Deu anys del disc “Cançons algaidines” i, això, es mereix poder tornar a gaudir d’un gran concert de la Banda.

Cançons Algaidines, va ser el primer enregistrament digital que va fer, ara fa 10 anys, la Banda de Música d’Algaida que dirigeix Andreu Julià Serra.

Ara amb motiu d’aquest desè aniversari i de les festes de Sant Jaume 2024, la banda repetirà el concert i tornarà a comptar amb les veus de Biel Oliver ‘Majoral’, Maria Rafael ‘Sis’, Miquel Juan ‘Casta’, Maria Rosselló Riera, Toni Isern ‘Calderons’ i Orfeó Castellitx. Els arranjaments són de Biel Oliver ‘Torres’. De fet fa dies que tots ells s’han tornat a reunir per assajar per al concert d’avui vespre i també ens han preparat alguna sorpresa.

La idea d’enregistrar el disc va néixer l’any 2012 en el centenari de la “Mort de Margalida Servera”. Des de llavors es va fer una recerca de cançons i de gloses que expliquen aspectes positius però també negatius, de la història de finals del XIX i del primer terç del segle XX a Algaida.

El disc compacte, que va ser enregistrat als estudis Ona Edicions de Bunyola, comprèn una selecció de catorze cançons pròpies d’Algaida, on es barregen cultura, art, història, identitat i tradicions. El dibuix del disc fou confeccionat per Pere Capellà Simó.

Un reconeixement al glosador Llorenç Batle

Les lletres corresponen bàsicament Llorenç Capellà Garí (1882-1950). La majoria de les peces figuraven al segon disc de Biel Majoral, Temps, temps, temps (2000) els acords del qual van ser aleshores dissenyats per Delfí Mulet, Biel Torres i Vicenç Fontelles i que Biel Torres va adaptar específicament per a la Banda de Música d’Algaida.

Llorenç Capellà i Garí «Batle» (1882 -1950) va ser un glosador mallorquí, pare de l’escriptor Pere Capellà Roca. Nasqué a Llucmajor, però el seu pare era un carrabiner algaidí i visqué la major part de la seva vida a Algaida. El 1907 es va casar amb Margalida Roca Vaquer i van tenir quatre fills: en Pere, en Marià, en Llorenç i na Francesca. La seva professió era la de sabater, però va ser conegut com un dels glosadors més importants del seu temps. Participà en combats de picat a diversos pobles de l’illa, amb glosadors com es Cabo Loco o en Toni de sa Font. Com expliquen alguns historiadors, els sabaters eren professionals molt alfabetitzats i ben aviat Llorenç Capellà esdevingué un ideòleg crític amb els efectes del caciquisme i les desigualtats socials, car tot i frequantar les tavernes coneixia de primera mà la situació econòmica i social de les classes més pobres que vivien en el poble.

Les seves composicions solen girar entorn de la vida quotidiana dels primers anys del segle xx. Especialment contra el caciquisme, la corrupció, el clericalisme o l’emigració; sempre des d’una perspectiva irònica i satírica.

Compartim amb vosaltres l’homenatge que li férem des de la nostra revista es Saig amb motiu del nostre número 50.

Segons Biel Majoral, “la selecció explica una bona part de la història moderna d’Algaida, on es troben tant escenes i paisatges que entusiasmen com aspectes que no agraden en absolut”. L’arrel documental del CD i també del concert arrenca als anys vint del segle XX quan el glosador algaidí Llorenç Capellà Garí Batle, intenta donar a conèixer la història no oficial a través de melodies de moda en aquells temps. La seva finesa a reflectir un context social es manté encara avui vigent. Les lletres, contundents d’una senzillesa extrema, han estat reduïdes i reprodueixen una història de penúries, vergonyes i repressions.

Entre les catorze cançons que componen l’àlbum de Cançons algaidines, s’hi inclou la marxa Castellitx, una de les peces musicals emblemàtiques de la població que serveix per acompanyar els caparrots durant les festes de Sant Honorat i de Sant Jaume. També destaca la peça La Mort de na Margalida, una de les cançons més conegudes i més plenes de sentiment de la poesia popular mallorquina. Narra un fet esdevingut el 1910 i que va ser escrit per Bartomeu Montserrat Memes i que ha estat interpretada per altres cantants i grups com Maria del Mar Bonet, Biel Majoral, Nou Romancer, Aires Sollerics o Joana Gomila. Altres títols són sa Jota de Son Arboç, s’Enyorament, s´Orquestrina o Es camion d’Algaida. També s’hi poden trobar sarsueletes com Es Pollito, havaneres com Havaneros, o marxetes com “Tots es homos” i un magnífic ballable amb El Sen Pirris de fons, sense oblidar el cuplet de “Les Caramelles” amb un primer fragment de la versió original i un altre fragment amb la versió “algaidina”.

La banda de Música d’Algaida.

La referència més antiga a la banda de música d’Algaida és del 1895, encara que, segons sembla, va existir anteriorment una formació musical consolidada. Durant molts anys convisqueren a la localitat dues bandes, que al voltant de 1930 es fusionaren en una sola. A partir del 1980 experimentà un notable ressorgiment gràcies a la incorporació de nous components joves, que en van assegurar la supervivència. Destaca per ser membre fundador de la Federació Balear de Bans de Música.

Amb un ampli historial d’actuacions, està integrada per 65 músics i des de l’any 2006 és dirigida per Andreu Julià Serra.

El concert tendrà lloc avui dimarts avui vespre a les 22 hores a sa placeta d’Es Sitjar.

Redacció essaig.cat