‘Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba de publicar aquest mes d’octubre una nova actualització de l’Atles de Distribució de Renda de les Llars, amb les dades consolidades referents a l’exercici de l’any 2024. Segons aquest darrer informe, el municipi d’Algaida experimenta un increment notable dels seus ingressos i consolida la seva posició de renda mitjana-alta tant a escala autonòmica com estatal.
Segons les dades oficials, la renda neta per persona a Algaida assoleix els 16.189 euros. A nivell estatal, amb una població empadronada de 6.357 habitants, el nostre municipi ocupa la posició número 274 en el rànquing de la renda bruta mitjana, mentre que a nivell de les Illes Balears s’enfila fins al lloc número 28.
Si traslladem l’anàlisi a la unitat familiar, la renda mitjana per llar se situa al voltant dels 44.366 euros, xifra que s’extreu de la mitjana de les quatre seccions censals del municipi.
Diferències per nuclis i districtes
L’Atles de l’INE continua constatant que els ingressos no es distribueixen de manera exactament uniforme arreu del terme municipal d’Algaida. El desglossament per seccions evidencia petites oscil·lacions entre la zona urbana central, els nuclis agregats i l’àrea de fora vila.
Pel que fa a la renda neta per persona, la distribució és la següent:
- Districte 1 (Nucli urbà d’Algaida): 17.612 euros per habitant.
- Districte 2, Secció 1: 17.298 euros per habitant.
- Districte 2 (Pina i Randa): 16.936 euros per habitant.
- Districte 1, Secció 002 (Fora vila direcció Palma): 16.880 euros per habitant.
Aquesta tendència es repeteix si ens fixam en la renda mitjana per llar, on la part més cèntrica del poble lidera l’indicador de riquesa familiar, mentre que la zona rústica cap a Ciutat marca la xifra més ajustada:
- Districte 1 (Nucli urbà d’Algaida): 47.661 euros per llar.
- Districte 2, Secció 1: 44.235 euros per llar.
- Districte 1, Secció 002 (Fora vila direcció Palma): 43.109 euros per llar.
- Districte 2, Secció 2 (Pina): 42.461 euros per llar.
Pèrò si calculam la renda mediana global del municipi apuja a 23.450 euros, un 6,5 % més que el 2023, distribuïts de la següent manera:
- Districte 1 (Nucli urbà d’Algaida): 24.500 euros per unitat de consum.
- Districte 2, Secció 1: 22.750 euros per unitat de consum..
- Districte 1, Secció 002 (Fora vila direcció Palma): 22.050 euros per llar.
I què passa a les Balears i a Espanya?
En el conjunt de les Balears, la renda mitjana neta per llar va arribar als 47.774 euros el 2024, fet que suposa un increment del 6,6 % respecte a l’any anterior. Per illes, Mallorca va registrar una mitjana de 47.149 euros per llar, mentres que a Menorca va ser de 45.544 euros. Per part seva, el conjunt d’Eivissa i Formentera va arribar als 52.936 euros, per sobre de la mitjana autonòmica. L’estudi també analitza la renda neta mitjana per habitant, un indicador diferent dels ingressos per llar. A les Balears, aquesta xifra es va situar en 17.158 euros anuals el 2024.
Pel que fa a la renda mediana per unitat de consum va arribar als 22.050 euros el 2024, fet que suposa un increment del 3,28 % respecte a l’any anterior. Per illes, Mallorca i Menora varen registrar una mediana igual que les balears, si bé l’increment a Mallorca és d’un 6,78 %. Per part seva, el conjunt d’Eivissa i Formentera va arribar als 23.450 euros, per sobre de la mitjana autonòmica, amb un increment de del 3,28 %.
Respecte a l’estat espanyol, La renda mitjana de les llars espanyoles va augmentar el 2024 un 3,6% fins a 19.950 euros, si bé aquesta xifra no acaba de reflectir la realitat dels ingressos en tota l’extensió de la geografia espanyola. Més de 39.000 euros separen els barris acomodats del centre de Madrid i Barcelona on arriben als 47.250 euros per llar, com Retiro o Les Corts, de Las Mil viviendas, a Alacant, o el Polígon de la Cartuja, al nord de Granada, on la renda mitjana amb prou feines supera els 8.000.
Per què la renda «mitjana» i la renda «mediana» no són el mateix?
Com en cada edició de l’Atles, les xifres generen cert debat al carrer sobre si la realitat del dia a dia de les famílies s’hi veu reflectida. En aquest sentit, és fonamental entendre la diferència estadística entre la renda «mitja» i la renda «mitjana».
L’indicador més robust i el que utilitza l’INE principalment (la renda mediana) consisteix en el valor que queda just al punt mitjà si ordenéssim tots els veïns i veïnes d’Algaida en fila índia, del que guanya menys al que guanya més, i agaféssim l’import de la persona que queda al bell mig de la fila. Això permet que la xifra s’ajusti més a la realitat d’una llar «típica».
En canvi, si utilitzàssim simplement la mitjana aritmètica (sumar tots els doblers del poble i dividir-los entre tots els habitants), la presència de només dues o tres persones amb ingressos extremadament elevats –com a guanys milionaris de patrimoni o dividends– dispararia automàticament el resultat cap amunt, creant un miratge que no reflectiria la capacitat adquisitiva real de la gran majoria dels algaidins i algaidines.
Per aquest motiu, els indicadors en forma de «mediana» que es prenen per referència des de les instàncies estadístiques eviten les distorsions provocades per les grans fortunes i suposen l’eina utilitzada per ens internacionals com l’OCDE o l’Eurostat per mesurar i comparar la riquesa real de la classe treballadora. Per exemple: una persona que viu tota sola i guanya 15.000 euros anuals tindrà la mateixa renda que els quatre membres d’una família formada per una parella amb dos fills (2,1 unitats de consum) que ingressa 31.500 euros.
D’altra banda, i malauradament no sempre es fan els càlculs de la mateixa manera. Si mirau les dades d’altres anys, veureu que la renda de les llars s’ha reduit, però això no és possible si la renda mitjana per persona ha apujat. L’explicació es troba en el canvi de la metodologia dels càlculs, entre mitjana i mediana, referida a les llars.
Redacció essaig.cat
