Què en sabem de la crisi dels refugiats?

I encara esta d’actualitat? Amb aquestes preguntes es va encetar diumenge dia 10 un acte organitzat per la plataforma: Algaida, Pina i Randa, pobles d’acollida, amb el suport de l’Ajuntament d’Algaida, Algaida Solidari i l’AMIPA, i a la qual assistiren una trentena de persones.

Els objectius d’aquesta activitat eren denunciar el bloqueig al qual s’està sotmès des d’Europa i des del Govern d’Espanya, el que hauria de ser un suport real a les persones desplaçades, en recerca de refugi; donar a conèixer el que s’està fent per part de les organitzacions properes, persones amb les que estem en contacte i que treballen dia a dia als punts d’arribada com l’illa de Lesbos, les fronteres, etc; activar el que es pot fer des d’aquí. Per rompre el silenci i el bloqueig , fer costat, rebre informació i estendre, difondre el que passa en realitat. Fer algunes aportacions si es possible per tal d’atendre emergències.

Lourdes Carrasco, psicòloga especialitzada en ajuda humanitària i Drets Humans, feu una detallada, dinàmica i pràctica dissertació, amb la qual va donar a conèixer les condicions bàsiques del dret a asil, la normativa, les seves arrels històriques, el que constitueix un dret universal , i que sovint no s’aplica, sovint s’oblida per part dels Estats.

Uns drets que emmarquen tot el conjunt de situacions que ara poden cobrir el camí legal de les persones desplaçades. Unes obligacions legals per part dels Estats de la UE i que sovint resten desplaçats, sobresortint en canvi tot el que configura un model d’Europa que tal com està organitzant-se es va semblant més a una fortalesa que no a una societat oberta, plural, acollidora.

Christer Soderberg, fotògraf i blocaire, va mostrar i explicar la seva experiència directa a la zona de fronteres, on va estar durant un temps el mes d’octubre de 2015. Les seves fotografies varen il·lustrar la vida dels que en aquells dies feien ruta cercant asil. Com els grups de voluntariat donaven suport, partint de petites coses: roba, aigua, fruita, o com amb petites joguines molt simples era factible als infants, prop d’un 50% de les persones desplaçades passaven del plor al somriure més net i generós.

En la seva conclusió, Soderberg va aportar una reflexió d’un pes gegantí: “Com tothom som corresponsables del drama ja que el consum dels recursos naturals esdevé una de les principals causes dels desequilibris causats per la cobdícia dels explotadors dels territoris, i que en part ens afecta a tothom, directa o indirectament.

Des del col·lectiu Algaida, Pina i Randa pobles d’acollida que va convocar i organitzar l’acte es mostra un profund agraïment a totes les persones que pràcticament ompliren el Casal, la seva implicació i compromís. Al final de l’’acte una xocolatada va posar un punt dolç i va acompanyar les converses i reflexions.

Properament es donarà a conèixer el que s’ha recollit amb aquests actes, així com el destí dels diners, i tant aviat com el tenguem també difondrem el vídeo amb la performance feta a Algaida

Redacció Noticiari es saig