Algaida podria (o no) incrementar la seva població un 77 % respecte del padró actual

Segons un estudi publicat pel Govern de les Illes Balears a finals del mes d’abril, el sòl vacant urbà i urbanitzable de Mallorca s’acabarà d’aquí a 40 anys, 34 si atenem a les xifres del conjunt de les Balears, on Formentera és l’illa amb menys opcions urbanitzables.

incrementpoblacio

De l’estudi se n’extreu la conclusió que el terme municipal de Palma presenta poques opcions de creixement, ja amb el sòl vacant disponible es podrien construir 29.943 habitatges, fet que permetria albergar 75.457 persones, un 18,7% de la població actual. Ara bé, dins l’àrea metropolitana de Palma, és a dir els municipis que limiten i envolten la capital, tenen un potencial de creixement demogràfic superior al 70 % com Puigpunyent, i del 50 % a Santa Eugènia, Santa Maria, Llucmajor o Marratxí. Calvià, com Palma, també presentaria un creixement demogràfic limitat d’un 15% si s’esgotàs el sòl, però no representa una xifra menor: 2.999 habitatges i 7.557 persones.

I quina és la situació d’Algaida?

L’aprovació de la Modificació del Plantejament núm. 2 de les Normes subsidiàries limitaria el creixement del municipi.

Al nostre municipi s’hi podrien construir segons aquest estudi fins a 1.650 habitatges nous que donarien lloc a un increment de població de 4.157 persones, un 77 % més que el padró actual que 1 de gener de 2016 apujava a 5.394 habitants. És a dir, que si es donàs aquest esceneari de projecció urbanístic i poblacional, en menys quaranta anys, la població del nostre municipi es podria acostar perfectament a la xifra dels 10.000 habitants.

Si comparam el mapa urbanístic de les Illes Balears amb el visualitzador urbanístic de l’Ajuntament d’Algaida, especialment al sòl urbanitzable i les futures unitats d’execució, no s’aprecien diferències notables a excepció d’una unitat d’execució a Randa. Clicau sobre les imatges per ampliar.

La metodologia d’estudi

Cal explicitar la metodologia de l’estudi estadístic, fent constar que no necessàriament s’acabarà produint aquest escenari.

El sòl vacant urbanitzable considerat en aquest estudi és el format per les àrees que actualment es troben lliures d’edificació, i que segons el planejament vigent són susceptibles d’esser edificades amb finalitats residencials. Queden excloses aquelles qualificacions a les quals el Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) assigna usos distints als residencials així com el sòl rústic. I s’ha fet a partir de la fotografia aèria ortorectificada de l’any 2015 en aquells terrenys que el MUIB assigna un ús predominant de tipus residencial.

Una vegada es disposa de la delimitació de cada sòl vacant del 2015 s’ha calculat la seva capacitat d’habitatges i població segons les fórmul a de 2,52 persones per habitatge i en els casos on no hi ha índex de capacitat de població i donat que habitualment no està establert una mida mínima d’habitatge per l’ajuntament s’empra una mitjana de 120 m2 per habitatge.

Es podria evitar?

No obstant això, la gestió d’aquest sòl depèn d’una decisió política el problema de la qual no és la quantitat de sòl de què es disposa, sinó la gestió que se’n vol fer. Les dades podrien permeten plantejar políticament un decreixement urbanístic sempre i quan els solars vacants es requalificassin a la baixa, cosa que dependrà dels Ajuntament.

De fet l’Ajuntament d’Algaida té pendent aprovar provisionalment la modificació de les Normes Subsidiàries (NN.SS.) de Planejament número 2 referides a la intensitat d’Index d’ús residencial i turístic i adaptació a la normativa de servituds aeronàutiques, que entre d’altres mesures permetria limitar l’expansió urbanística en el municipi. Tanmateix fa dos plenaris que es retira de l’ordre del dia.

Des del Govern de les Illes Balears s’aposta per un ús responsable del sol amb una ocupació completa dels sòl urbà ja existent, fent especial èmfasi a la importància del lloguer residencial, que no turístic del qual l’executiu autonòmic opina que si que repercuteix en els preu dels habitatges de les Illes Balears, contradint un informe publicat aquesta setmana per la UIB.

Per això en la darrera versió de la futura Llei d’Habitatge de Balears es preveu la declaració d’un pis com a temporalment desocupat quan estigui buit durant més de sis mesos, cosa que permetrà als ajuntaments prendre mesures per promoure la seva sortida al mercat i afavorir el seu ús. L’avantprojecte ja regulava un registre d’habitatges desocupats perquè els propietaris de més de deu pisos que els tinguin en desús dos anys estiguin obligats a cedir temporalment la seva gestió a l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), que els destinarà a lloguer social durant tres anys i abonarà una renda als propietaris.

Una altra mesura inclosa en el projecte final de la Llei d’Habitatge és la fixació d’una fiança equivalent a dos mesos de renda a dipositar en casos de lloguers residencials, no els de vacances, que estan regulats per una altra via i subjectes a una autorització específica. Així es dificultarà, segons el govern autonòmic, que propietaris que lloguen pisos a turistes s’emparin en què ho permet la Llei d’Arrendaments Urbans, ja que la fiança obligatòria de dos mesos resultarà molt elevada per a lloguers de curta durada.

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s