La cova de Ramon Llull a Cura estrena cartelleria i nova pàgina web.
L’entorn de la Cova de Ramon Llull a Randa compta des d’avui amb nous cartells informatius que serveixen per a explicar l’existència de la cova, indicacions de com arribar-hi, les normes per a poder-la visitar i també la importància que va tenir a la vida del Beat. A més, la nova cartelleria convida els visitants a aprendre més sobre la figura de Ramon Llull i sobre l’entorn de Randa a una nova pàgina web que ha elaborat el consell.
La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha visitat avui la cova acompanyada de la directora insular de Patrimoni, Kika Coll; la batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet; i l’historiador Pere Fullana, que ha col·laborat amb el Consell per a l’elaboració dels textos explicatius.
Busquets ha explicat que, gràcies a la nova senyalització es dona visibilitat a la cova i s’incentiva que sigui visitada i també s’aporta informació sobre la figura del filòsof mallorquí.
“Vull reiterar, una vegada més, el nostre compromís amb el patrimoni illenc, no només amb la seva conservació i estudi sinó també amb la seva divulgació, perquè com més gent el conegui, més gent l’estimarà i vetllarà per la seva conservació”, ha dit la consellera.
A més de la nova senyalització, la brigada de Patrimoni del Consell amb la col·laboració de personal del programa VISIBLES del Soib estan netejant de vegetació l’entorn de la cova i recuperen les parets i marges deteriorats.
La Cova de Ramon Llull a Randa és on, segons la tradició, es refugià durant el primer període d’estada a la muntanya i on hauria rebut la il·luminació divina. Es pot visitar des de fa uns mesos gràcies a la col·laboració entre el Consell de Mallorca, l’Ajuntament d’Algaida i la propietat de la finca d’Albenya. Se situa al vessant sud del puig de Randa, dins els terrenys de la possessió d’Albenya. Tant la cova com el veí santuari de Cura foren declarats paratge pintoresc el 1951.
La cova presenta una entrada estreta afectada per despreniments de roca. La cavitat no és gaire profunda i l’altura també és escassa, de manera que sols hi cap una persona acotada. Segons la descripció de l’arxiduc Lluís Salvador, la cova tenia una obertura de 2,5 m i una fondària de 2 m; el despreniment de la roca de la coberta n’ha reduït notablement les dimensions i ha generat nombroses llegendes vinculades a la destrucció voluntària del patrimoni lul·lià. Així s’hauria consolidat el relat d’un atemptat contra la cova promogut pels sectors antilul·listes a fi d’eliminar els símbols i els espais que nodrien la devoció lul·liana popular.
Davant la cova hi ha una esplanada de 350 m2, protegida amb una reixa metàl·lica i una paret seca. Amb la mateixa tècnica s’han fet els tres graons que faciliten l’accés a la cavitat. Dos elements commemoratius de Ramon Llull enriqueixen l’espai: una placa de pedra a l’entrada de la cova, col·locada el 1933, i una estàtua de Llull pregant de genolls, de marès, mutilada. Tots aquests components reflecteixen el moviment lul·lià promogut pels franciscans TOR, les dècades dels 30 i 40.
Pel que fa a la vegetació, hi destaca el cèlebre llentiscle que ha donat lloc a la llegenda de la mata escrita, que, segons la tradició, ocorregué aquí. Les fulles de la mata presenten tot un seguit de signes estranys, talment lletres d’alfabets arcaics, que s’hi imprimiren després que Déu revelàs a Llull l’Art general.
Per a poder visitar la cova s’han de recollir les claus a l’hostatgeria o al restaurant de Cura. L’horari de visites és de 10 a 14 hores, de dilluns a diumenge.
Redacció essaig.cat
