Quant han pujat els lloguers a Algaida en els darrers anys?
Amb tres mesos de retard sobre la data prevista a causa de la crisi del coronavirus, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat aquesta setmana l’índex de referència de preus de lloguer entre 2015 i 2018 que, en última instància, hauria de servir perquè els ajuntaments identifiqui situacions “abusives”, de preus desbocats, i, si ho desitgen, posar límit als preus. No obstant això, el ministre, José Luis Ábalos, va evitar esmentar aquest objectiu quan va presentar aquesta eina i es va limitar a dir que serà “molt útil” per “prendre decisions en l’àmbit públic”. També, perquè les administracions tinguin “un coneixement més precís de lloguer i reduir el marge d’error en la presa de decisions públiques”.
Així entre 2015 i 2018, els preus de lloguer s’han disparat en nombroses ciutats d’Espanya. Per exemple, a Madrid han crescut un 13%, mentre que a Barcelona ho han fet un 17%, a Màlaga i Palma s’han encarit un 19%, a València han pujat un 16% ia Sevilla, un 11%.
No obstant això, són en els municipis costaners, en els arxipèlags o de les perifèries de grans ciutats, on els preus han patit un major increment: Estepona (25%), Santa Eulàlia de Riu (25%), Calvià (24%), Arrecife (24%), Fuengirola (21%) o Terrassa (21%), per posar alguns exemples.
Metodologia de l’estudi
El Ministeri de Transport, Agenda Urbana i Mobilitat publica una estadística que proporciona un índex dels preus dels habitatges llogats a tot el territori fiscal comú. En concret, l’estadística sorgeix de la combinació dels lloguers declarats en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per habitatge habitual i l’explotació estadística de la base de dades del Cadastre Immobiliari per les característiques físiques dels immobles, que inclouen els lloguers d’1,4 milions d’habitatges col·lectius (pisos en edificacions urbanes) i prop de 200.000 habitatges unifamiliars o rurals declarades en 2018. Evidentment queden fora de l’estadística habitatges llogats en l’economia informal i els immobles situats en els territoris forals del País Basc o Navarra o declarats per residents en aquests territoris. Els preus publicats per l’Administració Pública no mostren el preu mitjà per metre quadrat sinó el preu mitjà.
El preu per metre quadrat indica que una zona és molt desitjada, però no té en compte la mida de les cases. L’índex estatal de preus també ofereix la mitjana de les rendes que els inquilins abonen mensualment. De nou, apareixen en els primers llocs sobretot cases unifamiliars: tenir terrassa, jardí o piscina eleva la factura de l’lloguer.
I quina és la situació d’Algaida?
Les Illes Balears són, juntament amb Madrid i Barcelona, les comunitats autònomes on més han pujat els preus dels lloguers, amb 624 euros al mes de mitjana.
A Algaida les dades del Ministeri, apunten a que s’ha produït un increment del preu del lloguer d’entre el 24,6 i el 26,9 % entre el 2015 i el 2018, amb una mitjana de 542,5 euros al mes. Cal tenir present que les dades d’Algaida se presenten entre 2 districtes, en el qual el districte 1 és el que està més proper a Palma i és el que aglutina la majoria del centre urbà d’Algaida. El districte 2 és la part del poble més occidental i més allunyat de Palma. Curiosament, en el districte 1 han pujat manco els preus (24,6 %) del lloguer que en el districte 2 (26,9 %)
Amb tot hi ha diferències significatives. Així de les cases s’observa que de mitjana tenen el doble de superfície que els pisos col·lectius (217 m² de les cases pels 105 dels pisos). Per calcular-ne l’increment s’ha agafat només com a referència les dades del pisos col·lectius, és a dir, amb les dades de 14 cases del districte 1 i 20 cases del districte 2 l’any 2018. Tot fa pensar que les dades de mitjana de lloguer actual són superiors. De fet altres portals com idealista.com xifren el preu mitjà del lloguer a 8,19 eur/m².
A la dreta hi trobareu una inforgrafia amb tota la informació disponible pels dos districtes d’Algaida, amb les dades que estan disponibles al Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del govern central.
Redacció essaig.cat
