Algaida ha commemorat el Dia de les Germanies amb un senzill i emotiu acte al casal Pere Capellà
Algaida, com la totalitat de municipis de Mallorca s’ha sumat aquest diumenge a la commemoració del 500 aniversari d’una de les seus fites històriques més destacades: la Germania. Es tractà d’un alçament de les classes populars (menestrales i pagesos, els agermanats), que llavors constituïen el gruix de la població, contra els estaments privilegiats (cavallers, ciutadans, eclesiàstics, mercaders, els mascarats) per motivacions econòmiques. La lluita, que va prendre la forma d’una guerra civil i es va estendre més de dos anys, va finalitzar amb la victòria de l’oligarquia i el restabliment de l’statu quo anterior. El càstig i la repressió posteriors contra els revoltats van ser duríssims.
L’acte ha començat poc abans de les 12 del migdia amb la sonada dels xeremiers algaidins, Mateu i Alexandre Mulet. Després, Miquel Serra ha fet una declaració explicant els motius de la celebració de l’acte i també ha agraït a la regidora de Cultura Margalida Garcies les facilitats per poder dur a terme l’acte amb l’assistència de públic, tot i les recomanacions de no fer-ho.
Serra ha dit abans de la lectura del manifest que “ens sentim hereus dels agermanats, de les seves reivindicacions, dels seus objectius. Nosaltres també denunciam tota forma d’injustícia, tota forma de desigualtat tant social com lingüística, tota forma de tirania, tota forma de colonialisme a què es veu sotmesa Mallorca avui. Ens sentim hereus dels agermanats”
A l’acte s’ha volgut citar els noms dels algaidins que tingueren participació o en reberen les conseqüències directament o indirectament. Miquel Serra ha dit que “ens sentim hereus de: Gabriel Sastre Mosca, Jaume Company, Pere Montblanc, Miquel Sastre Cugul, Macià Fuster, Esteve Oliver, Antoni Oliver, Miquel Mulet Llarg, Joan Montblanc Barcella… algaidins que col·laboraren directament a la Germania. (…) de Joan Cortei, Miquel Carbonell, Damià Huguet, Bernat Bosc, Sebastià Togores, Bernat Pelegrí… algaidins que moriren al camp de batalla o a la presó; (…) de Joan Jordà, Baptista Reus Vell, Mateu Reus Major… algaidins condemnats a galeres; (…) de Guillem Montblanc, Jaume Llabrés, Guillem Mieres, Mateu Claramunt... algaidins agermanats que moriren de pesta en unes condicions sanitàries injustes.
Just després i tal com s’havia demanat des de l’organització, dues persones de diferents edats han llegit el manifest. En el cas d’Algaida han estat na Jerònia Oliver Rotger, en representació de l’Obra Cultural d’Algaida i Jordi Juan Sastre, director del CEIP Pare Bartomeu Pou d’Algaida. Una part d’aquest manifest s’ha llegit acompanyat de la música que tocaven Biel Oliver al clarinet i Delfí Mulet a la guitarra.
Un cop acabada la lectura del manifest, ha pujat a l’escenari Gabriel Oliver Majoral i ha interpretat la cançó Jo soc català de l’algaidí Pere Capellà, a qui el mestre i intèrpret algaidí ha reivindicat. Ha explicat també que havia elegit aquesta cançó que parla dels agermanats i que hi havia incorporat per a l’ocasió una glossa d’en Mateu Xurí.
Què foren les germanies?
L’alçament es va precipitar tal dia com avui de fa 500 fa anys, el 7 de febrer -el Dijous Llarder- de 1521, quan un tumult popular va alliberar a set menestrals de Palma que l’aragonès Miguel de Gurrea, el virrei havia ordenat empresonar el dia anterior sota l’acusació de conspiració en ésser trobats reunint-se a l’església de Sant Nicolauet, avui derruïda. Un dels presos alliberats, el paraire Joan Crespí, va ser nomenat capità major el mateix dijous i, l’endemà «instador de Bé comú». Ell dirigiria la primera fase de la Germania.
Les causes es remunten als segles XIV i XV, quan diferents circumstàncies (pestes, guerres, crisis de subsistència …) van provocar que el deute públic augmentés fins a col·lapsar. Això va portar a les autoritats a decretar noves imposicions i incrementar la pressió fiscal, mesures que van recaure sobre una població pobra i ja bastant delmada. A més a més, els mecanismes habilitats per reduir el deute públic van ser utilitzats per les elits com a eina de corrupció. Així mateix, aquests mecanismes perjudicava especialment a la Part Forana, els habitants havien de fer front, proporcionalment, a una major càrrega fiscal. Els aixecaments de 1391 i 1450, tinguts per antecedents directes de la Germania, no van resoldre el problema.
