Especial eleccions 2023
A partir de les 20 hores i clicant sobre la imatge de davall, podreu seguir l’escrutini de les eleccions municipals a Algaida 2023
Candidatures municipals a l’Ajuntament d’Algaida
L’ordre d’aparició ve condicionat, de menor a major vots respecte dels resultats electorals a les passades eleccions municipals de 2019. També és el mateix ordre en què han estat publicades les candidatures al BOIB.
Entrevistes electorals
Clicau sobre les imatges per accedir al vídeo amb les entrevistes electorals (disponibles a partir de les 14 hores d’avui dissabte 20 de maig)
Taula rodona electoral
Com se sol·licita el vot per correu?
S’haurà d’acudir a qualsevol Oficina de Correus i sol·licitar l’imprès per votar per correu. El termini comença una vegada estan convocades les Eleccions, i fins al desè dia anterior a la votació.
Eleccions municipals i autonòmiques: del 4 d’abril al 18 de maig de 2023
On es presenta l’imprès emplenat?
Es presentarà personalment en qualsevol oficina de Correus o també de forma telemàtica amb DNI o certificat electrònic.
S’haurà d’acreditar la identificació de l’elector amb la presentació del DNI, passaport o permís de conduir.
Quins són els tràmits que realitzen Correus i l’Oficina del Cens Electoral?
Els electors que hagin sol·licitat el vot per correu poden consultar l’estat de l’enviament de la documentació a la seu electrònica de l’Oficina del Cens Electoral, per a això cal aportar l’identificador (DNI o passaport) i la data de naixement.
L’Oficina del Cens Electoral (OCE) fa l’anotació corresponent en les Llistes del Cens. L’OCE envia per correu certificat al domicili de l’elector (que rebrà ell personalment) un sobre amb la següent documentació:
- Un full explicatiu
- Una papereta i un sobre de votació.
- El certificat d’inscripció en el cens
- Un sobre en el qual figurarà l’adreça de la Mesa on li correspondria votar.
Com envio el vot per correu?
En un sobre on figura l’adreça de la Mesa on us correspon votar, i s’hi ha d’incloure el sobre de votació amb la papereta tancat i el certificat d’inscripció del cens. I aquest s’ha de remetre per correu certificat fins 4 dies abans del dia de les eleccions.
Eleccions municipals i autonòmiques: 24 de maig (data màxima per enviar el vot per correu)
Correus conservarà fins al dia de la votació tota la correspondència dirigida a les Meses electorals i la traslladarà a aquestes a les 9.00 am. Així mateix, continuarà donant trasllat de la correspondència que pugui rebre’s fins a les 20.00 pm del dia de la votació.
L’elector que sol·licita el vot per correu, una vegada ha estat admesa la seva sol·licitud, ja no podrà votar personalment.
Com pot votar un estranger que resideix a Espanya?
Alguns ciutadans estrangers que viuen a Espanya poden votar a les eleccions municipals.
És a dir, poden votar els residents a Espanya que, sense haver adquirit la nacionalitat espanyola, siguin ciutadans de països amb els quals Espanya ha signat Acords reconeixent el dret a votar en les eleccions municipals.
BOLÍVIA – CAP VERD – XILE – COLÒMBIA – COREA
EQUADOR – ISLÀNDIA – NORUEGA – NOVA ZELANDA
PARAGUAI – PERÚ – TRINITAT I TOBAGO
Els ciutadans de la UE, no espanyols, residents a Espanya. El termini per inscriure’s al cens electoral acaba el 30 de GENER DE 2023.
Quines són les condicions per votar?
- Tenir l’autorització de residència.
- Estar inscrit al padró municipal d’habitants
- Tenir 18 anys o més
- Pertànyer a estats membres de la UE o a estats amb Acord
- Residir a Espanya des de fa 5 anys.
- Residir a Espanya des de fa 3 anys (ciutadans Noruega)
Què es necessita per exercir aquest vot?
Hi ha tres vies:
- Accedir a la web: https://sede.ine.gob.es. I segons el cas, s’ha de clicar a:
- Tràmits de països amb acords: sol·licitud d’inscripció en el cens electoral.
- Tràmits de països de la UE: manifestar la voluntat de votar.
2. Per correu postal: de manera que s’hagi d’emplenar la declaració (Model DFA) i remetre-la a l’Oficina del Cens Electoral.
