Essaig.cat | Parenòstic. Gener de 2021

Parenòstic. Gener de 2021

Gener és el primer mes de l’any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s’entra a un any nou). Gener no existia al primitiu calendari romà i va ser afegit junt amb febrer en temps del rei Numa Pompili (s.VIII aC). Originàriament era el mes que anava en onzena posició i tenia 29 dies; amb el calendari julià va passar a obrir l’any nou i va prendre la quantitat de 31 dies. Els símbols del gener són la pedra de la grana i les plantes de flors vermelles.

Cal tenir present les calmes del gener o ses seques d’es gener, una sèrie de dies de calma en el mar, que sol haver-hi cada any dins el gener.

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de gener amb el seu santoral, són:

1. Santa Maria, Mare de Déu. Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel); Mare de Déu de Begoña; sant Concordi, prev. i mr.; santa Eufrosina, vg.; sant Almaqui, mr . Jornada Mundial de la Pau .

2. Sant Basili el Gran (330-379), bisbe de Cesarea de la Capadòcia, i sant Gregori Nacianzè (330-390), bisbe de Constantinoble, doctors de l’Església. Mare de Déu, Auxili dels cristians; commemoració de la vinguda de la mare de Déu a Saragossa; sant Macari, abat; sant Isidor d’Antioquia, bisbe i mr.; sant Adelard (753-826), abat, cosí de Carlemany; santa Emma, vg.

3. Sant Anter, papa (grec, 235-236) i mr.; santa Genoveva (s. V), vg., patrona de París; sant Fulgenci, bisbe (agustinià); sant Daniel, mr.; sant Atanasi (o Tannari), mr; sant Josep-Maria Thomasi, prev. teatí, cardenal; beat Alan de Solminiac, bisbe; beat Ciríac-Elies de Chavara, prev. carmelità.

4. Sant Rigobert, bisbe; sant Odiló, abat de Cluny (+1048); santa Isabel-Anna Seton, rel. paüla, dels Estats Units; beata Àngela de Foligno, rel. terciària franciscana.

5. Sant Telèsfor, papa (grec, 125-136) i mr.; sant Simeó Estilita (388- 459), monjo siríac; santa Emiliana, vg.; sant Joan-Nepomucè Newman, bisbe (redemptorista); beat Dídac-Josep de Cadis, prev. caputxí; sant Carles de Sant Andreu, rel. passionista.

6. Epifania del Senyor. Diada dels sants Reis o mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, i també Adoració (dels Reis, o Dora); sant Melani, bisbe; sant Nilamó; santa Macra, vg. i mr.

7. Sant Ramon de Penyafort (+1275), prev. dominicà, del Penedès, patró dels juristes i canonistes. Sant Julià de Toledo, bisbe; santa Virgínia, mr.; sant Crispí, bisbe; sant Tell, abat. Dia penitencial .

8. Sant Apol·linar, bisbe; sant Severí, abat; santa Gúdula (+712), vg., a Brussel·les; sant Pere Tomàs, bisbe (carmelità).

9. Sant Eulogi de Còrdova, prev. i mr. (859) mossàrab. Sants Julià i Basilissa, esposos mrs.; sant Andreu Corsini, bisbe (carmelità); santa Marciana, vg. i mr.

10. Sant Agató, papa (sicilià, 678-681); sant Pere Ursèol, monjo de Sant Miquel de Cuixà; beat Gregori X, papa (1271-1276).

11. Sant Higini, papa (grec, 136-140) i mr.; sant Salvi, bisbe i mr.; santa Hortènsia, vg.; beats Gonçal d’Amarante i Bernat Scammacca, prev. dominicans.

12. Sant Arcadi, mr.; sant Nazari, monjo; santa Tatiana, mr.; sant Martí de Lleó, prev.; sant Victorià, bisbe; sant Antoni-Maria Pucci, prev. servita; santa Cesarina, vg; beat Pere-Francesc Jamet, prev.; beat Bernat de Corleone, rel. caputxí.

13.Sant Hilari (+367), bisbe de Poitiers i doctor de l’Església. Sant Gumersind, mr.; santa Verònica de Benasco, vg.

