Parenòstic. Juliol de 2021

juliol

El mes de juliol és el setè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Originalment aquest mes era el cinquè del primitiu calendari romà i es deia Quintilis. Al principi, comprenia 36 dies però va ser canviat a 31 per Ròmul i reduït a 30 per Numa, establint finalment els 31 que té ara per Julio César. En honor del mateix (Iulius Caesar, en llatí) que havia nascut el dia 13 del mes, va ser renomenat a “Julius” d’on deriva “juliol”.

En iconografia se’l representava sota la figura d’un jove de carns bronzejades pel sol i amb els cabells coronats d’espigues

Dies especials. El Santoral

Els principals dies del mes de juliol, amb el seu santoral, són:

1 Sant Domicià, abat; sant Aaró (o Aaron), germà de Moisès i primer sacerdot de l’antiga aliança (s. XIII aC); santa Elionor (Leonor), mr.

2 Sants Procés i Martinià, mrs.; sants Bernadí Realino, Joan-Francesc Regis i Francesc Gerónimo, i els beats Julià Maunoir i Antoni Baldinucci, prev. jesuïtes i mrs.

3 Sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol, venerat a Edessa (s. VI). Sant Heliodor, bisbe; sant Jacint, cambrer imperial mr.; sant Lleó II, papa (sicilià, 682-683).

4 Santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I. Dedicació de la catedral de Tarragona (1331); sant Laureà, bisbe de Sevilla; santa Berta, vg.; sant Valentí Berriochoa, bisbe i mr.

5 Sant Antoni-Maria Zaccaria (1502-1529), prev., fund. barnabites a Milà (B). Sant Miquel dels Sants (1591-1625), prev. trinitari a Valladolid, nat a Vic i patró d’aquesta ciutat. Santa Filomena, vg.

6 Santa Maria Goretti (1890-1902), vg. i mr. de la castedat. Sant Isaïes, profeta i mr.; sant Ròmul, bisbe.

7 Sant Ot o Odó (+1122), bisbe d’Urgell, patró de la Seu. Sant Fermí, bisbe de Pamplona; santa Edilberga, vg.; sant Marçal, bisbe; beat Benet XI, papa (1303-1304).

8 Sant Adrià III, papa (romà, 884-885); sants Àquila i Priscil·la, esposos mrs., deixebles de Pau; sant Edgar, rei d’Anglaterra (+975); sant Eugeni III, papa (1145-1153).

9 Mare de Déu Reina de la Pau; sant Zenó o Zenon, mr.; sant Joan de Colònia, prev. dominicà i mr.; beat Teodoric Balat, mr.; beata Joana Scopelli, vg. carmelitana.

10 Sant Cristòfor o Cristòfol, mr., patró dels automobilistes; santa Verònica Giuliani, vg. caputxina; santa Amèlia, viuda; sant Ascani, mr.; beats Carmel Boltà, prev., i Francesc Pinazo, franciscans i mrs. a Damasc.

11 Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d’Occident, patró d’Europa (1964) i dels arxivers, bibliotecaris i documentalistes. Sant Pius I, papa (140-155) i mr.; santa Olga, reina.

12 Sant Joan Gualbert, abat; sant Abundi, prev. i mr. a Còrdova (854); sant Ignasi Delgado, bisbe i mr.; sant Josep Fernández, prev. i mr.; santa Marciana, vg. i mr.

13 Sant Enric (+1024), emperador germànic. Patró dels asmàtics. Sant Eusebi de Cartago, bisbe; beata Teresa de Jesús dels Andes, vg. carmelitana xilena; santa Sara, vg.

14 Sant Camil de Lel·lis (1550-1614), prev., fund. Servents dels Malalts a Roma (MI, 1582), patró dels malalts i els infermers. Sant Francesc Solano, prev. franciscà, de Montilla, missioner al Perú; santa Adela, viuda, beat Gaspar Bono, prev. mínim, de València.

