Col·locada a Algaida una pedra memorial en record del batle Pere Llull Fullana assassinat el 1936

Avui dilluns dia 17 de desembre a les 13.30 h s’ha col·locat davant l’Ajuntament d’Algaida la rajola de la memòria històrica, més coneguda com a projecte “stolpersteiner”.

Aquests emblemes són els primers que es col·loquen a l’estat espanyol; en total es posaran 26 plaques entre Palma i municipis de Mallorca. Aquestes estan dedicades entre d’altres a 18 batles i càrrecs republicans que varen ser assassinats pel franquisme. 

A Algaida s’ha posat la placa amb el nom del batle republicà Pere Llull Fullana de mal nom Serral i Tirò, que va ser detingut dia 16 d’agost de 1936 i assassinat dia 17 d’agost del mateix any juntament amb el seu pare i el seu germà.

Aquesta és una iniciativa del Consell de Mallorca que es va posar en marxa a Alemanya per Gunther Demming, artista que va començar amb aquesta iniciativa per homenatjar a les víctimes dels nazis durant el règim de Hitler; actualment a Europa n’hi ha més de 50.000 i es solen instal·lar a diferents indrets dels pobles o ciutats a les voravies.

A l’acte, hi han estat presents el vicepresident primer i conseller de Cultura, Francesc Miralles; el director insular de Relacions Institucionals i Presidència, Marc Herrera; la consellera del  Territori Mercedes Garrido; la consellerade benestar i Serveis socials, Margalida Puigserver; la batlessa d’Algaida Maria Antònia Mulet, l’artista Gunter Demnig, autor de les plaques, diferents representants de l’Associació de Memòria Històrica de Mallorca i alguna gent del poble ben emcoionada davant la col·locació de la placa. 

Qui era Pere Llull Fullana? 

Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida, al carrer del Campet nº 30 a les quatre hores de dia 20 de maig de 1908. Casat amb Francesca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles al carrer de San Joan, davant Can Bondat (avui Can Climent Garau).

Estava afiliat a Esquerra Republicana. Era íntim amic de Llorenç Antich, “Móra” i de Pere Capellà “Batle” (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts, però en Pere li contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se.

Dia 7 de març de 1936, en sessió extraordinària, fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida. En sessió ordinària, el mateix dia, fou nomenat gestor d’hisenda.

Dia 15 d’abril de 1936, per absència del president de la Comissió Gestora (el batle), quedà com a batle en funcions i, dia 17 d’abril, autoritzà el rector d’Algaida a fer una diada a Castellitx. Com que la gent pròxima al clergat i les dretes tenien previst aprofitar la diada per fer manifestacions violentes antirepublicanes, en Pere adreçà un escrit, dia 18 d’abril, al rector Sebastià Guasp en el que li deia “obedeciendo a la actual situación social y en evitación de posibles desórdenes en la vía pública, queda revocado dicho permiso anterior”.

Dia 25 de juny de 1936 tingué lloc una sessió extraordinària a l’ajuntament amb un únic punt en l’orde del dia: nomenament de Pere Llull com a president de la Comissió Gestora (batle) i, en el mateix ple, el president accidental li va lliurar les insígnies representatives del càrrec.

El darrer ofici que Pere Llull signà com a president de la Comissió Gestora va ser dia 18 de juliol: ordenà a la fàbrica d’electricitat d’Algaida que no aturàs el corrent elèctric fins a nova orde, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern, ja que s’havia produït un alçament contra la República.

El dia del desembarcament de Bayo a Portocristo, el diumenge 16 d’agost a les 8 del matí els veieren passar a ell i al seu germà Toni pel Campet. Se n’anaven a amagar a una finca d’en Toni que es deia Son Bernat Reus. L’esposa d’aquest hi envià un nebot perquè els avisàs que no sortissin , ja que els falangistes agafaven molts republicans i els duien a tancar. A les deu del matí, falangistes perfectament armats havien acordonat la casa de la seva germana Catalina i l’escorcollaren per veure si hi estaven amagats. Els dos germans no feren cas de les recomanacions de la dona d’en Toni sinó que, ben al contrari, es dirigiren cap al poble per sebre què passava. Quan foren a al Colomer els falangistes els agafaren i els dugueren a l’ajuntament. L seva esposa el va anar a veure i ell, perquè no patís, li digué que l’endemà l’amollarien. Tot i que volgué tranquilitzar-la, estava convençut que els durien a tancar al vaixell Jaume I, ja que digué als seus amics que també estaven retinguts que si tenien influències les fessin servir perquè, si no, els durien a tancar al vaixell.

L’endemà hi havia més de cent republicans detinguts però els anaren amollant fins que, a les 10 del vespre, només en quedaren tretze. Amollaren els quatre darrers i, immediatament, posaren els altres nou dins cotxes i els dugueren a Manacor. Allà, en Pere, el seu pare i el seu germà foren cremats vius i, després, tirats dins una gran sitja per fer-ne desaparèixer els cadàvers. A les 4 del matí, un algaidí dels qui havien anat a veure com els mataven, digué que els havien tirat dins un gran fogueró. Hores més tard, un falangista de Santa Eugènia digué, dins Algaida, “aquesta nit hem fermat el Tirons, hem posat el vell enmig, i els hem cremats amb benzina”.

Les viudes dels dos germans i la de Llorenç Antich anaren al cementeri municipal de Manacor, on veieren un gran caramull de cendres amb molt botons que no havien cremat. Després anaren al cementeri de Son Coletes, on trobaren uns homes que feien síquies per enterrar-hi els homes que havien de matar els dies següents. Els hi digueren que hi havia mort moltíssim d’homes però que no en sabien els noms i, a més, tampoc en guardaven la roba dels morts, així com es solia fer al cementeri de Palma.

Quan als motius de l’assassinat d’en Pere, s’ha de dir que, per els seus assassins, el fet de què fos el batle els serví de justificació, però tothom sabia que, a més de les rivalitats polítiques, hi havia, sobretot, enveges personals econòmiques. També hi havia qui digué que el dia que signà l’ofici prohibint al rector fer una diada a Castellitx, també signà la seva pena de mort.

Dia 28 de novembre de 1941, des del Jutjat Provincial de Responsabilitats Polítiques de Palma, s’adreçà al batle d’Algaida l’ofici 11965 amb referència a l’expedient 3153-41 obert a Pere Llull Fullana, en què es demanava antecedent polítics i socials , càrrecs directius que havia tingut als partits, agrupacions o associacions del Front Popular, el béns que tenia i de què vivia, serveis prestats al Glorioso Movimiento Nacional i si s’hi havia oposat d’una manera activa. Dia 5 de desembre de 1941, des de l’ajuntament d’Algaida, es contestà mitjançant l’ofici nº 635 però no en podem saber la resposta perquè d’aquest ofici- així com de tots els semblants- n’ha desaparegut la còpia. Dia 25 d’octubre de 1946 s’en va inscriure, al jutjat d’Algaida, la defunció en què consta que morí dia 18 d’octubre de 1946.

La biografia i la imatge del batle republicà Pere Llull Fullana l’hem obtinguda de la bona feina feta per Rafel Antich i l’hem extreta del web http://www.afalgaida.cat

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.