14. Divendres. Sant Joan de Ribera, bisbe de València; sant Fèlix de Nola, prev.; sant Malaquies, profeta (s. V aC); santa Macrina; beat Pere Donders, prev. redemptorista. Dia penitencial .

15. Sant Pau, ermità a Tebes (Egipte, s. IV); sants Maur (Maure o Mauri) i Plàcid, abats, deixebles de sant Benet (s. VI); sants Habacuc (s. VII aC) i Miquees (s. VIII aC), profetes; sant Efisi, mr.; santa Secundina, vg. i mr.; beat Francesc Fernàndez Capillas, prev. dominicà i mr.; beat Jaume de Villa, rel. servita.

16. Sant Honorat , bisbe, patró dels forners o flequers. Patró del poble d’Algaida. Sant Marcel I, papa (romà, 308-309) i mr; sant Fulgenci d’Ècija (+630), bisbe; santa Priscil·la (s. I), matrona romana; sant Berard, prev. Franciscà i mr.

17. Sant Antoni el Gran (+356), abat, d’Egipte, patró dels qui tracten amb bestiar, i també de Menorca. Santa Leonil·la, mr.; santa Rosalina de Vilanova, vg. Cartoixana. Festa a Pina.

18. Sant Volusià, bisbe; santa Prisca, mr. Romana; santa Margarida d’Hongria, vg. Dominicana; santa Vicenta-Maria López Vicuña, vg.; beat Jaume Hilari Barbal, rel. La Salle i mr. (comença la setmana de pregàries per la unitat dels cristians)

19. Sant Canut (+1086), rei de Dinamarca, sants Màrius i Marta, i els seus fills Audifaç i Àbac, mrs. (s. III); sants Gumersind, prev., i Servideu, monjo, mrs.; beat Marcel Spínola, bisbe de Sevilla, cardenal; beats Jaume de Sales, prev., i Guillem Sautemouche, rel., Melcior Grodecz i Esteve Pongracz, prev., Ignasi d’Azevedo, prev., i companys, jesuïtes i mrs.; santes Pia i Germana, mrs.

20. Sant Fabià, papa (romà, 236-250) i mrs.; Sant Sebastià, tribú romà mr. (303), patró de Palma de Mallorca.

21. Sant Fructuós (o Fruitós), bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri iEulogi, màrtirs (259). Santa Agnès (s.III-IV), vg. i mr. Romana (a Catalunya, demà); beata Josepa-Maria de Santa Agnès, verge agustina, de Benigànim.

22. Sant Vicenç (Vicent), diaca de Saragossa i mr. a València, nat a Osca (s III-IV). Sant Anastasi, monjo persa i mr.; sant Gaudenci, bisbe; beata Laura Vicuña, vg. salesiana.

23. Sant Ildefons (+667), bisbe de Toledo, venerat a Zamora. Sant Francesc Gil de Frederic, prev. dominicà i mr. a Tonquín (Indo-xina, 1745), nat a Tortosa. Esposalles de la Mare de Déu; sant Agatàngel, mr.; sant Climent, bisbe i mr.; santa Emerenciana, vg. i mr.

24. Sant Francesc de Sales (Savoia 1567 – Lió 1622), bisbe de Ginebra i doctor de l’Església, patró dels periodistes i els escriptors. Mare de Déu de la Pau (Ronda); sant Felicià, bisbe i mr.

25. Conversió de sant Pau, apòstol, camí de Damasc (Fets 9:1-22). Sant Bretanió, bisbe; santa Elvira, vg. mr.

26. Sant Timoteu, bisbe d’Efes, i sant Titus (o Tet), bisbe de Creta, deixebles i col·laboradors de Pau (s. I). Santa Paula (o Pola), viuda, deixebla de sant Jeroni; sants Robert, Alberic i Esteve, abats de Citeaux.

27. Santa Àngela Mèrici (1470-1540), vg., fund. ursulines (Brèscia, 1535). Sant Enric d’Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d’Ebre 1840- Gilet, València 1896), prev., fund. de les teresianes (STJ). Sant Vitalià, papa (657-672); sant Emeri o Mer, abat de Banyoles; sant Julià, bisbe de Burgos.

