Presentat el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears que inclou 1215 topònims d’Algaida
Ahir dimarts al teatre Xesc Forteza de Palma va tenir lloc la presentació del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. Hi han participaren la presidenta del Govern, Francina Armengol, el rector de la UIB, Llorenç Huguet; la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur; la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabrer; el director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Jaume Guiscafrè; Joan Miralles i Monserrat, professor emèrit del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i director del projecte; i Xavier Gomila i Enric Ribes, filòlegs i col·laboradors del projecte.
El Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears és el resultat d’un projecte que el professor Joan Miralles i Monserrat va iniciar l’any 1999, en un primer moment al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i després a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a partir de 2014. Consisteix en l’aplec i presentació d’una extensa però encara no exhaustiva llista de gairebé 50.000 topònims actuals no urbans de les Illes Balears. A partir de 2003 s’hi afegí Xavier Gomila per Menorca i el 2004 Enric Ribes per Eivissa i Formentera.
El projecte s’ha duit a terme a partir de fonts escrites i de fonts orals. Pel que fa a les fonts escrites s’ha duit a terme el buidatge i anàlisi de cinc grans fonts publicades: la Gran Enciclopèdia de Mallorca, amb el mapa corresponent (1988-99), el Corpus de Toponímia de Mallorca, de Josep Mascaró Pasarius (1962-67), amb el seu Mapa General de Mallorca, Les Illes Balears, poble a poble, editada pel COFUC, 2007), el Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears, publicat també pel COFUC el 2007 i el Mapa Topogràfic de Mallorca, a escala 1:5000 (1990-1996).
Pel que fa a les fonts orals, a Mallorca començaren les tasques de treball de camp el 2009 i han continuat fins avui. El nombre d’informants per a totes les Illes Balears és de 547 persones, 303 de les quals són de Mallorca. Només en aquesta illa s’han fet 240 sessions de treball amb una mitjana de dues a tres hores cada sessió. Una vegada preparades les llistes procedents de les fonts escrites citades es verificà en el treball de camp amb els informadors si aquests topònims encara eren vius i si eren correctes. D’altra banda, es va ampliar també l’aplec de topònims a partir de la informació que donaven els informants. Després es duien les llistes per a la seva aprovació a la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL), comissió delegada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, al costat de membres de la Secció Filològica de l’IEC, del Servei Lingüístic i d’un membre especialista en onomàstica.
La Toponímia d’Algaida
En el cas d’Algaida fruit de les consultes a les diferents fonts orals i dels informadors s’hi han inclòs 1215 topònims referits al nostre municipi. En aquest cas els investigadors han comptat als diferents informadors com són Miquel Sastre Pujol “Fiolet” (1947) qui exercia de coordinador, Joan Capellà Galmés “de Randa” (1955), Catalina Mas Targa “de sa Pleta” (Palma, 1938), Pere Mulet Cerdà “de can Cerdà” (1938-2016) i Bernat Servera Ribes “Miquelet” (1943).
La llista d’aquests 1215 topònims fou aprovada a les reunions de la CTAL del 24 de gener de 2014, del 29 d’abril de 2015 i del 3 de març de 2017.
Com a aspectes especialment innovadors del projecte, a més de les llistes toponímiques pròpiament dites, l’usuari podrà consultar al web de l’IEC un cercador de mots, i una mostra de georeferenciació del topònim i de l’enregistrament del topònim en qüestió
Podeu consultar el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears a l’enllaç: http://notib.recerca.iec.cat/
Redacció essaig.cat
