El vicepresident Biel Barceló explicà la llei de lloguer turístic a Algaida

Ahir diumenge a les 19:30 h va tenir lloc a Algaida una reunió informativa amb l’assistència del vicepresident del govern i conseller de Recerca i Turisme Biel Barceló, i  del diputat Antoni Reus per informar sobre la llei de lloguer turístic. A l’acte hi assistiren una quarantena de persones que feren preguntes directament als dos protagonistes.

Durant la reunió el vicepresident explicà que entre els objectius del el Govern vol definir un sostre de places i regular el lloguer turístic en benefici del bé comú, amb un equilibri i que tothom pugui sumar-se a aquesta modalitat, tot fugint de l’especulació i fent d’aquesta modalitat d’allotjament una peça més del canvi de model turístic i econòmic demandat per la majoria de la gent, i garantir l’accés de l’habitatge, “sense caure en la gentrificació de determinades zones i que suposen l’expulsió dels residents per dedicar-se la zona a altres activitats, en aquest cas el lloguer turístic”.

Amb l’actual llei no hi ha limitacions de places turístiques més enllà de les urbanístiques i malgrat sigui necessària donar d’alta les places i comprar els drets, cosa que amb les diferents excempcions de l’actual llei, a la pràctica aquestes limitacions no es donen.

Entre els canvis i les propostes a la nova llei, segons els responsables de la conselleria de la llei, destaquen:

• Supressió de les excepcions a l’intercanvi de places (excepte pel que fa a l’illa de Menorca). Tothom que vulgui obrir un establiment turístic, o comercialitzar estades turístiques en un habitatge, haurà d’adquirir les places a la borsa insular corresponent, sempre que n’hi hagi de disponibles. Ara apugen a unes 40.000.
• Les places també es podran adquirir d’allotjaments turístics o d’habitatges residencials que es donin de baixa, sempre que aquests hagin comprat les places prèviament. I sempre es farà complint l’intercanvi «plaça per plaça»
• En el cas dels habitatges plurifamiliars, les places turístiques s’adquiriran per un termini de 5 anys, renovables (sempre que la zona residencial en què s’ubiquin es continuï considerant apta per a la comercialització d’estades turístiques, segons la normativa insular o municipal que determini la zonificació corresponent).
• Es prohibiran noves comercialitzacions d’estades turístiques en habitatges ubicats en sòl rústic protegit. Els consells insulars i els ajuntaments podran incrementar aquesta protecció atentent a la zonificació.
• Els habitatges hauran de complir una sèrie de requisits mínims: legals, urbanístics, de sostenibilitat i d’eficiència energètica i de qualitat turística. També hauran de tenir comptador d’aigua propi.
• Per tal d’acreditar la consolidació de l’ús residencial de l’habitatge i d’impedir l’especulació, les construccions (tant unifamiliars com plurifamiliars) hauran de tenir una antiguitat mínima de 10 anys. També està en debat si limitar el número de places que es poden posar a disposició del lloguer turístic.
• En el cas dels habitatges plurifamiliars, la comercialització d’estades turístiques només es permetrà en funció del que determinin els estatuts de les comunitats de propietaris, i en cas que es requereixi una autorització expressa, està en debat si s’hauria d’aprovar per majoria simple o per unanimitat.
• Les plataformes web de comercialització d’estades turístiques només podran anunciar els habitatges que estiguin registrats legalment. La nova llei permetrà imposar sancions a les webs que incomplesquin aquest requisit, les quals augmenten considerablement.

El debat amb els assistents

Els assistents formularen una sèrie de preguntes. Entre aquestes destaquen si les llicències registrades i concedides abans de l’aprovació de la llei (s’espera que sigui pel juny), queden en una zona no declarada turística, es mantindria la seva legalitat. El diputat de Més per Mallorca, Antoni Reus va afirmar que l’ideal és que tothom que vulgui fer aquesta activitat es registri de manera legal, i que en tot cas la llei no tindrà efectes retroactius.

Altres plantejaren qüestions sobre qui decideix què es pot llogar i que no. Reus va respondre que la nova llei vol permetre en igualtat de condicions llogar cases unifamiliars i plurifamiliars, les quals no està permès en l’actual llei. També demanaren si seria possible fer uns trasvassament de places de lloguer turístic d’una propietat a un altra del mateix propietari com fan ara els hotelers. Barceló va respondre que no peruè el permís s’atorga a la propietat i no al propietari i que amb la nova llei no es podrà fer ni tan sols els hotelers.

Els presents també pulsaren l’opinió sobre el per què es vol prohibir el lloguer turístic en zona rústica protegida, si d’aquesta manera es maneten les propietats. Barceló va respondre que està en debat i que enten la postura afirmant que hi ha altra gent partidària de prohibir-ho tot. Finalment també es plantejar la possibilitat de posar en marxa un sistema de categoria per al lloguer turístic similar al de les estrelles dels hotels. El diputat Antoni Reus va respondre afirmant que era una cosa difícil però que no es descartava.

La reflexió que feren alguns dels assistents és que gràcies a la injecció econòmica que ha suposat el lloguer turístic en els darrers tres anys, moltes de les finques s’han pogut conservar o mantenir i o no s’ha venut el patrimoni sinó que ha estat gestionat pels mallorquins.

Tant Barceló com Reus, recomanaren que si les cases reuneixin les condicions per donar-se d’alta com habitatges de lloguer turístic i que per tant pugui ser comercialitzat turísticament, que ho facin ja, fins i tot abans d’aprovar la nova llei.

El lloguer turístic a Mallorca i Algaida.

Segons informaren ahir els responsables polítics, es calcula que a Mallorca hi ha entorn a 100.000 places de lloguer turístic que estan fora del mercat i que s’ofereixen. Segons el portal de lloguer Airbnb.es a Algaida s’ofereixen diferents modalitats de lloguer turístic. Així s’ofereixen 63 cases senceres, moltes de les quals amb piscina amb preus que van dels 25 al 415 euros, i un preu mitjà de 170 euros / nit.  També s’ofereixen fins a 18 habitacions provades en diferents cases, a un preu que oscil·la entre els 12 i el 79 euros amb un preu mitjà de 37 euros / nit. La web inclou altres modalitats que lloguer que fan que sumat a les dues anteriors, podem concloure que a Algaida es comercialitzen com a lloguer turístic fins a 109 lloguers, per bé que el número de persones que s’hi allotgen és molt superior.

Donat que algunes d’aquestes cases o habitatges ja tenen a hores d’ara bastantes reserves, hom pot fer-se una idea de la importància econòmica que en els darrers anys ha tengut i té el lloguer turístic, fins i tot a zones com les del nostre municipi que no tenen consideració de zones d’afluència turística.

Redacció essaig.cat