Com funciona el sistema d’Hont?
En aquestes hi haurà qui voti i qui no. Aquests vots i els no vots es traduiran en regidors, els quals conformaran els resultats electorals. Per calcular-ho a Espanya utilitzam el mètode o sistema d’Hont.
Aquest sistema d’adjudicació de regidors fou inventat per Victor d’Hondt, (Gant, 20 novembre 1841 – 30 maig de 1901), qui era un jurista belga i professor de dret civil i fiscal qui va odear el sistema el 1878.
Què hem de tenir en compte
La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, regula en el seu article 163 les regles que han de tenir-se en compte per dur a terme l’atribució dels escons en funció dels resultats de l’escrutini:
a) No es tenen en compte aquelles candidatures que no haguessin obtingut, almenys, el 3 per 100 dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Nota: en les eleccions municipals queden eliminats del repartiment les candidatures que no hagin aconseguit almenys un 5% dels vots.
b) S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.
c) Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció, formant-se un quadre. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients majors en el quadre, atenent un ordre decreixent.
d) Quan en la relació de quocients coincideixin dos corresponents a diferents candidatures, l’escó s’atribuirà a la qual major nombre total de vots hagués obtingut. Si hi hagués dues candidatures amb igual nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.
e) Els escons corresponents a cada candidatura s’adjudiquen als candidats inclosos en ella, per l’ordre de col·locació en què apareguin.
Per tal d’explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s’hagin d’escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
| Partit D | 5.000 |
| Partit E | 2.500 |
No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral.
| Partit | Nombre de vots |
|---|---|
| Partit A | 120.000 |
| Partit B | 100.000 |
| Partit C | 40.000 |
Després, s’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d’escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’escó s’atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.
| Partit | Vots | /1 | /2 | /3 | /4 | Escons |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit A | 120.000 | 1r 120.000 | 3r 60.000 | 5è 40.000 | 8è 30.000 |  |
| Partit B | 100.000 | 2n 100.000 | 4t 50.000 | 7è 33.333 | 25.000 | |
| Partit C | 40.000 | 6è 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 | |
Principals problemes d’aplicar la llei d’Hont?
Aquesta fórmula de repartiment, ha estat acusada d’enfortir als grans partits i disminuir la representació parlamentària dels petits. És a dir, afavoreix a les forces majoritàries, en detriment de les de menor dimensió, amb l’objectiu de dotar d’estabilitat a les institucions.
El sistema no és proporcional; és a dir, un partit que obtingui 300.000 vots no tindrà el trile de representants que un altre que sumeix 100.000, sinó més, ja que afavoreix a les llistes més votades.
El percentatge mínim és el 3% en les eleccions generals mentre que augmenta al 5% en les eleccions municipals, la qual cosa exclou als partits minoritaris.