15 Sant Bonaventura (1218-1274), bisbe d’Albano i doctor de l’Església, cardenal (franciscà). Dedicació de la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem; sant Antíoc, metge mr.; sant Pompili-Maria Pirrotti, prev. escolapi.

16 Mare de Déu del Carme o del Carmel (s. XIII), patrona de la gent de mar. Santa Magdalena Albrici de Como, vg. agustina.

17 Sant Aleix, pelegrí; santes Justa i Rufina, vgs. i mrs.; santa Marcel·lina, vg., germana de sant Ambròs; sant Lleó IV, papa (847-855); beates Anneta Pelràs, Teresa de Sant Agustí i companyes, vgs. carmelitanes i mrs.

18 Sant Frederic, bisbe de Ratisbona i mr.; santa Marina, vg. i mr.; santa Simforosa i els seus 7 fills, mrs.

19 Santa Àurea, vg. i mr. a Sevilla; sant Símmac, papa (sard, 498-514); sant Pere de Cadireta, dominicà, de Moià.

20 Sant Elies, profeta (s. IX aC); sant Torlaci, bisbe; sants Pau i Sisenand, diaques i mrs. a Còrdova; santa Margarida, vg. i mr.; santa Liberata, vg. i mr.

21 Sant Llorenç de Bríndisi (1559-1619), prev. caputxí i doctor de l’Església. Sant Daniel, profeta (s.VI-VII aC); santa Pràxedes, vg.

22 Santa Maria Magdalena (de Magdala), deixebla de Jesús. Sant Teòfil, pretor romà mr.; sant Menelau, abat.

23 Santa Brígida (Suècia 1303-Roma 1373), rel. viuda, fund. Institut del Salvador. Sant Bernat d’Alzira i santes Maria i Gràcia, mrs.; santa Cunegunda, rel. franciscana.

24 Sant Víctor, mr.; sant Borís, mr.; santa Cristina, vg. i mr.; beates Pilar, Maria-Àngels i Teresa, vgs. carmelitanes i mrs. a Guadalajara.

25 Diada de Sant Jaume (anomenat el Major) , apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d’Espanya. Santa Valentina, vg. i mr. Sant en honor al qual Algaida celebra les seves festes d’estiu.

26 Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria (tradició iniciada al s. II). Patrona de les embarassades.

27 Sant Cugat (Cucufate), mr. barceloní (s. IV), d’origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d’Octavià (Sant Cugat). Santes Juliana i Semproniana, vgs. i mrs. de Mataró, patrones d’aquesta ciutat; sant Pantaleó, metge mr.; sant Celestí I, papa (422-432); sant Aureli, mr.

28 Santa Caterina Thomàs, vg. agustina, de Mallorca; sant Víctor I, papa africà i mr.; beat Urbà II, papa (francès, 1088-1089); sants Nazari i Cels, mrs.; sant Ursus, abat.

29 Santa Marta, germana de Maria i de Llàtzer, amics de Jesús residents a Betània, patrona dels hostalers i taverners. Sant Adam, el primer humà; sant Fèlix III, papa (romà, 483-492).

30 Sant Pere Crisòleg (s. IV-V), bisbe de Ravenna i doctor de l’Església. Màrtirs de Sant Joan de Déu (Calafell i altres indrets, 1936). Sants Abdó o Abdon i Senén (popularment Nin i Non), mrs., patrons dels hortolans; sant Justí de Jacobis, bisbe.

31 Sant Ignasi de Loiola (1491-1556), prev., basc, fund. Companyia de Jesús a Roma (SJ, jesuïtes, 1540).

Tradicionari

Generalment, durant el mes de juliol s’acaba la sega i la batuda dels cereals, la qual cosa donava peu a fer festa per celebrar la collita i la finalització d’una de les tasques camperoles més dures. Segons Amades, els seus orígens els hem de situar en l’època precristiana en què es duien a terme actes litúrgics per celebrar les collites. D’aquest fet deriva que la gran majoria d’aquestes festes tenen lloc en aquest moment de l’any, en què els cereals ja són estotjats a casa. A Mallorca, antigament, en acabar la batuda si alguna possessió propera encara no havia enllestit la tasca, els veïns que sí que l’havien acabada els hi feien befa i solien plantar una forca damunt el boll i fins i tot, li donaven forma de bujot per riure’s dels que no havien acabat. També era costum fer grans sonades de corn marí en senyal d’alegria per haver acabat la sega i la batuda.

