Identificades les restes del batle d’Algaida, Pere Llull, entre les víctimes de Son Coletes
Les anàlisis d’ADN de les restes humanes exhumades al cementeri de Son Coletes han revelat la identitat de dues víctimes més entre les restes recuperades durant les tasques d’excavació i exhumació dutes a terme per l’empresa ATICS els mesos de juliol i agost de 2020, dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears i després de la recollida de mostres d’ADN del passat mes d’agost.
Es tracta de Pere Llull Fullana, batle republicà d’Algaida, desaparegut des del 17 d’agost de 1936 a Manacor. Les seves restes s’han localitzat a la fossa número 2 del cementeri de Son Coletes. La comparativa d’ADN entre familiars i les restes localitzades ha donat una alta coincidència de relació per línia materna. A aquest resultat, s’hi afegeix l’estudi antropològic, que és el que ha determinat que la persona identificada és Pere Llull Fullana, atès que les restes corresponen a un individu masculí d’entre 25 i 30 anys. Pere Llull tenia 28 anys quan va morir, mentre que el seu germà Antoni, també assassinat, en tenia 40. No s’han trobat, o si més no s’han pogut identificar, les restes ni del germà Toni Llull ni del seu pare Pere Llull Mudoy
En una nota de premsa, l’Ajuntament d’Algaida informa que en els mesos vinents les restes seran traslladades al cementiri d’Algaida on finalment romandrà en el que serà “un acte de justícia per a la família i de dignitat per a la persona desapareguda fa 85 anys”, ha valorat la batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet. “És una gran notícia per al municipi perquè recuperam una part de la nostra història que farà justícia i retornarà la dignitat també al mateix Ajuntament d’Algaida com a institució”, apunta.
Mulet vol fer un agraïment al Govern de les Illes balears, a l’Associació de Memòria històrica i a tots els historiadors i gent que des del seu espai ha lluitat perquè la memòria d’aquestes persones no caigués en l’oblit i que finalment han aconseguit la troballa de les restes de l’exbatle i d’altres represaliats i desapareguts.
Qui era Pere Llull Fullana, Tiró?
Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Pizà, va néixer a Algaida, al carrer del Campet nº 30 a les quatre hores de dia 20 de maig de 1908. Casat amb Francesca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agrícoles al carrer de San Joan, davant Can Bondat.
Estava afiliat a Esquerra Republicana. Era íntim amic de Llorenç Antich, “Móra” i de Pere Capellà “Batle” (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’anà, l’avisà que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts, però en Pere li contestà que mai no havia fet res mal fet i no tenia per què fugir ni amagar-se.
Dia 7 de març de 1936, en sessió extraordinària, fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida. En sessió ordinària, el mateix dia, fou nomenat gestor d’hisenda.
Dia 15 d’abril de 1936, per absència del president de la Comissió Gestora (el batle), quedà com a batle en funcions i, dia 17 d’abril, autoritzà el rector d’Algaida a fer una diada a Castellitx. Com que la gent pròxima al clergat i les dretes tenien previst aprofitar la diada per fer manifestacions violentes antirepublicanes, en Pere adreçà un escrit, dia 18 d’abril, al rector Sebastià Guasp en el que li deia “obedeciendo a la actual situación social y en evitación de posibles desórdenes en la vía pública, queda revocado dicho permiso anterior”.
Dia 25 de juny de 1936 tingué lloc una sessió extraordinària a l’ajuntament amb un únic punt en l’orde del dia: nomenament de Pere Llull com a president de la Comissió Gestora (batle) i, en el mateix ple, el president accidental li va lliurar les insígnies representatives del càrrec.
El darrer ofici que Pere Llull signà com a president de la Comissió Gestora va ser dia 18 de juliol: ordenà a la fàbrica d’electricitat d’Algaida que no aturàs el corrent elèctric fins a nova orde, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern, ja que s’havia produït un alçament contra la República.
El dia del desembarcament de Bayo a Portocristo, el diumenge 16 d’agost a les 8 del matí els veieren passar a ell i al seu germà Toni pel Campet. Se n’anaven a amagar a una finca d’en Toni que es deia Son Bernat Reus. L’esposa d’aquest hi envià un nebot perquè els avisàs que no sortissin , ja que els falangistes agafaven molts republicans i els duien a tancar. A les deu del matí, falangistes perfectament armats havien acordonat la casa de la seva germana Catalina i l’escorcollaren per veure si hi estaven amagats. Els dos germans no feren cas de les recomanacions de la dona d’en Toni sinó que, ben al contrari, es dirigiren cap al poble per saber què passava. Quan foren al carrer Colomer els falangistes els agafaren i els dugueren a l’ajuntament. La seva esposa el va anar a veure i ell, perquè no patís, li digué que l’endemà l’amollarien. Tot i que volgué tranquil·litzar-la, estava convençut que els durien a tancar al vaixell Jaume I, ja que digué als seus amics que també estaven retinguts que si tenien influències les fessin servir perquè, si no, els durien a tancar al vaixell.