28. Sant Tomàs d’Aquino (+1274), prev. dominicà i doctor de l’Església, patró dels estudiosos i els estudiants, venerat a Tolosa de Llenguadoc. Sant Flavià, soldat mr.; sant Tirs, atleta mr.; sant Julià, bisbe de Conca; sant Leònides, mr.; beata Gentil Giusti, mare de família. Dia penitencial.

29. Sant Pere Nolasc (s. XIII), rel. barceloní, fund. mercedaris (OdeM). Sant Valeri o Valer, bisbe de Saragossa i mr. (s. IV), venerat a Roda d’Isàvena. Beat Manuel Domingo i Sol (Tortosa 1836-1909), prev., fund. dels Operaris diocesans (OD). Sant Sulpici Sever, bisbe; sant Julià, bisbe de Toledo; beata Arcàngela Girlani, vg. carmelitana.

30.Santa Martina, vg. i mr.; sant Adelelm (Lesmes), bisbe de Burgos (benedictí, s. XI); santa Jacinta de Mariscotti, vg. terciària franciscana; sant Mucià-Maria Wiaux, rel. La Salle.

31. Sant Joan Bosco (1815-1888), prev. de Torí, fund. congregacions salesianes (SDB), patró del cinema; santa Marcel·la, viuda. Aniversari de l’ordenació episcopal (1971) del bisbe Martí i Alanis, d’Urgell.

Tradicionari

6 de gener, els Reis

El dia de Reis és el dia més esperat de l’any per part dels infants, els tres reis d’Orient hauran passat amb els regals per tots aquells que hauran fet bondat al llarg de l’any, i pels més polissons hi haurà un tros de carbó ensucrat com a càstig. Tornen a ser habituals els dinars en família i les visites als parents per recollir els regals deixats als més petits de la casa. El vespre de reis a tots els pobles es fa la tradicional colcada de reis. Melcior, Gaspar i Baltasar desfilen acompanyats del seu seguici de patges i carrosses diverses pels principals carrers de les poblacions. És costum que els infants deixin una sabata a la finestra amb faves i fruita per obsequiar els camells i als tres reis. Fins i tot, alguns deixen un tassonet de vi dolç que, en ser tots a dormir, serà un bon glopet pels pares de les criatures encarregats de fer realitat la màgia d’aquesta nit.

Pels Reis posaven la sabata a la finestra. Per les barriades de Ciutat (Santa Catalina, per exemple) tocaven corns per cridar els Reis, des de Nadal fins a l’Epifania. I els al·lots, a estols, cridaven “els Reis!, els Reis!”. Si els nins són estats dolents, els Reis deixen un rave o un terròs de carbó dins la sabata, en lloc de joguines o confits i caramels.

El dia 6 de gener l’església catòlica celebra la festa de l’Epifania, que és la commemoració de l’adoració de Jesús pels tres reis d’Orient.

En l’apartat gastronòmic, cal consignar el tortell de reis, un pastís de forma circular, farcit, segons el gust de cada indret, de massapà, cabell d’àngel, confitura, crema pastissera, i que duu damunt fruita confitada, pinyons o trossos d’ametlla. A l’interior, dues figuretes: un rei i una fava. Qui troba el rei és coronat, i qui troba la fava… paga el tortell! El tortell és tradició originària de l’època romana, i pervisqué molt especialment a França, on el joc inicial amb la sorpresa de fava fou sofisticat amb la introducció d’una moneda d’or (que posteriorment esdevingué la figureta). A Espanya, aquesta tradició es difongué en temps de Felip Vè.

