La FELIB recorda al govern de l’Estat l’autonomia dels ens locals per gestionar els seus recursos.

Totes les forces polítiques de les Illes Balears i tant el Consell de Mallorca com el Govern autonòmic han manifestat aquesta setmana el seu desacord amb la possibilitat que el Ministeri d’Hisenda permeti als ajuntaments gastar només 5.000 milions d’euros del seu superàvit acumulat, que és de 14.000 milions (un 35%), per invertir-los en polítiques de cures, mobilitat, desenvolupament sostenible i cultura. Pel que fa als 9.000 milions restants, l’Estat se’ls quedaria i els tornaria en un termini de deu anys. Aquesta proposta es recull en un document que el govern espanyol va enviar dimecres a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Davant aquestes informacions, la FELIB, representant de totes les entitats locals de les Illes Balears, ha reunit a batles i batlesses, inclosa la batlessa d’Algaida Maria Antònia Mulet, amb caràcter d’emergència amb relació al destí dels superàvits i romanents positius de tresoreria acumulats per les entitats locals de les Illes Balears. La trobada s’ha fet davant les darreres informacions amb relació a la negociació establerta entre el Govern d’Espanya i la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) que contemplarien una cessió voluntària de catorze mil milions d’euros, corresponents als romanents positius de tresoreria de les entitats locals, en favor de l’Estat amb el compromís que aquest transfereixi cinc mil milions d’euros per fer front a determinades despeses durant els exercicis 2020 i 2021, i la resta, nou mil milions d’euros siguin transferides durant les properes deu anualitats. Per això en el comunicat la FELIB diu que:

1) El Govern estatal ha de respectar i garantir l’autonomia que la Constitució Espanyola i les lleis donen als ens locals per a la gestió dels seus recursos.

2) La FELIB insta al Govern d’Espanya a flexibilitzar les regles perquè els ens locals puguin emprar en tota la seva extensió els seus superàvits i romanents per impulsar  aquells serveis i infraestructures als seus respectius municipis, i per impulsar plans  municipals de reactivació necessària per superar la crisi causada per la COVID-19.

3) En cas que el Govern de l’Estat modifiqui alguna llei que afecti l’autonomia, hisenda o estabilitat financera dels ens locals, la FELIB demana que vengui avalat pel Congrés dels Diputats, davant els legítims representants de tots els  espanyols. 

Des de fa anys, les entitats locals de les Illes Balears, a través de la FELIB, han estat reclamant al Govern de l’Estat una major flexibilitat per a poder aplicar els superàvits i disposar dels romanents positius de tresoreria acumulats a la prestació de serveis públics de qualitat als ciutadans, reivindicant sempre la seva autonomia a l’hora de gestionar els seus propis recursos dins els marges que marca la legislació.

Les entitats locals constitueixen l’administració més propera al ciutadà i han mostrat sempre la seva solidaritat amb la resta d’administracions espanyoles, assumint competències impròpies sense rebre, en moltes ocasions, el finançament adequat de les comunitats autònomes i de l’Estat per exercir-les, el que ha provocat que hi hagin destinat recursos propis en moltes ocasions.

En el cas de les Balears la xifra supera els 555 milions d’euros. A Mallorca, alguns batles i batlesses consideren que l’emergència sanitària els ha fet perdre la por als plans obligats de reajustament i qualifiquen l’actual proposta de «préstec encobert». Segons ha pogut saber aquest digital, el romanent amb què comptaria l’Ajuntament d’Algaida fruit del superàvit acumulat estaria al voltant dels 3 milions d’euros.

Redacció essaig.cat