Molta gent a la tradicional festa de les llanternes
Avui dissabte a partir de les 17 hores a la plaça ha tengut lloc un taller de llanternes. Organitzar per l’Associació de Mares i Pares d’Algaida, hi han col·laborat l’Ajuntament d’Algaida, el casal de Joves i l’Associació Algaida Jove
Els infants, molts d’ells acompanyats pels pares i pels padrins, han hagut de dur una cullera sopera i un ganivet que tallàs. L’organització possava els meloons i la imaginació, i les ganes de passa-ho bé venien tant amb els menuts, molts d’ells desfressats, com amb els grans. Els alumnes de sisè tenien posada una paradeta amb berenar a benefici del viatge d’estudis.
A Mallorca quan acabava l’estiu era costum, per entretenir els infants, que els pares o padrins confeccionassin llanternes amb els darrers melons i síndries de l’estiu, per proporcionar als menuts de la casa una jugueta. D’aquesta tradició ja en parlava l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) al Die Balearen:
“Fanals de síndria els fan els nins i nines en temps de síndries. Per això es buida una síndria i l’escorça s’hi fan forats simètrics, en forma de portals, finestres, cèrcols, ous, creus i estrelles. Alguns hi col·loquen darrere paper transparent de color. A la vora de l’obertura superior, per on s’ha buidat la síndria es fan els forats pels quals es passa un cordill, per on el nin l’agafi amb la mà o el fermi a l’extrem d’un pal o canya. Dins la síndria es posa al fons un poc de terra o arena i al damunt una espelma encesa aferrada a un tros de llauna o rajola, llavors els nins quan fa fosca, surten i es mostren els uns als altres els fanals de síndria i passegen junts fins que s’acaba la cera de les espelmes. Com es pot comprendre les espelmes només duren un parell de nits, però se n’hi posen de noves”. Die Balearen. Tom VI, pag. 283
El costum també era entonar “ Es sereno ha mort un moix”, o altres cançons infantils de la nostra terra, com Sant Joan Pelós o una taringa.
El sereno ha mort un moix
i l’ha duit als Socors,
ha comprat un cèntim d’oli
i un panet de dos,
per dinar per sopar,
per la nina no n’hi ha. Uè uè,
no ploris nineta que encara n’hi ha.
Redacció Noticiari es saig