3. A l’Ajuntament: emplenant l’imprès de declaració (Model DFA) juntament amb la tajeta d’identitat i el certificat de residència
Quan un vot es considera vàlid?
És aquell vot que es fa a una candidatura o un vot en blanc.
Què és un vot en blanc?
Aquell que el seu sobre no conté papereta.
En les eleccions al Senat: el sobre que no conté papereta i les paperetes que no tenen marcat cap candidat o candidata.
Com computen els vots en blanc?
Se sumen al núm. total de vots vàlids. Així s’incrementa el número de vots necessaris per arribar a la barrera electoral.
Això perjudica els partits minoritaris, ja que, en ser comptat com emesos i vàlids, eleva el total de vots i tots els partits hauran d’obtenir més vots per aconseguir un escó.
Quan un vot és nul?
El vot serà considerat nul quan es doni alguna d’aquestes circumstàncies:
- El vot en sobres o paperetes diferents del model oficial
- Les paperetes sense sobre
- Els que s’emeten en sobres alterats
- Els sobres que contenguin més d’una papereta de diferents candidatures
- Les paperetes en què s’hagués modificat, afegit, o ratllat el nom dels candidats, alterat el seu ordre de col·locació, s’hagués introduït qualsevol expressió, o produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
Com computen els vots nuls?
Es comptabilitzen, però NO afecten el repartiment d’escons: No són vots vàlids. El vot nul té el mateix efecte en les eleccions que l’abstenció.
Qui decideix sobre el vot és vàlid o nul?
Exclusivament la Mesa electoral, formada pel president o presidenta i els i les Vocals. La Mesa conserva els vots nuls a l’efecte de posteriors reclamacions o recursos.
Com funciona el sistema d’Hondt?
En aquestes hi haurà qui voti i qui no. Aquests vots i els no vots es traduiran en regidors, els quals conformaran els resultats electorals. Per calcular-ho a Espanya utilitzam el mètode o sistema D’Hondt.
Aquest sistema d’adjudicació de regidors fou inventat per Víctor d’Hondt (Gant, 20 novembre 1841 – 30 maig de 1901), qui era un jurista belga i professor de dret civil i fiscal qui va idear el sistema el 1878.
Què hem de tenir en compte
La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, regula en el seu article 163 les regles que han de tenir-se en compte per dur a terme l’atribució dels escons en funció dels resultats de l’escrutini:
a) No es tenen en compte aquelles candidatures que no haguessin obtingut, almenys, el 3 per 100 dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Nota: en les eleccions municipals queden eliminats del repartiment les candidatures que no hagin aconseguit almenys un 5% dels vots.
b) S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.
c) Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció, formant-se un quadre. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients majors en el quadre, atenent un ordre decreixent.
d) Quan en la relació de quocients coincideixin dos corresponents a diferents candidatures, l’escó s’atribuirà a la qual major nombre total de vots hagués obtingut. Si hi hagués dues candidatures amb igual nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.
e) Els escons corresponents a cada candidatura s’adjudiquen als candidats inclosos en ella, per l’ordre de col·locació en què apareguin.
Per tal d’explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s’hagin d’escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
| Partit D | 5.000 |
| Partit E | 2.500 |
No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral.
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
Després, s’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots aconseguits per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d’escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s’atribueixen els escons a les candidatures que obtenguin els més grans quocients per ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’escó s’atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.
| Partit | Vots | /1 | /2 | /3 | /4 | Escons |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit A | 120.000 | 1r 120.000 | 3r 60.000 | 5è 40.000 | 8è 30.000 | |
| Partit B | 100.000 | 2n 100.000 | 4t 50.000 | 7è 33.333 | 25.000 | |
| Partit C | 40.000 | 6è 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 |
Principals problemes d’aplicar la llei D’Hondt?
Aquesta fórmula de repartiment, ha estat acusada d’enfortir als grans partits i disminuir la representació parlamentària dels petits. És a dir, afavoreix a les forces majoritàries, en detriment de les de menor dimensió, amb l’objectiu de dotar d’estabilitat a les institucions.
El sistema no és proporcional; és a dir, un partit que aconsegueixi 300.000 vots no tindrà el triple de representants que un altre que sumi 100.000, sinó més, ja que afavoreix a les llistes més votades.
El percentatge mínim és el 3% en les eleccions generals mentre que augmenta al 5% en les eleccions municipals, la qual cosa exclou als partits minoritaris.