L’endemà hi havia més de cent republicans detinguts, però els anaren amollant fins que, a les 10 del vespre, només en quedaren tretze. Amollaren els quatre darrers i, immediatament, posaren els altres nous dins cotxes i els dugueren a Manacor. Allà, en Pere, el seu pare i el seu germà foren cremats vius i, després, tirats dins una gran sitja per fer-ne desaparèixer els cadàvers. A les 4 del matí, un algaidí dels qui havien anat a veure com els mataven, digué que els havien tirat dins un gran fogueró. Hores més tard, un falangista de Santa Eugènia digué, dins Algaida, “aquesta nit hem fermat el Tirons, hem posat el vell enmig, i els hem cremats amb benzina”.
Les viudes dels dos germans i la de Llorenç Antich anaren al cementeri municipal de Manacor, on veieren un gran caramull de cendres amb molts botons que no havien cremat. Després anaren al cementeri de Son Coletes, on trobaren uns homes que feien síquies per enterrar-hi els homes que havien de matar els dies següents. Els hi digueren que hi havia mort moltíssim d’homes, però que no en sabien els noms i, a més, tampoc en guardaven la roba dels morts, així com es solia fer al cementeri de Palma.
Quan als motius de l’assassinat d’en Pere, s’ha de dir que, per als seus assassins, el fet que fos el batle els serví de justificació, però tothom sabia que, a més de les rivalitats polítiques, hi havia, sobretot, enveges personals econòmiques. També hi havia qui digué que el dia que signà l’ofici prohibint al rector fer una diada a Castellitx, també signà la seva pena de mort.
Dia 28 de novembre de 1941, des del Jutjat Provincial de Responsabilitats Polítiques de Palma, s’adreçà al batle d’Algaida l’ofici 11965 amb referència a l’expedient 3153-41 obert a Pere Llull Fullana, en què es demanava antecedents polítics i socials, càrrecs directius que havia tingut als partits, agrupacions o associacions del Front Popular, els béns que tenia i de què vivia, serveis prestats al Glorioso Movimiento Nacional i si s’hi havia oposat d’una manera activa. Dia 5 de desembre de 1941, des de l’ajuntament d’Algaida, es contestà mitjançant l’ofici núm. 635, però no en podem saber la resposta perquè d’aquest ofici- així com de tots els semblants- n’ha desaparegut la còpia. Dia 25 d’octubre de 1946 se’n va inscriure, al jutjat d’Algaida, la defunció en què consta que morí dia 18 d’octubre de 1946.
La biografia i la imatge del batle republicà Pere Llull Fullana l’hem obtinguda de la bona feina feta per Rafel Antich i l’hem extreta del web http://www.afalgaida.cat. El 17 de setembre de 2018, el Consell de Mallorca va retre homenatge a la memòria del batle republicà Pere Llull Fullana, Tiró, amb el projecte Pedres de la Memòria, Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d’una pedra platejada, que el recorda com a víctima del franquisme, instal·lada just davant l’Ajuntament d’Algaida.
Altres restes, trobades
També s’han trobat les restes de Miquel Palmer Durán, Simonet. Pertanyia a les Joventuts Republicanes i, de tant en tant, treballava de fuster. Va ser tamborer dels cossiers de Manacor i era conegut com a caricaturista al setmanari Nosotros, on firmava com a Verax. Com a dibuixant satíric, va criticar el privilegi dels rics, la supèrbia dels poderosos i la relació tan estreta que tenien les dretes amb l’Església, amb vinyetes crítiques i sarcàstiques.
Segons la informació recollida en el Diccionari vermell, era un al·lot que gaudia de moltes simpaties. Va regalar a la Societat d’Esquerra Republicana un quadre amb la caricatura d’Azaña, que encara és recordat pels vells militants. El mataren un dia d’agost del trenta-sis a Son Coletes. Havia arribat amb un grup d’amics fins a un turonet, freturosos de veure els rojos a la llunyania —coincidint amb el desembarcament de les tropes de Bayo. Els detingueren quan tornaven cap al poble.
Els treballs genètics duts a terme fins ara pel Laboratori d’ADN Antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i pel Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) també han permès acabar de fixar el nombre total de víctimes recuperades en la primera fase d’excavacions i exhumacions de Son Coletes.
Les anàlisis d’ADN han permès seqüenciar les restes d’entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en els agrupaments d’ossos fragmentats localitzats, amb la qual cosa el balanç global de víctimes s’apropa a un màxim de 25 individus localitzats, entre els quals hi ha sis milicians de les tropes de Bayo. D’aquestes víctimes s’han identificat cinc víctimes: Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Durán.
Els resultats d’aquestes dues darreres identificacions obren, a més, noves vies de recerca, tenint en compte que tant Pere Llull Fullana com Miquel Palmer Durán no figuraven entre les possibles víctimes enterrades a Son Coletes: es pensava que havien mort al cementeri de Son Mas.
D’altra banda, la identificació d’un dels fragments parcials localitzats reforça la hipòtesi que, amb motiu de les diferents reformes del cementeri de Son Coletes, alguns dels cossos varen ser retirats, però que encara queden restes disperses entre les síquies. Es tracta d’una informació que s’ha de tenir en compte amb vista a futures actuacions d’excavació i exhumació.
El tercer Pla de Fosses del Govern, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, preveu una segona fase d’excavació i exhumació al cementiri de Son Coletes.
Redacció essaig.cat