Però per damunt de tot és el temps de les festes majors, en què cada poble celebra el patronatge d’un sant o la commemoració d’un fet històric o tradicional. Totes elles tenen el seu caire religiós i laic alhora, i representen el punt de trobada de la comunitat en l’espai públic per afirmar la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents compartits. Algunes d’elles, han assolit un grau de popularitat que s’han convertit en atractius turístics i vertaders inputs econòmics per la localitat on se celebren.

La dansa, tant en el format de balls com en el de danses rituals, és un dels elements indispensables de les festes patronals. Els balls, antigament organitzats en la revetlla de la festa, eren el marc social en què l’esbarjo i la joia festiva col·lectiva es materialitzava. Actualment aquests balls han estat substituïts per verbenes, concerts, revivals, entre d’altres. Justificat o no el seu arrelament al país, el que sí que és cert és que comparteixen elements comuns amb els balls que se celebraven antigament: la música, la dansa, l’ús comú de l’espai públic i la cerca d’un moment d’esplai i de ruptura de la rutina diària.

Quant a les danses rituals podem afirmar que les festes litúrgiques medievals constituïren el motiu i el context més apropiat per a les danses, bé foren de personatges mitològics, de caràcter carnavalesc o de l’encarnació de mitologemes en personatges bíblics. Cada una de les danses rituals existents comprèn una complexa organització dramàtica que fa necessari un estudi detingut i crític de cada un dels seus elements simbòlics per assolir el seu coneixement, multiforme i polièdric.

Els Cossiers ballen per Sant Jaume a Algaida.

El mot «cossier», documentat per primer cop a Mallorca el 1554 és, segons Joan Coromines, l’adaptació catalana del mossarabisme Kosaïr, «corredor», que corre cerimonialment, derivat del llatí cursus, «cós» o «correguda», en català. Altres hipòtesis apunten a la possibilitat que els cossiers fossin els intèrprets d’algun antic joc o d’exercicis gimnàstics que, en passar a formar part de la processó del Corpus, serien configurats com a balls sacralitzats; d’altra banda, altres investigadors afirmen que en realitat es tractaria de restes fòssils de balls de fertilitat, que el cristianisme assimilà canviant el seu simbolisme i convertint-los en una lluita al·legòrica entre el bé i el mal.

A Algaida surten amb motiu de les festes de Sant Jaume i per les del patró del poble, sant Honorat. El seu origen concret és desconegut, però la semblança amb els cossiers de Montuïri fa pensar amb una relació molt estreta. La primera documentació escrita que s’ha localitzat és del segle XIX.

El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar i des de llavors no s’ha interromput. El grup el formen sis balladors, la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments de cintes i estampes de sants sobre una camisa blanca i una falda ampla de color diferent del del capell. També porten una falda de la mateixa tonalitat del capell d’on surten cintes, a sota hi porten calçons amples i blancs. Porten calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes blanques. A les mans porten mocadors llargs i brots de murta a l’hivern, per Sant Honorat, i d’alfabeguera, a l’estiu per Sant Jaume. Els colors que combinen són el verd, groc i vermell.

Cossiers Sant Jaume 2015

La dama era interpretada antigament per part d’un home, però des de la recuperació és una dona. Porta capell d’ala ampla blanc lligat amb una cinta vermella, una brusa blanca decorada amb estampes de sants i una falda llarga d’on també pengen cintes.

El dimoni porta un vestit negre amb decoració amb motius infernals, una màscara amb banyes i una barrota de fusta a les mans.

