Si viviu de lloguer i fa deu anys pagàveu 500 euros per un pis, el més probable és que ara hàgiu de desemborsar al voltant de 650 euros per llogar a la mateixa zona. Si en pagàveu 800, segurament ara us costarà més de 1.000 euros. Entre el 2015 i el 2022, els lloguers han escalat de mitjana un 30%, però a Algaida ha estat més.
Tot i que la pujada es va notar primer a les grans capitals com Madrid, Barcelona i Palma, la tendència s’ha anat estenent a tot l’estat, afectant tant ciutats petites com mitjanes i grans, la costa i l’interior i tant les zones més cares com les més barates. Tot això segons les dades provenen del Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d’Habitatge, que inclou els lloguers per habitatge habituals declarats a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) creuat amb la informació disponible de cada immoble a la base de dades del Cadastre.
En total, per al 2022, l’últim any amb dades disponibles, les xifres parteixen dels registres de prop de dos milions de pisos llogats per particulars que han estat declarats davant de l’Agència Tributària al territori fiscal comú. Per tant, queden fora de l’estadística els habitatges llogats a l’economia informal, els arrendats per societats i empreses i els immobles ubicats o declarats per residents dels territoris forals d’Euskadi o Navarra.
En general, l’ascens del cost del lloguer és similar a zones cares o barates i s’observa que la majoria dels barris i zones han registrat augments d’entre el 20% i el 40%. En aquestes xifres no estan inclosos els increments de preus produïts el 2023 i el 2024, ja que les dades utilitzades provenen de les declaracions d’IRPF i es publiquen amb dos anys de retard.
Però, per què apugen els preus?
Els experts creuen que les causes principals es trobarien en el creixement de la demanda per llogar, impulsat per l’augment de població a les zones metropolitanes on es crea ocupació. Aquest seria el cas d’Algaida on cada vegada més augmenta la població de gent que ve a viure al nostre municipi per la proximitat de Palma.
Entre ells, famílies joves que volen emancipar-se, migrants que arriben cercant feina o treballadors nòmades atrets per teletreballar a Espanya. Molts d’aquests perfils, expliquen, romanen més temps al mercat del lloguer per la dificultat per accedir a la compra d’habitatge.
Aquestes condicions s’uneixen a la proliferació dels pisos turístics i dels apartaments destinats al lloguer temporal, que aparten molts habitatges del mercat del lloguer residencial a la recerca de més rendibilitat. La realitat, tot i els seus efectes perniciosos a la societat i el medi ambient, és que compensa més econòmicament fer un lloguer turístic durant el període estival que fer un lloguer per viure les famílies.
Per tant, a la pràctica hi ha una escassetat d’oferta agreujada per la manca de terreny on es pot construir a les zones amb més demanda i l’augment dels costos de construcció. A més demanda que oferta, els preus apugen.
Aquesta situació no afecta només l’economia familiar, sinó que també limita la mobilitat geogràfica i dificulta la creació de projectes de vida a llarg termini. Per fer front a aquesta problemàtica cal impulsar polítiques públiques que fomentin la construcció d’habitatges socials, regulin el mercat del lloguer i promoguin l’accés a l’habitatge en propietat per als joves.
I que ha passat a Algaida?
En primer lloc, cal dir que les dades són parcials i que només es tenen en compte tot els del districte 2, això és la pràctica totalitat del poble i l’est del municipi i la part urbana del poble del districte 1.
A Algaida des de 2015 els preus del lloguer han apujat un 44,3 % de mitjana, un increment similar al de Porreres i Llucmajor, però més alt que Manacor que està en 36,1 %. L’excepció del Pla de Mallorca seria Santa Eugènia amb un increment del 40,6 %.
| Renda mitjana (€/m² i mes) | Superfície mitjana (m²) | Quantia mitjana (€/mes) | ||||||||
| Núm. | M | P25 | P75 | M | P25 | P75 | M | P25 | P75 | |
| HC* | 61 | 5,1 | 4,1 | 7,1 | 112 | 94 | 150 | 601 | 500 | 750 |
| HU* | 220 | 5,0 | 3,2 | 7,4 | 223 | 138 | 210 | 650 | 494 | 801 |
El lloguer mitjà a Algaida estava l’any 2022 a 611 euros al mes per un pis de 110 m² de mitjana. Si tenim en compte que el salari mitjà de les Illes Balears està en 2311 euros de mitjana, amb aquests ingressos suposa un 26, 27 % del salari que s’ha de dedicar al lloguer de l’habitatge.
L’increment del 44,3% en el cost dels lloguers a Algaida des del 2015 ha convertit l’habitatge en un bé escàs i costós per a molts. Aquesta situació, impulsada per la demanda creixent, l’escassetat d’oferta i la proliferació del turisme, exigeix solucions urgents. Cal adoptar mesures que garanteixin l’accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans, com ara la construcció d’habitatges socials, la regulació del mercat del lloguer i el foment de polítiques que promoguin l’estabilitat residencial.
Redacció essaig.cat
