanta del segle xx, en els quals tot just també es professionalitzà la infermeria. La seva funció era essencial per a la millora de la salut de la població, però especialment per a les dones en un moment tan delicat com el part. .
Rosa Juan Oliver, «madò Rosa des Forn». (Algaida 1907 – 2004). De malnom «Madò Rosa des Forn de Ca na Salema» o «de Can Salem». Cosidora fins que la família obrí el Forn de Can Salem, al carrer del Laberint. Casada amb Jaume Oliver Juan, pastor de Son Mesquida, tingueren dos fills, Macià i Jordi. Macià es formà a la Pastisseria El Terreno, entre el 1958 i 1967, i Jordi a Es Pil·larí. El 1967, obriren el forn i i madò Rosa actuava a la botiga, de cara al públic, i la resta de membres treballaven a l’obreria. Era una persona molt perfeccionista i l’establiment destacava per l’ordre i netedat. El forn s’especialitzà en panets, coques i ensaïmades.
Magdalena Cloquell Mulet (Algaida 1920 – 2015). Mestra i delineant. Era filla de Miquel Cloquell Miralles, natural de Montuïri, comerciant, i de Joana Aina Mulet Cardell, natural d’Algaida, mestressa de casa. Convençuda pels ideals de la Institució Teresiana, l’associació de laics de l’Església catòlica fundada per sant Pedro Poveda. Exercí a Madrid, Alcoi i Barcelona. L’any 1975 va tornar a Mallorca al col·legi Eugenio López, ara Aina Moll. Allà hi va exercir fins a la seva jubilació. Mestra de vocació i gran defensora de l’escola pública, va viure enamorada de la seva professió.
Margalida Sureda Caba, «Tomàtiga» (Argentina, 1925 – Algaida, 2008). Filla d’una família algaidina que emigrà a l’Argentina. Primera professora d’autoescola de Mallorca. A començaments de la dècada de 1960 creà l’Autoescola Sureda. Durant la dècada de 1970, va ser vocal de la Federació de Dones Emprenedores de Mallorca. El seu mestratge esdevingué especialment simbòlic en una circumstància en la qual conduir era una funció majoritàriament masculina. Son molts els algadins i algadines que han après a conduir a la seva autoescola, avui ja desapareguda.
Les dones pioneres de Randa
Aina Amengual Sastre «donya Aina», «de Can Tianet», «des Pinaret» (Randa, 1930 – 2017). Des del 1967 i fins a la seva jubilació el 1992 formà diverses generacions primer de nines i posteriorment també de nins del municipi. Formada en el magisteri de postguerra, es dedicà a l’educació durant la darrera etapa del franquisme i visqué el temps de transició i de renovació pedagògica dels anys setanta i vuitanta.
Catalina Galmés Andreu «De Ca sa Pastora»
(Randa, 1929 – 2017). Modista i brodadora. De ben jove aprengué a cosir i brodar, i amb l’habilitat de les seves mans ornamentà amb fils de colors teixits i vestits subtils, fins a la seva jubilació. Durant anys, pel seu talleret a la casa familiar, Ca sa Pastora, hi anaren moltes joves de Randa a les quals, amb molta paciència i honestedat, ensenyà «niu d’abella» i altres tècniques que amb mestria dominava.
La jornada de dissabte va culminar al Casal Pere Capellà amb la lectura del manifest per la igualtat, un vermut i el concert de Souza’s Groove.
La ruta identifica dins els carrers dels tres nuclis de població del municipi els diferents punts significatius per cada una de les dones, tant sigui perquè hi va néixer, viure o treballar. A cada punt de la ruta, hi ha un panell explicatiu amb una breu biografia i una fotografia de la dona. Aquesta iniciativa no només reconeix simbòlicament les contribucions individuals de les dones, sinó que també actua com una eina per promoure la igualtat de gènere. A través d’aquesta ruta, es pretén donar importància a totes les dones del municipi, destacant el seu paper fonamental en la història i fomentant una major consciència sobre la necessitat de continuar avançant cap a la igualtat de gènere.