Les danses dels Cossiers d’Algaida s’interpreten en la majoria dels casos acompanyades del so del flabiol i el tamborino. Aquestes són Mestre Joan, Els reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Mercançó, Titoieta (sempre és la darrera i es mata al dimoni), les Bombes (serveix per acompanyar les autoritats i també hi són la xeremia) i l’Oferta (s’executa dins l’església davant la relíquia del sant).

Calendari lunar de juliol

FaseDataHora
🌗 Quart Minvant01/07/202123:10
🌑 Nova10/07/202103:16
🌓 Quart Creixent17/07/202111:12
🌕 Plena24/07/202104:37
🌗 Quart Minvant31/07/202115:16

Calendari biodinàmic de salut i bellesa

Els dies per tallar-se els cabells i les ungles del 3 al 5 i dia 31 de juliol per un creixement ràpid i per a reforçar-lo de l’11 al 215 i dia 22 de juliol de 2021 Pel que fa a la depilació els dies propicis són el 9, 11, 13, 18, 19, 20 i 21 de juliol de 2021.

Feines de Sembra

Sembrarem i plantarem en lluna vella  bledes, mongetes tendres, pastanagues, raves, escaroles i les cols arrissades de Milà, borratxona, blanca i llombarda (vermella). També cogombre, carabassó, síndria i meló en lluna nova.

Feines de trasplantar

És quan hi ha més feina a l’hort. Per matar la grama, s’ha de llaurar per la lluna vella de juliol. Cal regar de matinada quan la terra i les plantes s’hagin refredat. Cal continuar podant, lligant i ensulfatant les tomateres. Cal continuar amb el tractament d’aigua d’ortigues.

Convé també començar a separar les soques de les carxoferes i sembrar per esqueix d’ulls. Respecte als arbres fuiters cal fer una garangola per regar-los un poc enfora de la soca i taparla amb palla per conservar la humitat.

Què podem recollir aquests dies?

El mes de juliol es comencen a recollir col, colflori i espinacs. També mora, poma i el raïm. Estam a la plena de producció de albergínies, carabassons, cogombres, ceba, fesols fava, grells, lletuga, mongetí, pastanagó, grells, ravanets, tàperes, i les tomàtigues, també de ramallet. També de els fruites melicotó, figa, síndria, meló, pera i pruna.

Aquest mes de juliol comencen a quedar ja poca collita de patata novella, albercoc, cirer, cítrics, i les fraules.

Què menjam?

La calor de l’estiu ens porta una cuina fresca i poc feixuga en què les estrelles indiscutibles són les verdures i hortalisses: tomàtigues, pebres, ceba, all, julivert, carabassí, mongeta tendra, enciam, albergínia… Productes que ens permeten elaboracions tan típiques de l’època com són el trempó, el tumbet, les albergínies farcides, els pebres vermells torrats, les coques de trempó, les coques de pebres vermells, el tumbet, les calderes, i els arrossos i aguiats de peix.

Les fruites de la temporada també mereixen menció especial, i així tenim prunes, que per Sant Jaume es cullen les de frare llarg; síndria; meló; albercocs; mores; i totes les varietats de figues: verdals, roges, agostenques, bordissots blanques i negres, de pàmpol…

També era costum per aquesta època fer cassola de caragolins. Anar a cercar caragolins pel camp constituïa ja una festa per ella mateixa pels més menuts de la casa.

Dites i sentències populars

A continuació, algunes dites populars del mes:

  • Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
  • Pel mes de juriol, a s’era hi fa un bon sol
  • Nit de juliol pluja no vol.
  • Pel Juliol, ni dona ni caragol.
  • Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar.
  • A mig juliol sembra el fesol, per Santa Carmeta (dia 16), sembra la mongeta.
  • Pel juliol amb poc foc bull el perol.
  • Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol.
  • Per Santa Magdalena (dia 21) la nou i l’ avellana és plena.
  • Santa Margalida (20 de juliol) l’encèn i sant Bernat l’apag