El govern central aprova el nou impost de la plusvàlua
El Consell de Ministres va aprovar aquest dilluns un Reial decret llei pel qual reforma la regla per la qual es regeix l’impost sobre el creixement de cost dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut popularment com l’impost de plusvàlua, després de 3 sentències contràries per part del Tribunal Constitucional. Ara, el nou text cerca esquivar aquells inconvenients, produeix un nou model per estimar l’import de l’impost i deixa de gravar els casos en què no s’han produït plusvàlues.
L’impost actua sobre l’increment de cost d’un immoble a partir de l’instant de la compra fins a la seva comercialització. El Constitucional havia anul·lat, en primer instant, que ho paguessin aquests contribuents el bé dels quals havia patit una pèrdua de cost. La segona sentència va cancel·lar els casos en què s’arribava a costejar més en impost que la qual cosa era realment la plusvàlua. La tercera sentència va anul·lar completament el model de càlcul.
A partir d’ara es deixaran de gravar per regla els casos en què no hi hagi plusvàlua. Així es modifica el procediment de càlcul, amb el propòsit d’adaptar-lo a l’evolució real del mercat immobiliari. Fins ara s’hi aplicaven uns percentatges depenent dels anys que havien passat a partir de la compra fins a la comercialització. Ara, se substituirà per uns coeficients màxims que s’actualitzaran cada any per Hisenda en funció de l’evolució del mercat.
D’aquesta manera, la base imposable de l’impost serà el resultat de multiplicar el cost cadastral del sòl a l’instant de la meritació pels coeficients. Els ajuntaments podran aprovar els seus, però no podran excedir els que fixi Hisenda per a cada any. Els coeficients fixats a l’inici van del 0,008 quan el lapse temporal sigui entre 10 i 13 anys, al 0,45% una vegada que se superin els 20 anys.
Per evitar els casos més problemàtics, la regla deixarà al contribuent escollir que es calculi l’impost en funcionalitat del canvi de cost de transmissió i compra, en comptes que sigui un càlcul sobre el canvi de cost cadastral. Aquest era un dels aspectes que feia que s’abonés inclusivament una vegada que no hi havia increment de plusvàlua, ja que el cost del cadastre s’actualitzava al marge del cost real de mercat d’aquestes operacions. A més a més, es reconeix la probabilitat que els ajuntaments esmenin fins a un 15% a la baixa els valors cadastrals del sòl en funcionalitat del nivell d’actualització. Això assegura, segons el govern central, que el tribut s’adapti a la veritat immobiliària de cada municipi.
Una altra de les modificacions que s’integren a la regla és que es gravaran a més aquestes operacions que es facin amb menys d’un any entre la compra i la comercialització amb l’objectiu de gravar les operacions més especulatives.
El govern central ha acordat aquesta reforma amb la Federació D’Espanya de Municipis i Províncies i defensa que amb la reforma es dóna «certesa a la ciutadania» i «s’eviten distorsions al mercat immobiliari» en poder haver-se convertit aquesta situació de buit legal oberta després de la sentència del Constitucional en un incentiu per afanyar operacions immobiliàries que esquivessin la tributació.
El Reial decret llei entrarà en vigor demà dimecres, una vegada publicat aquest dimarts al BOE. Així, començarà a començar el renovat impost de plusvàlua. En el termini d’un mes, la norma haurà de ser convalidada al Congrés, on es pot decidir que es tramiti com a llei, cosa que no impediria que continuï en funcionament.
El Govern dóna sis mesos als ajuntaments per traslladar la nova norma a les ordenances municipals. Això no vol dir que aquest impost no s’apliqui fins que els consistoris compleixin aquest tràmit. Mentre es facin aquests canvis, la norma que estarà en vigor serà l’estatal i estaran en funcionament els coeficients màxims que s’han marcat a la regulació. Els ajuntaments poden aplicar un coeficient inferior, però mai superior.
La nova norma només afectarà aquelles operacions que es tanquin una vegada entri en vigor. El Govern ha reconegut aquest dilluns després del Consell de Ministres que això deixa un “buit” corresponent a aquelles operacions que s’hagin tancat entre el 26 d’octubre -data de la sentència- i el dia que es publiqui al BOE. Tampoc era retroactiva la sentència del Constitucional, cosa que limita l’impacte a les arques municipals de les possibles reclamacions. Únicament es veurien afectades aquelles liquidacions o autoliquidacions que s’haguessin recorregut abans del 26 d’octubre. No queda clar què passa amb les operacions que, tancades els dies previs al 26 d’octubre, no haguessin abonat els impostos.
Redacció essaig.cat
