Presentació del llibre Voleu Sales? de Bàrbara Duran
Ahir diumenge horabaixa va tenir lloc la presentació del llibre Voleu Sales? Pervivència i recuperació del cant de salers al Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca, editat per Lleonard Muntaner a càrrec de la seva autora la musicòloga i professora manacorina Bàrbara Duran, a qui dissabte poguerem sentir tocar en el concert que Polissònia feu a l’església d’Algaida.
L’acte començà amb una introducció de Biel Oliver Torres, qui va fer una vreu ressenya de les diferents cançons de musica popular algaidina que ell, juntament amb Biel Majoral havien recuperat, algunes de les quals també es pogueren sentir ahir horabaixa.
Acte seguit, prengué la paraula l’autora, Bàrbara Duran, entusiasmada per totes aquestes cançons i tonades que havia escoltat. Duran ha elaborat un estudi, que formarà part de la seva tesi doctoral però que ara pren forma de llibre, sobre la pervivència i la recuperació del cant de salers al Llevant de Mallorca, com Son Macià, Sant Llorenç i Porto Cristo i com aquestes tonades i cançons han conservat fins als nostres dies, o els han recuperats.
De què parlam?
Una sala és el nom de les cançons cantades pels salers, és a dir, per l’estol de joves que el dia de la Pasqua van de casa en casa, cantant i sonant per captar panades, i que té una equivalència a les cançons de panades o cançons dels quintos en alguns indrets de Mallorca. A Catalunya i Eivissa tenen el seu equivalent amb els caramellaires que canten caramelles A altres indrets de Mallorca, i a Menorca les caramelles són anomenades Deixem lo dol.
Com va sortir l’estudi?
Segons explicà la mateixa autora, “tot va començar amb el record de Margalida Fullana, que és la sogra de la meva germana. Jo llavors acabava Musicologia, i arran d’un altre treball la vaig entrevistar. Va ser la il·lusió amb què na margalida me contava els seus records d’aquestes cançons el que va fer que jo m’animàs a iniciar aquest estudi sobre una música poc estudiada”. Igualment explicà l’anècdota que després d’haver fet aquesta entrevista, demanà a una de les seves alumnes per aquesta tradició i va poder poc després assistir i comprovar la seva pervivència.
Duran recorda que els pobles estudiats han estat molts: Son Macià, Porto Cristo, Sant Llorenç, Manacor, Porreres, Sant Joan, Petra, Ariany, Maria, Campanet (com a cas del nord), Campos, Santanyí, Calonge, Felanitx, s’Alqueria. Montuiri amb la Coral Mont-Lliri i Llucmajor amb Torrat i Bullit han fet una gran tasca de recuperació de totes aquestes cançons. Tampoc podem deixar de banda Algaida on els quintos no surten a cantar però si perviu la tradició d’organitzar-se per fer festa”.
L’autora explica que tot ha estat construït sobre testimonis orals i articles de premsa local, més algunes estudis breus i referències més breus encara, i que aquestes presentacions als pobles les fa “com agraïment i per poder tornar allò que li han donat des dels pobles: ajuda per fer l’estudi”. Duran afirmà que “el que més m’ha interessat ha estat veure com hi ha grups socials, agents culturals, que treballen d’una manera una mica subterrània”.
Duran es demana què és el que explica que aquestes tonades i cançons s’hagin conservat a determinants indrets o en alguns casos s’hagin recuperat. Enyorança? Diversió? Continuar amb tradicions? Duran va afirmar que com a mallorquins hem de conèixer totes aquestes tradicions, per saber què allò que ens es propi com a societat, i “no deixar mai de ser mallorquins i perdre la nostra identitat per una identitat estandard o globalitzada.
L’acte acabà amb una interpretació en flauta de l’autora que reproduïm. Després de firmar llibres, encara va tenir temps per arreplegar testimonis orals algaidins de tonades i deixem lo dol.
Redacció Noticiari es saig
