El Calendari parenòstic agrícola 2019

Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d’alguns temes determinats, ordenats en un calendari. S’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires. Era un calendari en què es pronosticava el temps que faria en les diferents èpoques de l’any

La paraula parenòstic, segons el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll prové d’una deformació vulgar de pronòstic per contaminació de parenostre.

La paraula calendari prové del llatí, “calenda”, i és l’element que regula la vida civil, social, religiosa i litúrgica i que està format, bàsicament, per tres elements: el dia, el mes i l’any en els qual s’afegeix, en algunes cultures, la setmana.

El dia és la divisió més natural del temps i tothom associa que té 24 hores de 60 minuts cada una. Però el dia natural té una durada variable d’entre 15 h i 6 minuts a 8 hores i 54 minuts, entre la sortida i la posta de sol. I que el dia astronòmic és el temps que fa servir la terra en girar sobre el seu propi eix amb una durada de 23 h, 56’ i 4’’.

La setmana és una divisió artificial del temps que està formada per un cicle de 7, 8 o 10 dies, en coincidència amb una fase de la lluna. La setmana pagana començava amb Solis i seguia amb Lunae, Martis, Mercurii, Iovis, Veneris i Saturni que passaren a ser Dominica, Feria II, Feria III, Feria IV, Feria V, Feria VI i Sabbatum a la setmana cristiana. La setmana actual és la mescla de les dues anteriors i encara hi ha cultures, com l’anglosaxona, que comencen la setmana en diumenge.

El mes és la mesura més antiga del temps. La paraula prové del llatí “mensis” i fa referència al temps que dura una llunació. Així el mes lunar, es pot comptar entre dues fases iguals de la Lluna i la seva durada és de 29 dies, 12 h, 44’ i 2,8”. El mes solar és l’avanç de 30º que realitza la terra sobre la el·líptica en la seva volta al voltant del sol, i té una durada de 30 dies, 10 h, 29’ i 3”. El mes civil té una durada convencional de 29 o 30 dies en el calendari lunar i 28 a 31 dies en el calendari solar.

La paraula any prové del llatí “annus”. Es produeix per la translació de la terra al voltant del sol. A Roma, el primer calendari usat fou lunar de 304 dies, agrupats en deu mesos, que aviat es transformà en un any de 355 dies i 12 mesos, el qual tenia un dia més que l’any lunar. A causa de la seva gran diferència amb l’any tròpic obligà a afegir-hi un mes suplementari, any sí any no, de 22 i 23 dies. Malgrat alguns intents, no fou escurçat aquest any més llarg que el tròpic fins a la reforma juliana, decretada per Juli Cèsar d’acord amb les indicacions de Sosígenes. Per portar-la a terme hom féu que un any, el 45 aC, tingués 445 dies civils; aquest any rebé el nom d’any de la confusió o annus confusionis. L’any Julià, basat en el congrés de Cànope, estimava que l’any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s’introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se’l va anomenar any de traspàs.

Durant l’any es produeixen les estacions que pels llatins eren Ver, Aestas, Autumnum i Hiems que passaren a tempus veranum, tempus aestivum, tempus autumnum i tempus hibernum.

A continuació trobareu a mode ben simple el nostre parenòstic, que anirem publicant mes a mes, durant aquest any 2019.