Algaida té més del 45 % dels habitatges que no es destinen a residència principal
Que el negoci immobiliari està a l’alça és un fet innegable i són molts els que volen gaudir d’una segona residència.
Però el creixement del nombre de segones residències a les Illes Balears ha estat espectacular fins al punt que 14 municipis de Mallorca (Andratx, Banyalbufar, Campos, Costitx, Deià, Escorca, Estellencs, Felanitx, Fornalutx, Pollença, Ses Salines, Sant Joan, Santanyí i Sencelles) ja tenen més habitatges no principals que principals, segons informa avui el diari Última Hora. Poden estar buits, són segones residències de residents o es lloguen turistes, però no es destinen a l’ús principal de l’habitatge. Es tracta d’un problema greu per als residents en aquests municipis, que veuen com es desvia l’habitatge al mercat de segona residència o turístic mentre els habitants no troben immobles a preus raonables per viure-hi tot l’any.
A les zones costaneres és on s’agreuja el problema sobretot als municipis de Campos, Ses Salines, Santanyí i Felanitx, i tota la zona de Tramuntana, destacant Andratx (60%), Banyalbufar (62%), Deià (65%) i Fornalutx (66%).
El problema també comença a ser important al Pla de Mallorca, que es comença a veure afectats pel fet d’esdevenir municipis de vacances, més barats que les zones costaneres. A mesura que més i més persones decideixen invertir en immobles per al lloguer turístic, la pressió sobre el mercat immobiliari s’intensifica, provocant que els locals no només ho tinguin més difícil per trobar habitatge, sinó que també els preus s’eleven considerablement. Sencelles amb un 57,31 %, Costitx amb un 55,51 % i Sant Joan amb un 51,28 % d’habitatges no principals són els tres municipis del Pla amb més habitatges no principals. Aquesta tendència no només transforma el paisatge urbà, sinó que també afecta la comunitat local, que veu com les seves arrels es van desintegrant a mesura que els nous compradors, sovint estrangers, no s’integren ni contribueixen al teixit social d’aquestes zones.
En el cas d’Algaida, hi ha censades segons l’INE el 2021 4306 habitatges, dels quals 2335 es destinen a habitatges principals i 1971 són habitatges no principals. Això representa un 45,77 % del conjunt d’habitatges no destinats a fer de residència principal sinó a altres usos. Aquests habitatges no principals inclouen segones residències, allotjaments turístics i altres tipus de propietats que no s’utilitzen com a llar habitual. És innegable aquesta diversitat en l’ús dels habitatges pot arribar a tenir un impacte significatiu sobre l’economia local, però també és previsible que tengui efectes sobre la dinàmica demogràfica de la zona. A més, l’equilibri entre habitatges principals i no principals pot afectar la planificació urbana i la sostenibilitat del nostre poble.
Redacció essaig.cat