El febrer de 1521 els revoltats es van posar en contacte amb els agermanats valencians -que ja havien pres les armes-, varen tractar de legalitzar el seu alçament i guanyar-se l’aprovació del rei, i van instaurar el govern de la Tretzena, que presidia Joan Crespí i es reunia al claustre del convent de Sant Francesc. Crespí va emprendre una reforma del sistema fiscal d’acord amb els seus plantejaments, que buscaven redistribuir les càrregues. Això va irritar a les classes privilegiades, els mascarats, que eren els principals beneficiaris de l’antic sistema impositiu i contraris a la Germania. Després que els agermanats destituïssin a Miguel de Gurrea, a què van substituir per Pere de Pacs, el batle de Palma, els mascarats van aconseguir que l’emperador es posés de la seva part. L’enfrontament estava servit.
El posicionament de Carles V va donar lloc a desafeccions entre els agermanats i va propiciar la radicalització dels que s’oposaven a claudicar, el que va fer créixer la tensió. Alguns nobles van abandonar Mallorca i altres es van refugiar en convents i monestirs, en els castells de Bellver i Santueri o a Alcúdia. El Castell de Bellver va ser pres pels agermanats al juliol 1521 i bona part dels nobles que s’havien refugiat en ell, assassinats.
Joan Crespí, considerat massa moderat, va ser posat en dubte per la facció més radical i eliminat. El va rellevar Joanot Colom, que va agilitzar la reforma fiscal, va tractar d’estendre la Germania a Alcúdia, que va resistir després de les muralles, sense èxit i va intensificar una persecució dels mascarats. S’entrava en una etapa més radical que es jugà al tot o res.
Carles V, que mai va acceptar les reformes, va enviar una expedició a Mallorca a la fi de 1522 composta per quatre galeres reals, tretze naus i altres espelmes per posar fi a l’alçament. Comandada per Juan de Velasco, l’esquadra va recollir al virrei destituït a Eivissa, on s’havia refugiat, i després d’intentar-a Palma-va ser rebutjada- desembarcar a Alcúdia.
La campanya per sotmetre els pobles es va iniciar immediatament, implacable. El primer va ser Pollença, on les forces reals van entrar el 24 d’octubre incendiant l’església amb al voltant de 200 dones i criatures a dins. A més, van matar a uns 500 homes. En un costat hi havia professionals, mercenaris armats i entrenats a sou de l’emperador; en l’altre, pagesos i menestrals. L’exèrcit imperial va reduir després sa Pobla, i el 30 d’octubre va derrotar als agermanats a la batalla de Son Fornari, entre Muro, l’Albufera i sa Pobla. Un miler de víctimes entre els perdedors. Van seguir avançant cap a Sineu, Algaida, Llucmajor … A finals de novembre, una altra batalla al Rafal Garcès es va saldar amb una nova derrota amb prop de 500 agermanats morts, 40 persones penjades a Inca i altres 70 penjades i esquarterades prop de Binissalem. A principis de desembre, l’exèrcit reial va acampar prop de La Real per assetjar Palma, que va capitular tres mesos després, el 7 de març de 1523 amb unes capitulacions que després no es varen complir.
La repressió fou molt cruel i dura Joanot Colom fou condemnant a mort i la sentència deia que havia de ser fou degollat i esquarterat i que algunes parts havien de ser exposades al públic, per això el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada, per recordar al poble que els passaria si es tornaven a aixecar en contra del poder de les oligarquies. Ca seva fou esbucada i el solar sembrat de sal.
Les Germanies a Algaida
Serà gràcies a la repressió que podrem conèixer el paper que jugà Algaida dins tots aquests esdeveniments. Algaida va ser una de les viles on es pagaren multes i compensacions més elevades. Foren uns quaranta algaidins els que moriren per execucions, en combat, per venjances o per causes indeterminades. S’obri informació a 186 homes dels quals un 74 % va ser considerat més o menys afectat. També tenim documentades les persones que s’estalviaren les galeres pagant uns tributs o gent que passà de ser agermanada a mascarada Tot això ho sabem gràcies als estudis de Pere Mulet Cerdà, així com un breu article d’en Biel Bibiloni Trobat titulat Informacions sobre les germanies a Algaida el maig de 1985, o el recent article de Catalina Mas Les Germanies a Algaida publicat el passat setembre de 2020.
Com a resultat de tot plegat ens trobem que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després començà a recuperar-se.
Pac qui deu! Mori el mal Govern!
Redacció essaig.cat
