La revetla de Sant Jaume ja torna a ser aquí. Avui a partir de les 19:30 hores els algaidins tornarem a emocionar-nos sentint els flabiols i tambors anunciant l’arribada dels Cossiers a sa plaça, procedents de la seu de l’Obra Cultural d’Algaida, al carrer del Laberint.
Amb la música, i els colors groc, verd i vermell, que pengen en forma de cintes i mocadors a moltes de les finestres i balconades del poble, tant de particulars com de negocis. Una iniciativa encapçalada fa més de 10 anys per Algaida Jove i que ja tothom ha assumit i que «fa poble». Enguany el disseny de la camiseta és de na Núria Pardo Llompart i els beneficis de la seva venda anirà destinants parcialment a l’Associació contra el càncer infantil l’Estrella de na Marta. A més a més s’ha posat en marxa en segon concurs d’engalana el teu carrer.
Enguany també serà diferent per a part dels protagonistes de la festa i també per a les seves famílies, perquè s’estrenaran per primera vegada, tres nous cossiers d’entre els candidats que es presentaren fa dos anys. Alguns d’aquests nous cossiers ja s’estrenaren per les passades festes de Sant Honorat.
Aquestes festes de Sant Jaume de 2026, els cossiers seran Joan Salas i Alexandre Rafael que s’estrenen per la revetla, Jordi Juan Sastre, Joan Antoni Oliver, Celesti Oliver, Joan Fiol, Laura Mindona de dama, i Pau Fiol, com a dimoni.
El dia de Sant Jaume la dama serà na Joana M Jaume. L’acompanyaran Abel Matamalas Oliver, que s’estrena el dia de Sant Jaume, Celesti Oliver, Ramon Bibiloni, Guillem Puigserver, Ricard Echevarria i Guiem Mascaró i exercirà de dimoni en Joan Antoni Majoral.
Els cossiers no podrien dansar sense els flabiolers i xeremiers: Mateu Mulet, Alexandre Mulet i Mireia Oliver.
Els Cossiers oferiran el ball a la batlessa davant l’Ajuntament
A més a més de l’estrena dels nous cossiers, enguany s’ha introduït un nou canvi. Fins l’any passat era tradició que durant el Quadrat els cossiers oferissin el seu tradicional ball davant la casa del batle o batlessa com a mostra de respecte institucional. Però tal com va anunciar l’Ajuntament en un comunicat a les xarxes socials “sense desmerèixer aquesta tradició, que durant anys s’ha mantingut viva amb estima i respecte, enguany, i amb el consens i el suport del grup de COSSIERS, aquest ball es farà davant la CASA DE LA VILA”.
Aquesta fou una petició de la batlessa, davant el fet que a ca seva té un espai reduït i que trobava que «aquest ha de ser un moment on tots els algaidins i algaidines es puguin sentir per igual, sense diferències» i afegeix «l’Ajuntament és la casa de tot el poble i crec que és l’espai més adequat».
L’Ajuntament remarca que, amb el canvi d’ubicació del ball oferent a la persona que ocupa la batlia a la casa de vila, es “continuarà tenint el mateix significat, la mateixa emoció i el mateix respecte de sempre; ara, però, davant la institució que representa tot el poble”
No osbtant la voluntat de l’equip de govern és que això no sigui una decisió puntual, sinó que pugui quedar consolidada per al futur i que els Cossiers puguin fer el ball institucional davant la Casa de la Vila, segons ha pogut saber aquest digital, de moment el que s’ha aprovat és que els Cossiers ballin aquest ball allà on el batle o batlessa de torn decideixi (ja sigui a davant ca seva, a davant l’Ajuntament o allà on creguin que es pugui fer en bones condicions).
En principi i si no hi ha canvis de darrera hora el quadrat es farà d’aquesta manera: Plaça- Aigua – Roca – placeta d’es Sitjar – ajuntament – Roca- Creu d’en Vicó- Unió- Amargura – Migdia – Sant Joan – Plaça on ballaran el ball de la Titoieta i la mort del dimoni.
D’altra banda, i per mor de l’arlerta per foc, com ja va passar a Pina, també s’han suspesos el castell de focs artificials de la revetla.
La tradició dels Cossiers a Algaida
Enguany fa 53 anys que un grapat de joves decidiren recuperar la tradició dels ball dels Cossiers durant les festes de Sant Jaume, després d’una temporada en què havien desaparegut.
Etimològicament la paraula cossier podem dir que ve de cossia (que a la vegada deriva de cós o lloc de córrer) i que encara avui podem relacionar amb el seu caràcter itinerant amb el quadrat que realitzen a dins el poble. Es podria parlar de relació amb els cultes a divinitats agrícoles que es donen a tots els pobles de cultura clàssica, i també abans, en la societat neolítica, on la dona s’ocupava de les tasques agrícoles.
Per tant és un ball on podríem veure un culte al matriarcat amb preponderància i direcció femenina (ho podem veure en la vestimenta i l’ornamentació) encara que aquesta Dama que dirigeix no sempre sigui una dona a la resta de pobles. El debat sobre que els dones intervinguin en el ball dels cossiers està superat des de fa anys al nostre poble. Un element a destacar també és el cercle, que es reprodueix als balls, un cercle al qual sempre se li ha donat un caire màgic i mitificador.
Avui tenim un ball transformat i evolucionat pel temps i la història, una evolució feta per l’Església al s. XIV en què s’havia d’evolucionar del paganisme de les danses, cap a un enaltiment del cristianisme catòlic (fet que passà a tot Europa). Per tant l’Església va adoptar a la seva litúrgia les antigues danses rituals i paganes, incloent-les a dins la seva celebració canviant els elements més pagans per altres que s’identifiquessin amb el seu dogma.
A Algaida els cossiers varen continuar ballant fins al segle XX i als anys seixanta, també com a atracció turística, fet que els va fer desaparèixer fins que en el si d’un grup de joves del qual en sortiria la delegació de l’OCB, nasqué la idea ferma de retornar els Cossiers al seu lloc. El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar dins el poble per omplir-lo de color, música i olor d’alfabeguera, amb el mestre Tiu ballant de dama.
Des de llavors, hi ha hagut innovacions, renovació de vestits, incorporacions de cossiers, fent que es mantengui l’esperit dels Cossiers i garantint la seva continuïtat per molts d’anys.
Les danses dels Cossiers d’Algaida que s’interpreten són les Bombes (que serveix per acompanyar les autoritats i també hi participa la xeremia), Mestre Joan, Els reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Mergançó i Titoieta, que sempre és la darrera i es venç al dimoni. L’Oferta, l’única que s’executa dins l’església davant la relíquia del sant o de la veracreu.
Com es tradició per les festes de Sant Jaume durant la revetla fan el quadrat del poble en el sentit contrari a les agulles del rellotge aprofitant les creus de terme: sa plaça, carrer de s’Aigua, creu de la Ribera, carrer de la Roca, creu de la quarterada, carrer Unió, carrer Amargura, creu d’Es Colomer, i altre cop a sa plaça. Des de fa temps, també se sol ballar davant la casa del batle o batlessa, cosa que també es durà a terme.
Aprofitam aquesta notícia, per desitjar-vos molts d’anys i bones festes de Sant Jaume, de part de tots els qui feim la Revista es Saig.
Redacció essaig.cat
