Reivindiquem la nostra festa d’en Camestortes
A la vila d’Algaida, temps enrere pels darrers dies es feia la mascarada d’en Camestortes, deformació popular i humorística del mot Carnestoltes. Una mascarada és una representació al·legòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa arreu d’Europa els segles XVI i XVII, amb motiu de festes cortesanes i populars.
En Camestortes és una celebració festiva ben completa perquè reuneix tots els elements propis del carnaval: jocositat, burla, disfressa, crítica, inversió i gresca. És una festa on simbòlicament es representa la mort de l’hivern: en Camestortes és l’any vell que cal matar per propiciar l’arribada de la primavera.
En Camestortes era un homo de bulto que fumava en pipa. La festa començava el Dijous Llarder quan anaven a cercar en Camestortes de ca seva amb una carrossa i el duien a la plaça i el posaven damunt un balcó. En el darrers anys en el del Bar s’Acadèmia de sa plaça, però des de l’any passat el pengem a la balconada de l”Ajuntament.
El darrer dia del carnaval, el davallaven d’allà i el posaven altra vegada damunt una carrossa, feien una volta pel poble amb la banda de música davant i finalment el duien enmig de plaça, damunt el cadafal, per fer-li un judici. L’acompanyaven son pare, que era un home disfressat i sa mare, que tradicionalment també era un home, que parlava amb una veueta prima que sabia fer molt bé.
Llavors l’acusaven de totes les malifetes del poble, i de cada una de les coses dolentes que havien passat durant el darrer any, sobretot donaven molta llenya als polítics. L’atacaven dos o tres que ja estaven entesos per donar-li branca, encara que de vegades sortia qualcú del públic. Davant això, son pare el defensava i sa mare plorava escandalosament. I finalment el sentenciaven a mort i el duien a matar amb la banda de música a un molí. El pujaven damunt la terrassa i amb tres trets d’escopeta el mataven.
Després, quan ja era mort, el posaven dins una caixa sense tapadora i anaven a fer una volta pel poble cantant una çançó i a continuació hi havia ball de festa.
En Camestortes, tortes se’n va morir
Ai, ai, ai, ai de mi!
Quaranta mil vegades l’han enterrat
Ai, ai, ai, ai de mi!”
El cap de dotze mesos, viu és tornat.
Ai,ai, ai,ai de mi!
Atlotes d’Algaida, més no ploreu,
que vendrà Pasco i ballarem.
La mascarada d’en Camestortes va ser prohibida pel règim franquista coincidint amb la guerra civil. L’any 1981, la festa va ser recuperada per iniciativa d’en Biel Majoral amb l’ajuda d’un grup de joves. Llavors també és va fer els anys 1982 i 1983. Aquell mateix any es va recuperar la festa i de cada any va anar agafant més embranzida. Després d’un parèntesi de dos anys, en Camestortes de 1986 va ser organitzat pels pipers d’Algaida. Després es deixa de celebrar fins que a l’any 2000 es va tornar ressuscitar la Festa d’en Camestortes gràcies a un nombrós grup d’algaidins i algaidines constituïts en comissió organitzadora. Els integrants de la companyia de teatre d’Algaida Es Porrassar foren els encarregats de donar vida als personatges de la gran farsa que és el judici, la condemna i l’execució d’en Camestortes, i de llavors ençà la festa s’ha celebrat.
Aquests dies un grup de joves del Casal dels Joves d’Algaida realitzarà un treball de recerca històrica sobre la festa: els inicis, els canvis que ha sofert i com es viu la festa a l’actualitat. es Saig vol sumar-se a aquesta contribució a la recerca històrica, i recuperam un conjunt d’imatges dels anys anteriors i que conformen el nostre arxiu (les fotografies són de na Jerònia Pou). Segur que hi trobau gent coneguda. També us oferim la tonada de la cançó de’n Camestortes.
Redacció essaig.cat