16 de gener, Sant Honorat

El dia 16 de gener és Sant Honorat, el patró d’hivern d’Algaida. A la revetlla es fan foguerons amb torrada pels carrers del poble i a la plaça un correfoc i música i bauxa tot el vespre. El dia de Sant Honorat al matí se celebra la Missa de Festa amb la participació de l’Orfeó de Castellitx i el ball de l’Oferta dels Cossiers. Els Cossiers dansen també, a la Plaça, a la sortida de la missa. L’origen concret dels cossiers algaidins és desconegut, però la semblança amb els Cossiers de Montuïri fan pensar en una relació molt estreta entre els dos grups. El grup de dansaires està format per una dama (que en el cas d’Algaida sí que és una dona), sis cossiers i un dimoni que al so del flabiol i el tamborino executen els balls anomenats Mestre Joan, Els reis, l’Obriu-nos, Flor de murta, Dansa nova, Mercançó i Titoieta. Acompanyats també per les xeremies dansen Les bombes, una dansa processional, amb aquest ball acompanyen les autoritats des de l’ajuntament a l’església; L’oferta —a dins l’església el dia de Sant Honorat i de Sant Jaume— i la Mort
del dimoni, la cloenda de la Titoieta en què la dama venç el dimoni.

El dia de Sant Honorat, a Algaida, a les cases, tapaven amb un mocador els ulls a un al·lot i li donaven un bastó, perquè, d’aclucat, pegàs a la perxa de les sobrassades. Era una mena de cucanya. La sobrassada que faria amb el garrot, la davallaven i en berenaven tots els de la casa.

17 de gener, Sant Antoni

Les festes de sant Antoni se celebren arreu de Mallorca, i també és el dia que fan festa a Pina.

Als pobles on el dia de Sant Antoni no és festiu es traslladen les celebracions al cap de setmana anterior o posterior, com és el cas de Pina, no amb els foguerons però si amb les beneïdes i Randa. El ritual de fer beneïdes en honor a sant Antoni com a protector dels animals es du a terme a molts indrets de l’estat espanyol.

El calendari lunar del mes de gener

Fase	Data	Hora
🌗 Quart Minvant	06/01/2021	10:38
🌑 Nova	13/01/2021	6:01
🌓 Quart Creixent	20/01/2021	22:01
🌕 Plena	28/01/2021	20:16

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Els dies per tallar-se els cabells i les ungles de dia 1 al 4 de gener, dia 7 i del 10 a l’11 de gener de 2021 per un creixement ràpid i per a reforçar-lo del 21 al 22 i del 28 al 31 de gener 2021. Pel que fa a la depilació els dies propicis són entre els dies 1 i 12 i entre el 28 al 31 de gener de 2021.

Feines de Sembra

Plantarem cebes, enciams, escaroles i bledes. Sembrarem la patata primerenca i moniato i els grells per fer calçots i sembrarem en grana el julivert, naps, cigrons, pèsols, faves i espinacs. Plantarem els rosers a finals de mes.

Feines de transplantar

S’han d’esporgar els fruiters. S’han de plantar els fruiters de pinyol. S’han de tallar xupons i branques seques de l’avellaner. Farem el planter de la ceba de guardar, el cogombre, el carabassó, els pebres verds i vermells, el meló i la síndria.

Què podem recollir durant aquest mes?

Pel que fa a la recol·lecció de fruits és la plena de les llimones, les taronges i les olives negres. També trobarem les darreres clementines, els murtons i els poncins.

Pel que fa a les verdures, es comencen a poder collir carxofes, céixens, faves tendres, lletuga, pastanagons, porros i calçots Som a la plena dels apis, colfloris, espinacs, naps, raves i ravanets i patata novella. I trobarem les darreres cols de brusel·les.

Què menjam?

És l’època per excel·lència per menjar els productes resultants de les matances. Sobretot sobrassada, llangonissa, botifarrons. Si parlam de foguerons arreu de Mallorca, no podem deixar de parlar del que s’hi torra al seu caliu. Fa fred i les proteïnes de la carn i els embotits ens ajudaran a passar els dos mesos d’hivern més freds a Mallorca. A més, passat el carnaval o Carnestoltes arriba la Quaresma, amb les seves set setmanes de desdejuni, per tant, ens convé buidar el rebost i omplir la panxa.

També ja es comencen a fer les coques dolces amb tallades de sobrassada que es menjaran fins a la celebració dels Darrers dies.